ACN Lleida.-Un total de quinze polls de trenca (Lanius minor) han nascut en llibertat enguany a Lleida, a la finca de Torreribera. És l’únic indret de la península Ibèrica on aquesta espècie migratòria en situació crítica es reprodueix entre la primavera i l’estiu, després que s’extingís el 2002 de l’Empordà, i el 2010 d’Osca. Segons el darrer informe del projecte de conservació d’aquesta espècie, aquest any han estat quatre les parelles que han criat, i dels quinze polls, deu han aconseguit volar. L’any passat una sola parella reproductora va aconseguir fer volar tres polls. D’altra banda, aquest 2020 han arribat a Catalunya tretze trenques, essent la segona taxa de retorn d’exemplars joves més alta des de fa onze anys, només superada per la del 2010.
Les dades s’inclouen en l’últim informe de balanç elaborat per l’Associació Trenca, en el marc del projecte de conservació d’aquesta espècie que promou el Departament de Territori i Sostenibilitat. El projecte, en marxa des del 2007, també inclou la cria en captivitat, amb el suport del Centre de Fauna de Vallcalent, la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i el Zoo de Barcelona. La trenca és un ocell catalogat com a espècie en situació crítica ja que es troba en perill imminent d’extinció a la península. Reproducció en captivitat Pel que fa a la reproducció en captivitat, durant la temporada de cria del 2020, s’ha constatat el naixement de 74 polls al Centre de Cria de la trenca a Vallcalent, a Lleida, procedents de l’estoc captiu, gairebé com l’any anterior (71). Concretament, han nascut de divuit parelles amb primera posta, i de tretze parelles amb segona posta. D’aquests, nou polls han estat incorporats a l’estoc. Com a experiència pionera, des del 2009 s’alliberen polls de trenca nascuts en captivitat, per reforçar la població salvatge. Gràcies a aquest mètode, s’ha aconseguit que polls alliberats tornin i criïn a l’entorn de l’àrea d’alliberament. Des de l’inici del projecte s’han reintroduït en total 674 exemplars. Enguany, s’han deixat anar 55 polls nascuts en captivitat al Centre de Fauna de Vallcalent, 28 a Lleida (finca de Torreribera) i 27 al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. És la segona vegada que s’alliberen polls en els Aiguamolls. Tretze trenques tornen a Lleida Així mateix, durant aquest 2020 s’han observat tretze trenques a Lleida, vuit més que l’any passat. Totes van ser detectades a la finca de Torreribera, on es porta a terme el projecte de reforç poblacional. D’aquestes, dotze (el 92,3%) van ser alliberades per la tècnica de ‘hàcking’. Ha tornat un mascle sense anelles que segurament es tractaria d’un dels tres polls que van néixer en l’únic niu del 2019. Els polls d’aquell any no es van poder anellar ja que es van trobar quan ja eren volanders. Pel que fa a les taxes de retorn dels joves de segon any (alliberats l’any anterior), la del 2020 ha estat la segona més alta de la història del projecte, amb un 26,8%, després del 2010, quan van tornar dos dels sis polls alliberats el 2009 (un 33%). Quant al retorn d’adults, la taxa ha estat baixa si es compara amb la mitjana dels anys anteriors (78,5%). Dels cinc individus que van tornar l’any 2019, només n’ha tornat un el 2020, fet que suposa una taxa del 20%. Observacions fora de Lleida Aquest any s’han registrat dues observacions de trenques fora de la plana de Lleida. D’una banda, s’ha observat un mascle sense anelles a Llagostera (Girona), on l’espècie no hi cria. S’atribueix a exemplars migrants d’altres poblacions europees que calibren erròniament la ruta i acaben apareixent en zones allunyades. Altrament, es va localitzar un exemplar del projecte al sud de França, que va arribar posteriorment a Lleida i va criar amb èxit. Es tracta de la primera observació d’una trenca del projecte en migració pre-nupcial fora de la península.Una espècie especialment en perill La població de trenca ha disminuït dramàticament, i s’ha convertit en una de les espècies més escasses de la fauna vertebrada ibèrica. De les prop de 40 parelles nidificants a principis dels anys 80 es va passar a cap o una a tota la península Ibèrica entre el 2018 i el 2019. Les causes d’aquesta davallada s’atribueixen, sobretot, a possibles efectes de l’alteració del règim de pluges a les zones d’hivernada a causa del canvi climàtic; la pèrdua d’hàbitat de nidificació associada a la intensificació agrícola; l’ús excessiu de plaguicides, que eliminen els insectes dels quals s’alimenta, i a una elevada taxa de depredació sobre els ous i polls per part de la garsa (Pica pica). La trenca és una espècie estival que passa l’hivern al sud del continent africà, a la depressió del Kalahari. Les trenques ibèriques realitzen una de les migracions més llargues de tots els ocells europeus. A Catalunya, arriba a mitjans de maig o principis de juny, i immediatament construeix el niu. Posa de cinc a set ous, que són covats per la femella durant quinze dies. A l’agost, adults i polls abandonen les zones de cria per començar la migració.
