ACN Barcelona.-L’exposició ‘Catalonia in Venice – air/aria/aire’, que forma part de l’Evento Collaterale de la Biennal d’Arquitectura 2021, reivindica l’aire com un bé comú amb una gran instal·lació multisensorial comissariada per l’arquitecta Olga Subirós i ideada per l’estudi 300.000 Km/s. El projecte reflexiona entorn del tema central de la Biennal, ‘Com viurem junts?’, amb una investigació sobre l’aire i la contaminació actuals. “El que fem és un exercici de fer visible no només allò invisible sinó també el que és inadmissible”, ha remarcat, en referència a l’alta contaminació. La mostra es podrà visitar entre el 22 de maig i el 21 de novembre i Maria Arnal i John Talabot han creat una ària inèdita que omplirà l’espai expositiu.
“Sabem quina és la natura del que respirem?” ha preguntat Subirós en roda de premsa digital des de Venècia. Ha manifestat que hi ha evidències que existeixen partícules invisibles, sobretot de combustible fòssil, que contaminen i que les persones les inhalen i es queden en el nostre cos. L’arquitecta ha apuntat que a Barcelona moren a l’any 2.100 persones que “es podrien evitar si la contaminació no existís a les nostres ciutats”.L’exposició presenta els resultats del treball realitzat per 300.000 Km/s per la creació de noves cartografies sobre la ciutat de Barcelona i Catalunya a partir de l’anàlisi de dades arquitectòniques, urbanístiques, atmosfèriques i de la salut. “Nosaltres proposem crear evidència cartogràfica per entendre què està passant i on. No és una qüestió de barris sinó de carrers”, ha assegurat. Així mateix, també s’ha fet un ‘mapejat’ de l’aire amb els ciutadans i això els empodera per demanar aquest aire net. Tot això, ha afegit, també ha de servir per reclamar un nou model de ciutat. L’arquitecta ha remarcat que la contaminació és un gran problema de salut públic i no s’està solucionant perquè arriben altres urgències com la covid-19. “És una pandèmia silenciosa que existeix i s’ha d’actuar amb molta més rapidesa, urgència i consens polític. La gran producció d’evidència cartogràfica esperem que motivi per reclamar aquest dret a l’aire com un bé comú per sobre de les petites llibertats que reclamen alguns”, ha afegit. En aquest sentit, ha apuntat que es pregunten que poden fer des de l’arquitectura davant aquesta situació. “El que fem és un exercici de fer visible no només allò invisible sinó també el que és inadmissible. Això és un crim”. La directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, ha destacat entre els àmbits del projecte la instal·lació audiovisual interactiva per redibuixar l’aire a la ciutat encarregada a l’equip d’arquitectes 300.000 Km/s i “la proposta musical per viure l’experiència de l’aire invisible i aparentment immaterial”. Distribució Pel que fa la distribució de l’espai, com ha desgranat Subirós, té una exposició amb una dotzena d’històries distribuïdes pel territori català i una sobre les Illes Balears. L’espai també inclou mulitprojeccions, una d’elles amb Barcelona com a cas d’estudi i l’altre representa el món amb diferents ‘panejats’ que marquen el grau de contaminació. Arnal i John TalabotLa instal·lació pren una altra dimensió, particularment sensorial, amb la participació de Maria Arnal i Oriol Riverola, àlies John Talabot, que interpreten una ària inèdita pròpia que omplirà l’espai expositiu.Arnal ha explicat que és un projecte de pensament contemporani i que té la sensibilitat d’incorporar la part més poètica del so. La cantant ha dit que l’encàrrec era fer una ària que parlés de l’aire com a bé comú. “Quan va pensar com treballar-hi imaginava una paleta sonora que fes referència a sons d’aire i que pogués funcionar com a cançó”. Es va unir John Talabot al projecte de creació d’una ària “polifònica amb una lletra que diu que l’aire no pertany a ningú”. John Talabot ha afegit que el repte era traslladar aquesta sensació que transmeten les dades que l’aire mata. Per la seva part la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha remarcat que el projecte és un concepte integrador de la cultura, i un projecte punter i amb últimes tendències, que ofereix respostes al servei de la ciutadania. La investigació es desplega en un número monogràfic de la revista Quaderns d’Arquitectura iUrbanisme publicada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’Institut RamonLlull i el COAC han signat un conveni perquè la revista, amb una difusió nacional i internacional degairebé 8.000 exemplars, sigui el nou suport per a la difusió científica dels continguts produïts perCatalonia in Venice en cada edició de la Biennale Architettura. L’Institut Ramon Llull Impulsa, produeix i organitza la participació de Catalunya en els Eventi Collaterali de la Biennal de Venècia des de l’any 2009. El concurs pel comissariat d’aquest projecte va sortir el 2019, i la covid-19 ha obligat a posposar la presentació fins al 2021
