ACN Santa Margarida i els Monjos – Diversos municipis de l’Alt Penedès s’han aliat per evitar l’ús de músiques sexistes a les rues de Carnaval. La iniciativa va néixer a Santa Margarida i els Monjos, i mica en mica s’hi han sumat les principals rues de la comarca. Les carrosses i comparses han de comunicar prèviament quines cançons utilitzaran, i l’organització supervisa que no hi hagi músiques sexistes. L’objectiu comú, expliquen els diferents organitzadors a l’ACN, és “evitar estendre unes actituds i un llenguatge que no és correcte i que va en contra de la igualtat i el respecte”. Avisen que hi ha lletres de cançons que “normalitzen relacions tòxiques i violentes” i fan una crida a evitar propagar aquests missatges, especialment entre els més joves.
Als Monjos van començar a examinar les músiques de les cançons el 2019, i el mateix camí l’han seguit Castellví de la Marca, Olèrdola i Sant Martí Sarroca. L’últim municipi en sumar-se a aquesta mesura ha estat enguany Vilafranca del Penedès, que a les bases d’inscripció a la rua hi ressalta en lletra negreta “La música que es difongui no pot contenir lle[1]tres d’estereotips masclistes i han de fomentar el respecte vers les dones”. Des del consistori vilafranquí, però, han declinat explicar a l’ACN cap detall sobre l’aplicació d’aquest requisit.
En el cas dels Monjos, la regidora de Cultura i Igualtat, Esther Marmaneu, apunta que van ser pioners en després de constatar com a les rues hi havia molts joves “cantant lletres amb contingut clarament sexista i lgtbifòbic”. Per poder excloure aquestes cançons, demanen a la trentena de grups participants a la desfilada del proper dia 19 que comuniquin prèviament a l’Ajuntament el llistat de cançons que tenen previst utilitzar per tal de destriar-ne aquelles que siguin sexistes.
A l’hora d’establir el filtre, la regidora apunta que hi ha casos “molt flagrants”. Assenyala, per exemple, ‘Suavemente’ d’Elvis Crespo. “Amb el ‘Bésame’ de la tornada es pot veure un imperatiu constant que recorda al típic bavós de discoteca que no deixa en pau les noies”, assegura Marmaneu, tot lamentant que “sovint el romanticisme emmascara continguts que no es poden tolerar”.
Altres cançons excloses són ‘Rueda’ de Chimbala, “la més violenta de totes”. La lletra explica el despit d’un noi cap a una noia que no li contesta les trucades, i s’hi canten frases com ‘Que Dios te bendiga, manita, y que te vaya bien. Ojalá que te choque un carro y te pise un tren’. “És una apologia a l’assassinat de les noies”, critica Marmaneu. També assenyala ‘Punto 40’ de Rauw Alejandro, on s’hi canta ‘Si no tuviera mi loba para que la despose me voy con la manada hasta que me destroce’.
Tot i que bona part de les cançons retirades són d’estil reggaeton, la regidora precisa que han trobat cançons sexistes i discriminatòries en un ampli ventall de gèneres i músiques analitzades. Fins i tot les més esteses durant les rues, com ‘Carnavalera’ d’Havana Delirio. En aquest cas, un moment de la cançó es pronuncia ‘marica, mariquita, maricomo’, i diu que hi ha grups que la continuen utilitzant però suprimeixen aquest fragment.
Marmameu celebra que la mesura dels Monjos ha anat arrelant, tant entre els grups de disfresses com a altres municipis de la comarca. Com Castellví de la Marca i Sant Martí Sarroca, que aquest dissabte i diumenge donen el tret de sortida a tres setmanes de rues arreu de la comarca. Hi desfilaran entre 20 i 30 grups -la xifra varia a cadascun dels dos municipis-.
El regidor d’Igualtat i Festes de Castellví, Eliseu Alegre, ressalta la necessitat de “fer pedagogia” per erradicar “tots els missatges que vulnerin els drets de les dones, del col·lectiu lgtbi o que faci burla de qualsevol persona”. Alegre assegura que supervisar les cançons és una feina molt feixuga i primmirada, i explica que els últims anys han arribat a analitzar més de 600 temes conjuntament amb l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.
