ACN Brussel·les.-Metges Sense Fronteres veu “immoral i inacceptable” que les empreses farmacèutiques estiguin “maximitzant beneficis” amb la vacuna contra la covid-19 i avisa que “més gent morirà” si no s’hi facilita l’accés al països pobres. En una entrevista a l’ACN, l’assessor de polítiques d’accés de l’organització, Manuel Martin, considera “una vergonya” que les companyies que estan desenvolupant vacunes no n’estiguin compartint ni la tecnologia ni la “recepta”. “L’única raó per la qual no ho fan són els beneficis”, lamenta Martin. La pandèmia, però, també dona l’oportunitat a la indústria, molt qüestionada, de “recuperar reputació”, segons l’experta del Centre per al Desenvolupament Global Rachel Silverman.
Per Martin, les farmacèutiques estan abordant “majoritàriament” la pandèmia “com ho fan normalment”, és a dir, sense tenir en compte que la covid-19 ha esdevingut una pandèmia global que ha causat ja més d’un milió i mig de morts arreu del món. “Algunes fan algunes coses diferents, però són temptatives i el que necessitem és una manera completament diferent de fer les coses”, remarca. En canvi, Silverman creu que les farmacèutiques són conscients que la pandèmia és una prova de foc per demostrar que “com a servei privat poden oferir coses importants al món”. “Tothom és conscient que és una situació extraordinària”, diu l’experta del Centre per al Desenvolupament Global, malgrat apuntar que l’èxit de les vacunes d’aquestes companyies també contribueix a “protegir” el seu “model de negoci”.De les tres vacunes que lideren la cursa –algunes ja aprovades en alguns països-, la d’Oxford-AstraZeneca és la més barata –uns tres euros la dosi- i més fàcil d’emmagatzemar, cosa que la converteix en la millor candidata per arribar als països més pobres. La de Pfizer-BioNTech, que ja s’ha començat a subministrar al Regne Unit i als Estats Units, i la de Moderna són més cares, uns 16 i 21 euros la dosi respectivament. A més, aquestes últimes presenten més complicacions per distribuir i subministrar perquè requereixen temperatures ultrafredes, 20 i 70 graus sota zero respectivament. Els països rics acaparen les vacunesAra per ara, segons dades de la Universitat Duke, s’han comprat 7.200 milions de dosis de potencials vacunes contra la covid-19, de les quals gairebé 4.000 milions han estat adquirides per països rics i gairebé 2.800 milions per part de països d’ingressos mitjans. Els països pobres, sense capacitat per fer acords amb les farmacèutiques, depenen majoritàriament del fons comú de vacunes COVAX, que actualment té 700 milions de dosis per als 92 països que s’hi han inscrit, principalment d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina. A nivell global, l’Índia és el país que més n’ha comprat, seguida per poc de la Unió Europea i dels Estats Units, segons les dades de la Universitat Duke, que fa un recull de tots els contractes que s’han tancat. En el cas de la Unió Europea, només amb les dosis que ha comprat de les tres vacunes més prometedores ja té suficient per vacunar tota la població.En un context en què els països rics acaparen més del 50% de les dosis de les vacunes més prometedores, l’assessor de polítiques d’accés de Metges Sense Fronteres alerta que “no seria racional ni just” que els països rics comencessin a vacunar persones sanes mentre els pobres no poden vacunar persones d’alt risc, com per exemple sanitaris. Amb alguns països rics comprant dosis per vacunar més del 100% de la població, en cas que la majoria de les vacunes més prometedores s’acabin aprovant, Martin confia que donin part d’aquestes dosis no només a instal·lacions humanitàries, sinó “més àmpliament” als països pobres. “Són països amb sistemes sanitaris fràgils. Si els professionals es posen malalts tens un complet col·lapse del sistema que porta a més morts de covid i d’altres malalties perquè els professionals no poden treballar”, alerta sobre el risc de no garantir l’accés global a la vacuna. En canvi, per l’experta del Centre per al Desenvolupament Global l’accés dels països pobres a la vacuna depèn de l’èxit o el fracàs de la vacuna d’Oxford-AstraZeneca. Per Silverman, aquesta vacuna és la “gran esperança” dels països de baixos ingressos, però també dels mitjans. “És possible que alguns d’aquests reguladors l’aprovin si no tenen una altra opció”, avisa. Segons Silverman, el fracàs de la vacuna d’Oxford-AstraZeneca podria fer que només l’1% o el 2% de la població dels països pobres es pogués vacunar l’any que ve.A més, l’experta alerta als països rics que deixar els pobres sense vacunes té un “preu” per a ells. “En depenen per les cadenes de subministrament, que estan integrades, però també pels mercats i els viatges. Els afectarà malgrat estar vacunats”, insisteix. COVAX, “poc transparent” i “complaent” amb les farmacèutiques D’altra banda, l’assessor de polítiques d’accés de Metges Sense Fronteres critica que el fons comú COVAX és “extraordinàriament poc transparent” i “massa complaent amb les demandes de les grans farmacèutiques”. “No ha aconseguit signar tants acords amb les empreses com preveia i, fins i tot si aquest instrument és un èxit, els països més pobres només podran vacunar fins al 20% de la població”, un percentatge que subratlla que queda lluny d’aconseguir la immunitat de grup. A més, lamenta que aquest instrument estigui basat en una “mentalitat de donacions” i no busqui incorporar la veu dels països pobres. A banda de l’accés a la vacuna, l’experta del Centre per al Desenvolupament Global assenyala que els reptes van més enllà i que el subministrament serà un “repte molt gran”. “Fa dècades que no hem tingut una campanya de vacunació global a aquesta escala i hi ha molts desenllaços possibles”, apunta. Aixecar les patents de les vacunesDavant la “insuficiència” de COVAX per garantir l’accés dels països pobres a les vacunes i la negativa de les farmacèutiques a “compartir-ne la recepta”, l’eurodiputada dels Verds/ALE a l’Eurocambra i membre de de la comissió de Salut Pública Tilly Metz defensa que cal una “estratègia més forta”. Aquesta ha de passar, segons Metz, per aixecar els drets de propietat intel·lectual de les vacunes en temps d’emergència sanitària com la covid-19.De fet, les patents de les vacunes han provocat un xoc entre el nord i el sud a l’Organització Mundial del Comerç. L’Índia i Sud-àfrica lideren una iniciativa per suspendre temporalment els drets de propietat intel·lectual de tecnologies, medicaments i vacunes mentre duri la pandèmia. Els països del sud, que són majoria, hi estan a favor, però els rics s’hi oposen. La Unió Europea rebutja la iniciativa en bloc. Per l’eurodiputada dels ecologistes europeus és “molt important” que la població d’arreu del món pugui començar a vacunar-se alhora . “No pot ser primer uns i després els altres. Mereixen tenir la vacuna quan la tinguem nosaltres”, subratlla. Més enllà de la covid-19, l’accés a vacunes als països pobres continua sent un problema també per a altres malalties. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, gairebé 20 milions de nens l’any no es poden posar les vacunes que necessiten. Malgrat que en les darreres dècades s’havia progressat, l’organisme avisa d’un “retrocés” a l’hora de garantir la vacunació als països pobres. La indústria farmacèutica, de nou sota el focusUn any després de l’esclat de la covid-19 i la seva extensió arreu del món, els tres experts coincideixen que la pandèmia ha tornat a posar el focus d’atenció en la indústria farmacèutica, ja qüestionada amb anterioritat.Malgrat que Silverman creu que la indústria té ara l’oportunitat de mostrar que actua amb bones pràctiques, Martin i Metz defensen que les farmacèutiques han de canviar el seu model i exigeixen més acció des de les administracions públiques. “El sistema permet donar molt poder a les empreses farmacèutiques i la pandèmia ha mostrat que els estats i la Unió Europa han de tenir més competències en la producció de medicines”, conclou Metz, tot lamentant que les administracions públiques hagin “abandonat” competències en salut per donar “més poder a les grans empreses”.
