Dissabte, 25 de març de 2023 - Edició 1703
La República

Mor el bisbe de Girona Francesc Pardo als 75 anys

ACN Girona – El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha mort aquesta matinada als 75 anys. Portava setmanes ingressat arran d’una llaga a l’estómac, que va obligar-lo a internar a […]

Agències 01/04/2022

ACN Girona – El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha mort aquesta matinada als 75 anys. Portava setmanes ingressat arran d’una llaga a l’estómac, que va obligar-lo a internar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’hospital Josep Trueta de Girona. A mitjans de març, el Bisbat va informar que després d’uns dies en què semblava que hi havia una progressiva millora, de cop Francesc Pardo havia tornat a empitjorar i havia entrat en situació crítica. Aquesta matinada, el bisbe de Girona ha mort a l’hospital. Portava més de tretze anys al capdavant de la diòcesi. El Papa Benet XVI el va nomenar el 16 de juliol del 2008 i va prendre possessió del càrrec a mitjans d’octubre d’aquell mateix any.

Francesc Pardo va néixer a Torrelles de Foix (diòcesi de Sant Feliu de Llobregat/Alt Penedès) el 26 de juny del 1946. Va entrar al Seminari Menor de Barcelona i va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Major. Va obtenir la llicenciatura en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya.

Va ser ordenat capellà a la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 31 de maig de 1973. Va ser arxipreste de Vilafranca del Penedès (1979-1980), de l’Anoia (1980-1993) i de Granollers (1999-2004). Quan era rector de Sant Sadurní d’Anoia, entre els anys 80 i finals dels 90, va fundar una cooperativa que va edificar 70 habitatges socials al barri de la Vilarnau.

Entre el 1993 i el 1995 va ser membre de la comissió diocesana per a la preparació del Concili Provincial Tarraconense i membre d’una ponència. El 16 de juliol del 2008, el Papa Benet XVI el va nomenar bisbe de Girona en substitució de monsenyor Carles Soler.

<strong>A favor del diàleg</strong>

De caràcter afable, Francesc Pardo va destacar per les seves homilies de to conciliador durant el procés sobiranista. Ja al 2012 va mostrar-se a favor que es conegués la voluntat dels ciutadans sobre el seu “futur polític i social”. I un any més tard, va ser el primer bisbe català a demanar perdó pels “insults i menyspreus d’una cadena de televisió vinculada als Bisbes” (en referència a 13TV).

Sempre mostrant-se a favor del dret a decidir, Francesc Pardo va demanar que hi hagués “acords i negociació” després del referèndum de l’1-O, mostrant-se preocupat per la situació que es vivia a Catalunya. I el 2019, durant l’homilia de Sant Narcís, va demanar l’alliberament dels presos polítics i va apel·lar a la misericòrdia per cercar solucions, dialogar i “afermar la convivència”.

A més d’estar al capdavant de la diòcesi de Girona, dins la Conferència Episcopal Espanyola Francesc Pardo també era membre del Consell d’Economia i de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i promoció humana. I dins la Conferència Episcopal Tarraconense, era bisbe delegat del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS).