Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

Més del 20% dels treballadors del Pallars Sobirà, Conca de Barberà i La Selva han estat acomiadats o han patit un ERTO

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El Pallars Sobirà, la Conca de Barbera i La Selva són les tres comarques més afectades en l’àmbit laboral per la crisi de la covid-19. Segons l’Índex de Competitivitat Comarcal, elaborat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) i Foment del Treball, més del 20% dels treballadors d’aquests territoris han estat acomiadats, no se’ls ha contractat a causa de la pandèmia o han patit un ERTO. Tal com ha indicat David Moreno, un dels encarregats d’elaborar l’estudi, les regions més afectades tenen “economies molt dependents del turisme” i un grau elevat de “precarietat”. A l’altre extrem apareixen les comarques de La Garrotxa, El Segrià i El Ripollès, on menys del 6% dels llocs de treball s’han vist afectats per la crisi.

Prop de les primeres posicions també hi ha el Baix Empordà i l’Alt Empordà, que ocupen la quarta i cinquena posició del rànquing, respectivament. Segons Moreno, aquestes comarques “depenen en gran mesura del turisme estranger”. En el cas del Baix Empordà, al voltant del 19% dels treballadors del territori s’ha vist afectat per la crisi, mentre que a l’Alt Empordà aquest percentatge s’acosta al 18%. Per sobre la mitjana de Catalunya –lleugerament superior al 10%- també hi apareixen altres comarques com el Maresme, la Vall d’Aran, l’Alt Penedès o El Moianès.Pel que fa a les comarques on es troben les diferents capitals de comarca, únicament el Tarragonès es troba per sobre la mitjana de Catalunya. En aquesta regió, l’informe revela que el 13,5% dels treballadors s’ha vist afectat per un ERTO o bé ha perdut la feina. Al Barcelonès i al Gironès, el percentatge de treballadors afectats és del 9% i del 8%, respectivament, mentre que al Segrià se situa prop del 4%. Durant la presentació de l’informe, però, Moreno ha recordat que les últimes dades per elaborar l’estudi es van recollir a finals de maig, dies abans que es decretés el confinament en alguns municipis de la comarca. Malgrat tot, Moreno ha destacat que la seva posició es manté sòlida a causa de la forta presència del sector alimentari, una activitat que durant la pandèmia va ser considerada com a essencial.Heterogeneïtat en els diferents sectorsUn factor íntimament relacionat amb l’afectació que ha tingut la crisi de la covid-19 a les diferents comarques és el tipus de sector econòmic que hi predomina. Segons l’estudi de la FEGP i Foment del Treball, les activitats més perjudicades per la pandèmia en l’àmbit laboral ha sigut la indústria del cuir i del calçat, amb un 56% dels treballadors afectats, l’hostaleria (28%) i les activitats artístiques i d’entreteniment (21%).A la part alta del rànquing també es troben sectors com la metal·lúrgia, l’automoció o les activitats administratives i auxiliars. Per altra banda, les empreses menys afectades per la crisi del coronavirus han sigut les farmacèutiques, les energètiques, les alimentàries i aquelles especialitzades en la refinació del petroli.El Barcelonès, líder en competitivitatA banda de l’afectació que ha tingut la crisi del coronavirus sobre l’ocupació, l’informe presentat aquest dimecres també inclou una llista de les comarques més competitives de Catalunya. Un cop més, el Barcelonès se situa al capdavant d’aquesta classificació, seguida del Vallès Occidental, el Gironès i el Baix Llobregat. A continuació hi ha el Tarragonès, el Segrià, el Vallès Oriental i el Maresme, mentre que la cua del rànquing l’ocupen l’Alt Urgell, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Tal com ha explicat Moreno, les comarques que ocupen les primeres posicions “disposen d’un teixit empresarial sòlid, bones infraestructures i de treballadors amb una alta qualificació”.De fet, els encarregats d’elaborar l’estudi creuen que la competitivitat i la resiliència “seran claus en el procés de recuperació de la crisi econòmica”. “La reducció de la demanda interna produïda per la caiguda de les rendes i la frenada de l’activitat econòmica fan que la recuperació del creixement vagi de la mà de la demanda externa”, diuen. Així, “és previsible que les comarques amb una estructura econòmica més orientada cap als mercats exteriors i els béns intensius en coneixement i tecnologia experimentin una recuperació més ràpida”.La capital catalana torna a prendre forçaMalgrat tot, la FEGP i Foment del Treball han detectat un “retrocés generalitzat” entre les comarques més competitives de Catalunya. De fet, apunten que només el Barcelonès ha aconseguit reforçar la seva competitivitat. Els elaboradors de l’estudi ho atribueixen a un canvi de tendència en què la capital catalana torna a ser el centre d’atenció. “Després de dues dècades de procés de metropolitanització i d’expulsió de població i d’activitats econòmiques dels espais centrals cap a espais de la primera i segona corona metropolitanes, les dades apunten cap a un cert canvi de tendència, amb el retorn del creixement de la Barcelona capital”, assenyalen.En aquest sentit, consideren que l’especialització en activitats tecnològiques i de serveis avançats afavoreixen la localització de noves inversions, “així com l’arribada de nova població amb perfils formatius i d’ingressos elevats”. No obstant això, l’informe també apunta que “la sobtada expansió del teletreball” pot revertir aquesta tendència “cap a una nova dispersió de la població cap a territoris on les externalitats negatives produïdes per l’aglomeració siguin menors”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió