Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Més del 75% del territori espanyol es troba en risc de desertificació, segons Greenpeace

ACN Barcelona.-Greenpeace i l’Observatori Ciutadà de la Sequera han alertat que actualment més del 75% del territori espanyol es troba en risc de desertificació, amb el 70% de les demarcacions […]

Avatar
Agències 16/06/2021

ACN Barcelona.-Greenpeace i l’Observatori Ciutadà de la Sequera han alertat que actualment més del 75% del territori espanyol es troba en risc de desertificació, amb el 70% de les demarcacions hidrogràfiques de l’Estat registrant nivells alts o severs d’estrès hídric. Les dues organitzacions ho han fet en el marc de la commemoració, aquest dijous 17 de juny, del Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera. Segons dades recollides, aproximadament 32 milions de persones ja s’han vist afectades pel canvi climàtic a Espanya, i ambdues entitats han recordat que el mateix govern espanyol ja alerta d’un augment generalitzat de la intensitat de les sequeres i del risc de desertificació, situacions que s’agreujaran pel canvi climàtic.

Tal com ha explicat Greenpeace, ambdós fenomens estan “íntimament relacionats” i generaran efectes adversos sobre la societat, l’economia i els ecosistemes que s’agreujaran en un futur a conseqüència del canvi climàtic i la persistència d’un model de gestió “insostenible” dels recursos sòl i aigua. En aquest sentit, Jesús Vargas, investigador en geografia a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla), ha dit que és urgent realitzar una transformació profunda de les estratègies de gestió d’aquests recursos. “S’han d’impulsar polítiques d’adaptació i ordenació del territori on hi prevalgui el principi de precaució i on se superin interessos sectorials i visions a curt termini”, ha afegit.Les dues organitzacions sostenen que les dades i previsions disponibles són clares i urgeixen a tots els actors a impulsar una acció decidida. Segons dades proporcionades per aquestes, durant la segona meitat del segle XX els recursos hídrics disponibles a moltes conques de la península Ibèrica ja es van reduir entre el 10 i el 20%; una tendència que es preveu que continuï vigent durant el segle XXI. Les entitats també alerten de la situació al mar Mediterrani, que s’escalfa a un ritme entre dos i tres cops major que la resta d’oceans; un fenomen que afecta de manera especialment negativa Catalunya i la resta de zones costaneres. Pel que fa a les temperatures l’Agència Estatal de Meteorologia alerta que cada cop s’estan registrant valors més extrems (tant en màximes com en mínimes), un fet que ha contribuït a que l’Agència Europea del Medi Ambient hagi situat l’Estat espanyol com un dels països de la Unió Europea amb major risc d’incendis; una amenaça especialment preocupant al territori català.Les entitats reclamen solucionsPer fer front a aquesta situació, Greenpeace i l’Observatori Ciutadà de la Sequera han fet una crida a les autoritats estatals i autonòmiques perquè actuïn “amb urgència” enfront del canvi climàtic. Entre les seves demandes, les organitzacions exigeixen realitzar una revisió més ambiciosa de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que permeti assolir les zero emissions de diòxid de carboni l’any 2040, modificar la política hídrica per prevenir els casos de sobreexplotació i contaminació dels recursos hidrològics, impulsar una reconversió del model agrícola i ramader per fer-lo més sostenible i respectuós amb el medi ambient i integrar els efectes del canvi climàtic en el disseny de polítiques públiques i territorials i redirigir-les cap a la prevenció, la mitigació i l’adaptació.Una gestió climàtica reprovada per la ciutadaniaD’altra banda, la responsable de l’Observatori Ciutadà contra la sequera, Pilar Paneque, ha recordat que, segons dades d’un estudi impulsat pel Ministeri per la Transició Ecològica, un 73,3% de la població entén que a aquest problema se li està donant menys importància de la que té i que la ciutadania suspèn la política climàtica de l’Estat amb un 4,48. En aquesta línia, Paneque ha afegit que cal aprofitar aquesta “demanda social” per accelerar i augmentar l’ambició d’una transició tan necessària com urgent.