Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Nou autors imaginen la Barcelona del futur posthumana en una antologia amb relats que tenen un mateix fil conductor

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Nou autors han imaginat la Barcelona del futur, una ciutat posthumana situada a l’any 2059, a través dels seus relats que formen part d’una antologia publicada per Mai Més. ‘Barcelona 2059 (Ciutat de posthumans)’ està formada pels textos de Roser Cabré-Verdiell, Ivan Ledesma, Salvador Macip, Jordi Nopca, Bel Olid, Ricard Ruiz Garzón, Laura Tomàs Mora, Carme Torras i Susana Vallejo. “Els lectors no llegeixen nou històries independents, sinó una única història a través de la veu de nou autors”, afirma en declaracions a l’ACN el coeditor de Mai Més Sergio Pérez. De fet, tot i ser relats diferents, aquestes tenen en comú el fil conductor i comparteixin trama general, personatges, tecnologies i esdeveniments.

Els editors de Mai Més es van reunir al juny del 2020 amb vuit dels autors per Zoom. Va ser en aquella trobada que va néixer la idea de crear una història amb barri flotant posthumà fundat per una empresària visionària i que s’establiria que els seus ciutadans són sotmesos periòdicament a modificacions corporals. L’empresària visionària que apareix al llibre és Simeona Stumph, qui construeix una illa davant la costa de Barcelona, anomenada Neo Icària, on pretén crear una societat utòpica mitjançant la implementació de noves tecnologies, moltes d’elles sobre el mateix cos dels ciutadans. “Stumph decideix dedicar els seus recursos a crear una ciutat utòpica”, ha ressaltat Pérez. Els seus habitants, però, han de signar un contracte per viure a l’illa. Alguns dels beneficis de viure a Neo Icària, narra Pérez, són que si volen no hauran de treballar mai més i la seva salut i l’entreteniment estan assegurats i tampoc poden ser discriminats ni per raça, sexe o gènere. Tot i això, accepten a ser monitorats contínuament o que els seus cossos siguin modificats. Pérez explica que van demanar als escriptors que hi participaven que imaginessin “una Barcelona del futur” i que els relats compartissin una temàtica com és el posthumanisme. Els editors els hi van demanar també que “les històries compartissin un mateix univers. Això vol dir”, detalla, “que hi ha personatges que salten d’un relat a un altre, hi ha esdeveniments que creuen tota la publicació o tecnologies que desenvolupa un autor i les culmina un altre”. L’eix narratiu se centra en el posthumanisme però els relats inclouen, com explica l’editorial, una aparent plaga de meduses robot que amenaça la integritat de Neo Icària; un enginyer en plena metamorfosi per convertir-se en la seva germana desapareguda; un dispositiu que permet canviar els genitals en qualsevol moment; una dona que prova de recuperar el vincle amb la seva difunta parella mitjançant els implants que ell li ha deixat; una tecnologia que capacita per crear espais segurs dins la ment; el Parc de la Ciutadella completament transformat en una microsocietat al marge de la llei o un dissenyador de mons virtuals atrapat en la seva pròpia creació. Pérez destaca que al llibre hi tenen lloc des d’històries intimistes a altes carregades d’acció, així com històries que eviten la frontera del realisme o altres submergides en els cànons del gènere”. Personatges L’editor remarca que a ‘Barcelona 2059’ hi ha personatges que “busquen horitzons que mai arriben, d’altres que intenten aïllar-se de la realitat i d’altres que busquen en la nostàlgia i el passat una reconciliació”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió