Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Metges Sense Fronteres denuncia que es van “abandonar” els avis a les residències amb uns cuidadors “desprotegits”

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Metges Sense Fronteres denuncia en un informe que la mala coordinació entre les administracions i les empreses gestores van suposar “l’abandonament a les residències de les persones més vulnerables a la covid-19, la gent gran, i la desprotecció del personal que els cuidava”. L’entitat assenyala que la manca de derivacions als hospitals va obligar els centres a fer unes cures per les que no estaven preparats. Denuncia que hi ha “un dèficit estructural de recursos i supervisió sanitària i cap pla de contingència” i exigeix de manera urgent “noves mesures per poder respondre de manera immediata a la infecció acompanyats d’una dotació de recursos financers, humans i materials”.

El document ‘Poc, tard i malament. El desemparament inacceptable dels avis durant la covid-19 a Espanya’ constata que “no es van prioritzar les derivacions hospitalàries ni els circuits preferents, ni altres recursos disponibles, perquè les persones malaltes fossin traslladades a altres centres o hospitals”. En aquest context les residències “es van veure obligades a fer unes cures per les que, malgrat la seva bona voluntat, no estaven preparades”. El document assenyala que les residències i els seus treballadors no tenen els “recursos, infraestructura, formació o responsabilitat per l’atenció mèdica” i “tampoc hi va haver una resposta immediata, adequada i orientada a salvar vides, i coordinada amb els serveis assistencials i de salut”.L’entitat que va donar suport a 200 residències de Catalunya, aportant la seva experiència en combatre epidèmies en situacions de desastre humanitari arreu del món, també afirma que va ser “deficient” tant la capacitat de prevenció i control de les infeccions, que considera “clau” en una epidèmia, com la gestió dels casos per evitar l’empitjorament, estiguessin relacionats o no amb la covid-19.Entre les recomanacions que fa l’informe destaca la necessitat de disposar de professionals formats en l’àmbit de la detecció, vigilància i control de la infecció per assessorar, capacitar i supervisar el personal assistencial. Per això considera “essencial” que s’identifiqui una persona que faci aquesta funció, s’articulin protocols per si hi ha rebrot, i es destini una major dotació pressupostària i formativa en aquest àmbit.També reclamen la “urgent necessitat” de garantir unes reserves de materials i equips de protecció, així com de donar una “formació adaptada, oportuna i amb protocols d’ús clar” pel personal sanitari i els residents. L’absència d’aquesta formació en el pic de la pandèmia es va veure agreujada perquè els equips de protecció “van arribar tard, eren insuficients i no sempre estaven adaptats a les necessitats de les residències”.L’informe assenyala deficiències pel que fa als mecanismes de control d’infeccions, l’adopció de mesures d’aïllament “de forma indiscriminada” o la “restricció o denegació de comiats, visites o mobilitat dins la residència” que van tenir “conseqüències físiques i psicosocials greus per la gent gran que a més no tenia cap suport emocional”. Per això assenyala que cal “mantenir un equilibri entre aïllament, quarantena i convivència” de manera que “l’aïllament físic no aïlli socialment als residents i es prioritzi en tot moment tant la seva salut física com mental”. Finalment, denuncia una “gravíssima carència de protocols sobre cures pal·liatives, final de la vida, comiats i visites” que va comportar en el pic de la pandèmia que algunes persones “es van deixar morir amb un patiment evitable”. En aquest sentit, l’estudi indica que “s’han de permetre les visites de familiars i els comiats en els moments finals, sempre amb les mesures de protecció adequades”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió