Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

Miquel de Palol publica la novel·la ‘Copèrnic’, una sàtira sobre la naturalesa humana i el jo

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-L’escriptor Miquel de Palol publica la novel·la ‘Copèrnic’ (Proa), una sàtira sobre la naturalesa humana i el jo. Aquesta és la història del Toni Radiguet, un home tímid, retret, prudent i conformista, com ha explicat l’autor. La seva vida farà un tomb quan li surt un gra al clatell que pren personalitat pròpia i acaba entrant en diàleg amb el mateix Radiguet. En roda de premsa, Miquel de Palol ha apuntat que ‘Copèrnic’ reflexiona sobre la idea del desdoblament, entre allò que un creu que és i creu pensar i allò que un és i pensa de debò. “La introspecció sobre la naturalesa del jo és el que més m’interessava”, ha admès.

En Toni Radiguet és un home madur, casat, ben posicionat, amb dos fills que comencen a volar sols i un cercle d’amistats. Fastiguejat i força de tornada de tot, mira la vida amb una barreja de distància i sornegueria. Quan pateix una estranya afecció al clatell, el metge no hi dona importància, però la singular evolució del cas el porta, primer, a convertir-se en objecte d’estudi d’interès mundial, i després a veure’s amenaçat pel curs de la malaltia.L’origen de la novel·la va ser quan l’autor es va preguntar com seria la història d’un individu que estava confinat i no pot anar pel carrer d’aquesta manera amb el bony que li ha sortit al clatell. “El primer que li passa és que té la vida social petada i s’ha convertit en un pres”. “La introspecció sobre la naturalesa del jo és el que més m’interessava”, ha admès. Ha apuntat que ‘Copèrnic’ és una novel·la curta i una sàtira, narrada en primera persona, en la qual hi ha la intenció de fer riure i a la vegada s’hi reflecteixen qüestions referents a la naturalesa humana. En aquest cas, el fet que dona peu a la història és de caràcter “fisiològic i íntim”. Es tracta, ha especificat, del desdoblament entre allò que un creu que és i creu pensar i allò que un és i pensa de debò, i fins a quin punt els pensaments propis, són pensaments propis de veritat. De Palol ha ressaltat que el protagonista es veu abocat a una situació en contra de la seva voluntat. “Ell es troba en diàleg amb un element de seu cos que pren personalitat pròpia”, ha declarat. Així, de mica en mica es van difuminant els jo respectius. Com ha remarcat l’autor, el bony que li ha sortit el clatell s’atribueix al final personalitat pròpia. L’escriptor ha descrit a Radiguet com un home tímid, retret, prudent, un conformista i que mai farà una atzagaiada. Ha admès que l’afecció que li surt al clatell sembla en un primer moment que és el seu subconscient i que expressa els sentiments més íntim del Radiguet. Tot i això, De Palol ha dit que no és ni la consciència ni el subconscient, sinó que mostra dues facetes del mateix individu. L’autor Miquel de Palol és autor de poesia, narrativa i assaig. Ha publicat entre altres els llibres de poemes ‘Delta’ (1973), ‘El Porxo de les Mirades’ (1983), ‘Indiferència’ (1986), ‘El Sol i la Mort’ (1996), ‘Nocturns’ (2002) i ‘Aire amb Cel de Fons’ (2012). Com a narrador, les novel·les ‘El Jardí dels Set Crepuscles’ (1989), ‘El Legislador’ (1997), ‘El Quincorn’ (1999), ‘El Troiacord’ (2001), ‘Un Home Vulgar’ (2006), ‘El Testament d’Alcestis’ (2009) i ‘Mònica Mir’, els llibres de contes ‘Amb l’Olor d’Àfrica’ (1992), ‘Contes per Vells Adolescents’ (1998) i ‘Contes en forma de L’ (2004), els aforismes ‘Els Proverbis’ (2003), i els assajos ‘La Poesia en el Boudoir’ (2003), ‘Dos Poetes’ (2006) i ‘Meditacions des de Catalunya’ (2011). Col·labora de forma regular en premsa. Ha obtingut els premis Carles Riba, Creixells, Sant Jordi, Josep Pla, Ciutat de Barcelona, Nacional de la Crítica, Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya i, en quatre ocasions, de la Crítica Serra d’Or. Ha estat traduït als idiomes portuguès, castellà, holandès, alemany, italià i francès.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió