Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

Migra Studium exigeix als candidats al 14-F polítiques per facilitar l’empadronament i la inserció laboral dels migrants

ACN Barcelona.-La Fundació Migra Studium ha presentat un “conjunt de propostes urgents” als candidats a les eleccions del 14 de febrer en l’àmbit de les migracions. Reclamen facilitar l’empadronament, la […]

Avatar
Agències 11/02/2021

ACN Barcelona.-La Fundació Migra Studium ha presentat un “conjunt de propostes urgents” als candidats a les eleccions del 14 de febrer en l’àmbit de les migracions. Reclamen facilitar l’empadronament, la protecció social i la inserció laboral dels migrants, garantir el permís de residència dels joves extutelats i fomentar l’autonomia de les persones sense llar. També clamen que es pressioni l’Estat per tancar els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i reformar la llei d’estrangeria. Les entitats socials dels Jesuïtes exposen que fan les peticions a partir de l’experiència en l’atenció d’unes 15.000 persones en 45 projectes i lamenten que les autoritats sanitàries i polítiques fins ara no els han tingut en compte a l’hora de prendre decisions.

En concret, les entitats socials dels Jesuïtes reclamen al pròxim govern de la Generalitat que faciliti els processos d’inserció laboral i l’obtenció dels permisos de residència, promovent programes amb més dotació econòmica.També demana flexibilitzar els processos per a la tramitació de l’informe d’arrelament social. Apunta que en aquests moments existeix una demanda molt alta dels mòduls de català i castellà, coneixements del mercat laboral i coneixements de la societat catalana per poder obtenir el Certificat de primera acollida i iniciar els tràmits per a la regularització.Consideren que s’ha d’exigir als municipis l’accés a l’empadronament de les persones en situació irregular i sense domicili fix. Recorden que la llei 10/2010, sobre l’acollida a les persones immigrades, preveu que són titulars del servei d’acollida aquelles que estan empadronades. Sense empadronament no hi ha accés a drets.Volen que es garanteixi que els joves extutelats tinguin el permís de residència i treball en fer els divuit anys, amb alternativa habitacional i oferint un acompanyament integral per tal d’evitar la irregularitat sobrevinguda.També apunten que cal fer-se càrrec de persones sol·licitants de protecció internacional que malviuen en camps de refugiats, i que Acnur identifica com a altament vulnerables i amb la necessitat de ser reassentades. Exposen que el patrocini comunitari ja funciona al País Basc i País Valencià. Insisteixen que se segueixi demanant a l’Estat la reforma de la llei d’estrangeria i els processos de regularització “perquè no es converteixin en una cursa insalvable d’obstacles que portin a camins d’exclusió i sense sortida”. També reclamen el tancament dels CIE i que s’elimini “qualsevol mesura que pugui afavorir l’expulsió de les persones, com ara les identificacions policials discriminatòries”.També demanen l’impuls d’una regulació temporal com la que apunten que s’ha fet durant el 2020 amb els joves migrants no acompanyats, amb l’objectiu que els milers de persones que es mouen cada any enllaçant feines en les temporades de collita, puguin treballar durant les campanyes de la fruita de pinyol, “reduint dràsticament les situacions de vulnerabilitat”.Finalment, demanen invertir i activar recursos residencials a llarg termini a totes les persones sense sostre davant els albergs municipals que diuen que estan “col·lapsats”. Recorden que segons la recent enquesta de la Fundació Arrels, 8 de cada 10 persones que han començat a viure al carrer amb l’inici de la covid-19 són persones migrades.