Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Miqui Puig: “La nostàlgia no em serveix per a res”

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – Al cantant i músic Miqui Puig la nostàlgia no li serveix per a res, ni per agafar impuls, assegura en una entrevista amb l’ACN. I la millor mostra d’això és que la seva carrera musical segueix endavant. El darrer episodi, la publicació aquest divendres del seu setè disc en solitari ’Miqui Puig canta vol. 7’ (Primavera Labels), un àlbum de pop de pista de ball amb tocs de techno, en el qual Puig reivindica precisament això: la música de ball. “És un àlbum molt Miqui Puig, però també és molt contemporani per les eines que fem servir” com per exemple les bases que són “molt contundents”. El músic va actuar aquest dijous en el marc del Vida.

’Miqui Puig canta vol. 7’ venia d’un àlbum que volia fer de versions durant la pandèmia, però se’n van adonar de les dificultats de tirar-ho endavant a l’hora, per exemple, de demanar els permisos. Finalment, van decidir seguir amb “la línia Miqui Puig. Tenia clar que s’havia de pujar el nivell i per sort tinc un equip de producció molt potent amb l’entrada de Raúl Juan”.

Publicitat

El cantant buscava per ‘Miqui Puig canta vol. 7’ un “so de ball internacionalista” que segons qui l’escolta, diu, hi troba influències de la música italiana o francesa. “Sempre dic que quan m’aturo a fer un disc vull fer quatre cançons que tinc al cap com ‘The killing moon’, d’Echo & the Bunnymen, o cançons de Jorge Ben brasileres, però acabo fent Miqui Puig, això és la màgia de les cançons”. Apunta que té molts referents al cap i els vomita en el disc, però, afegeix, “acaba sonant a Miqui Puig”, que és una marca que no la busca, sinó que li surt innata.

Creu que els que fan discos discs són un lletraferits i tenen massa informació al cap i assegura que el públic vol “cançons rodones”. Puig assenyala que al disc ha aconseguit un equilibri entre el que escriu amb una producció molt directa. “És un àlbum molt Miqui Puig, però també és molt contemporani per les eines que fem servir” com per exemple les bases que són “molt contundents”.

Un dels temes més presents a ’Miqui Puig canta vol. 7’ són les pors. De fet, el tema que obre el disc és ‘Pors Puig’ amb Queralt Lahoz. El cantant fa referència a l’entrevista a l’ACN a les seves pors diàries: “Soc un autònom de l’espectacle en una Península Ibèrica on no hi ha llei autònoma dels artistes i on paguem el 21% d’IVA per qualsevol instrument que comprem, que és una eina de feina. Tenim aquestes pors, som supervivents”, en un context, afirma, on es pregunta d’on pagarà el disc o la gira.

En qualsevol cas, més enllà de les pors, l’ex membre de Los Sencillos creu que tot són cançons de pop i d’amor. “Al disc parlo que totes les cançons són d’amor i el motor de la història són cançons d’amor”, assegura.

El títol de l’àlbum, ’Miqui Puig canta vol. 7’, sorgeix perquè hi ha molta gent que li pregunta si encara fa música. “I sí, porto més música i experimentació que amb Los Sencillos, però al no estar a l’elit sembla que no facis música. El focus dels mitjans i dels grans cartells de festival sembla que marca la realitat”, lamenta.

El disc també inclou diverses col·laboracions com la ja citada cantant Queralt Lahoz a ‘Pors Puig’; Irantzu Valencia, del grup de pop La Buena Vida, a ‘Cadera de mimbre, la leyenda’; Harny Rots a ‘Propaganda’, i El Petit de Cal Eril i Ferran Palau a ‘Adiós samurai’.

<strong>Nostàlgia</strong>

El també conductor de ‘Pista de fusta’ d’iCat assegura que no és nostàlgic i que la nostàlgia no li serveix per a res. “Em trobo millor ara amb 54 anys que quan en tenia uns 20. M’estimo més, crec que tinc el meu focus més clar, abans era un acomplexat i ara tinc un bagatge i això és genial”, afirma. Escolta música de totes les èpoques i estils i porta dos dies atrapat pel músic Arthur Russel, qui considera un referent.

“Hi ha qui em diu que ja no es fa música com la d’abans, però no, el que no hi ha són els 18 i els 20 anys que teníem abans, de voler ser golafre i tenir-ho tot”. Lamenta que a Espanya la música es relaciona amb la joventut a diferència d’Anglaterra, França Itàlia. “En aquests països hi ha tios de la meva edat que encara fan techno pop”. En aquest sentit, reivindica la música de ball i per això, afegeix, és un gran fanàtic dels Pet Shop Boys.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió