Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Núria Bendicho debuta amb una novel·la gòtica sobre una família atrapada en un món rural

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-La mort violenta d’en Joan és l’inici de ‘Terres mortes’ (Anagrama), el debut literari de Núria Bendicho (Barcelona, 1995), una història gòtica ambientada en un món rural i violent amb una família maleïda atrapada en un territori aïllat. És la història, ha explicat l’autora, d’una família que no pot sortir del lloc d’on cadascú sent que correspon. Ha indicat que el títol ‘Terres mortes’ és un homenatge a Àngel Guimerà. “Si Guimerà separa la terra alta i la terra baixa, per mi tot són terres mortes. A ‘Terres mortes’ no hi ha escapatòria”. Bendicho ha assenyalat que a la novel·la volia mostra “la dominació ideològica que pateixen les dones”. El jurat del Premi Llibres Anagrama 2020 va recomanar la publicació d’aquesta novel·la.

Bendicho ha explicat que la història principal de la novel·la passa en dos dies i se centra en descobrir qui ha matat en Joan, a qui la seva família ha trobat agonitzant amb un tret fins que mor. ‘Terres mortes’ tracta sobre qui l’ha matat i al final també es descobreix el motiu pel qual l’han matat. “El suspens m’ha servit per tenir agafat al lector”, ha apuntat. L’autora de ‘Terres mortes’ ha destacat que la novel·la està ambientada en un casalot i el món rural i ha explicat que això ve determinat pels autors que admira que han ambienten allà les seves històries i la seva experiència “literària està impregnada d’aquesta atmosfera”. L’autora ha assenyalat que mentre avançava en l’escriptura el fet d’allunyar-la de qualsevol intent d’autobiografia li permetia “no estar aferrada a la realitat que coneixia i jugar”. Bendicho s’ha inspirat per la literatura de William Faulkner, Caterina Albert o Mercè Rodoreda que la ven fer vibrar i que “tenen escenes gòtiques amb l’embelliment de la mort, la bogeria i la maldat”. I era inevitable, ha afegit, que això aparegués a la seva literatura. “Sobretot és aquesta idea de la foscor com espai narratiu”. Feminisme L’autora fa visible la “brutalitat, especialment la dels homes envers les dones”, com a denúncia d’un món on és massa habitual l’exercici de la violència i la crueltat, tant individual com col·lectiva. Ha admès que va tenir la “dissort” de començar a escriure la novel·la quan no era feminista i va tenir “la sort” de tenir companyes que la van fer veure la seva “pròpia opressió” i en un moment es va preguntar què generava la seva obra i com es volia posicionar. En aquest context, ha apuntat que “la polifonia de veus” li va permetre mostrar “la dominació ideològica que pateixen les dones” i aquelles representacions “esbiaixades de la realitat” que permeten a les dones fer suportable la seva esclavitud. Per altra banda, l’autora ha assenyalat que li agradaria escriure teatre i ha apuntat que no vol fer autoficció. De petita, ha dit, volia escriptora, pintora o actriu i va escollir.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió