Diumenge, 2 d'octubre de 2022 - Edició 1528
La República

Partits i entitats proposen una llei per acabar amb el sensellarisme a Catalunya en cinc anys

ACN Barcelona – Tots els partits del Parlament excepte Vox han entrat al registre de la cambra una proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front […]

Agències 25/01/2022

ACN Barcelona – Tots els partits del Parlament excepte Vox han entrat al registre de la cambra una proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme a Catalunya, proposta elaborada per diversos juristes de la UB i la UAB juntament amb entitats socials que es dediquen a aquesta problemàtica. La llei preveuria garantir a totes les persones sense llar, unes 18.000, un “espai residencial digne” en dos anys i un habitatge d’inserció social en cinc anys. La llei considera un espai residencial digne un lloc on s’hi pugui accedir les 24 hores del dia i que tingui condicions de vida privada. A més, es garanteix a tothom un títol de transport, bugaderia, consigna, dutxa i serveis funeraris bàsics.

<em>(S’actualitza la notícia amb noves declaracions i informació sobre els sensellar)</em>

Es tracta d’una proposta impulsada des del món acadèmic, que ha dirigit Antoni Milian i Massana, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i en la que hi han participat, entre altres, Vicenç Aguado i Cudolà, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona (UB). La proposta de text ha comptat amb el suport i la implicació plena d’entitats socials que es dediquen a la defensa dels drets de les persones sense llar com Assís Centre d’Acollida, Fundació Arrels, Càritas Catalunya, la Comunitat de Sant’Egidio i Sant Joan de Déu Serveis Socials.

Aquesta proposta de llei, de 49 articles i 22 disposicions addicionals i finals, es fixa en la realitat de les persones que viuen al carrer a Catalunya i en aquelles que passen la nit a recursos nocturns o que viuen en equipaments específics per a persones sense llar. L’objectiu és regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de portar a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar i per erradicar aquella situació. Es garantirà un espai residencial digne: una pensió, un hotel, un alberg, establiments residencials o habitatges d’inserció social.

L’any 2016 s’estimava que gairebé 10.000 persones vivien en situació de sense llar (subcategories ETHOS 1,2 i 3): 2.855 vivien en un espai públic o a la intempèrie, 4.120 pernoctaven en un alberg, forçades a passar la resta del dia en un espai públic, i 2.982 vivien en centres o albergs per a persones sense llar/allotjament temporal. Les entitats promotores de la iniciativa consideren que la xifra ha augmentat un 80% durant aquests sis anys, i estimen que 18.000 persones es troben actualment en aquesta situació. A dia d’avui, les cinc entitats promotores de la iniciativa ofereixen gairebé 3.600 places residencials.

Jaume Castro, responsable de la Comunitat Sant’Egidio de Barcelona, ha remarcat que les persones sense llar tenen els mateixos drets que la resta de ciutadans, però no tenen una llei específica com sí tenen altres col·lectius vulnerables. Segons ell, la llei seria pionera a Europa i constituiria un nou fonament en la vertebració de l’estat del benestar. No es tracta d’una llei d’habitatge, però la pròpia llei preveu que els sensellar vagin transitant d’un espai residencial a un altre progressivament fins a arribar a certa autonomia residencial.

La llei, ha explicat Castro, preveu l’assegurament de l’empadronament i altres serveis menors com un títol de transport, bugaderia, consigna i dutxa, a més de serveis funeraris mínims. A més, prohibirà que les ordenances municipals limitin i sancionin la mendicitat a l’espai públic.

Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, ha remarcat que el procés d’elaboració de la proposta de llei ha estat per la confluència de les entitats socials, col·legis professionals, els acadèmics, la Generalitat, entitats municipalistes i els partits polítics en els últims quatre anys. Per ell, aquest sistema pot marcar un precedent i creu que la llei pot marcar l’actual legislatura per millorar les condicions de vida dels sensellar a curt termini i acabar amb el sensellarisme a llarg termini. Espera que la llei sigui aprovada aquest 2022 i ha remarcat la importància que sigui una llei integral i no una reforma de lleis sectorials existents perquè “hauria estat insuficient per abastar totes les qüestions necessàries”.

Segons Maneu, aquesta llei és “barata”, perquè es basa en polítiques públiques de la Generalitat i els ajuntaments que ja es duen a terme i té un retorn social públic molt alt. “El Parlament ha aprovat lleis més cares, aquesta ens la podem permetre”, ha reblat.

Així, ha explicat que la llei es dirigeix al sensellarisme més dur i crònic, a les persones que es troben en les tres primeres categories de l’escala europea ETHOS sobre exclusió residencial: les que viuen a l’espai públic sense domicili, les que pernocten en albergs i passen la resta del dia al carrer i els que viuen i dormen en refugis o centres de serveis específics per a persones sense llar. Són les persones que si no fos per les administracions públiques o les entitats socials viurien al carrer. També ha explicat que la llei preveu una equitat territorial en la prestació de serveis, cosa que actualment no passa, ja que cada ajuntament presta nivells de serveis diferents. En concret, la llei s’adreça als municipis de més de 20.000 habitants o que tenen més de 20 sensellar crònics.

Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la UAB i impulsor del text, ha instat el Parlament a regular la situació dels sensellar no empadronats que podrien residir en els anomenats centres de baixa exigència, amb menys requisits i serveis.

Per la seva banda, Ferran Busquets, director d’Arrels, ha apuntat que la llei estableix l’obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa del sensellarisme a Catalunya. Així mateix, comptar amb equips de carrer interdisciplinaris, el dret a centres de baixa exigència i a serveis bàsics d’higiene i consigna on guardar les pertinences i la protecció de les dades de caràcter personal. El dret a l’espai públic i la perspectiva de gènere en els recursos i l’atenció social són algunes de les actuacions i serveis que recull la proposta de llei i que es posen sobre la taula de les administracions públiques.