A còpia de fomentar l’ús de músiques no sexistes, els organitzadors asseguren que ara la majoria dels participants a les diferents rues -moltes entitats repeteixen de municipi en municipi- “ja fan un filtre previ” i quasi tots els llistats de cançons ja no són sexistes. Fa tres anys, la meitat de músiques no superaven el cribratge dels organitzadors.
Així i tot, Alegre també fa una crida a crear un sistema de control general per a tots els municipis i festes: “Està molt bé penjar-nos la medalleta quan arriba el 8M o el dia de l’Orgull LGTBI, però fa falta fer un treball previ per evitar que la canalla escolti aquesta música i generar realment una consciencia col·lectiva”. Confia que la mesura adoptada al Carnaval “pugui acabar sent una eina de transformació social”.
L’Ajuntament d’Olèrdola ha estat un dels últims a afegir-se a aquesta mesura. En aquest municipi hi ha dues desfilades de carrosses els dies 25 i 26 de febrer. La regidora de Cultura, Anna Boada, sosté que filtrar les cançons que s’utilitzen a les carrosses i comparses permet que el jovent “prengui consciencia” d’unes lletres “que no són un joc”. “Sembla que només estan cantant una cançó, però en el fons s’estan impregnant d’una melodia que conté missatges perillosos”, afegeix.
<strong>Subvencions condicionades a les músiques</strong>
Per garantir la implicació dels participants en la tria de cançons, els diferents ajuntaments publiquen unes bases de participació on s’hi deixa per escrit que no es poden utilitzar músiques sexistes. Per assegurar que es compleix aquesta norma, no només controlen el llistat de forma prèvia sinó que en molts casos també es fa un control aleatori durant el desenvolupament de les rues.
Un cop acabada la festa, si hi ha carrosses o comparses que no han complert la normativa, s’exposen a no cobrar la subvenció prevista per a tots els participants i a quedar fora del concurs i els conseqüents premis econòmics. “No és cap censura ni prohibició, sinó fer entendre que s’estava normalitzant un llenguatge que no hauria de ser”, explica la regidora dels Monjos, que sosté que “no té cap sentit subvencionar grups que propaguen aquests missatges”. L’últim any, dues carrosses no van filtrar les músiques i van poder participar igualment a la festa, però sense cobrar subvenció.
<strong>Esforç col·lectiu</strong>
Entre les entitats participants, inicialment la restricció de músiques va generar polèmica, però els impulsors asseguren que mica en mica els grups s’han avingut a fer la selecció a favor d’una causa comuna. Des de Tribu del Foix, Montse Nogué explica que hi ha diversos participants que ja havien qüestionat l’ús de determinades músiques abans que fos una norma per a tothom, i apunta que el seu grup ha decidit utilitzar només cançons que reivindiquen la llibertat i l’empoderament femení.
“Quasi tothom porta les mateixes cançons i sembla que no es pugui anar contracorrent”, diu Nogué, que defensa “un Carnaval diferent amb cançons xulíssimes i coreografies en què el més important sigui sentir-se còmode”.
<strong>Control desigual a la costa penedesenca</strong>
Al litoral de la vegueria penedesenca, el Carnaval és una de les festes més importants. Als municipis costaners asseguren que també defensen l’exclusió de músiques sexistes, si bé no hi ha un control tant exhaustiu com a l’Alt Penedès.
A Calafell, Cunit i Cubelles hi ha el comprimís de demanar als participants que evitin l’ús d’aquest tipus de cançons, però només Calafell ho supervisa durant les rues que es despleguen a tres punts del municipi. “En més d’una ocasió hem demanat a mig recorregut que retiressin una cançó que era clarament ofensiva”, apunten fonts municipals, que precisen que abans de les rues no es passa cap filtre a les llistes de reproducció de les carrosses.
En el cas del multitudinari i mediàtic carnaval de Sitges, l’Ajuntament i la comissió organitzadora també promouen l’ús de músiques no sexistes. En aquest sentit, dinamitzen l’elaboració d’una llista de reproducció a plataformes musicals on tothom hi pot afegir les cançons que consideri més adients. A les carrosses se les insta a seguir aquesta mateixa línia, però no hi ha un treball específic amb els grups participants sobre aquesta qüestió.
