ACN Barcelona.-L’any 2018 un total de 206 catalans van donar 67,5 milions d’euros a entitats solidàries en els seus testaments, cosa que suposa el 18% dels llegats de tot l’estat i el 28% de l’import recollit a tot Espanya. Entre els beneficiaris, les ordes religioses van rebre el 57% dels llegats i el 69% de l’import, davant del 43% dels llegats i el 31% de l’import per a les ONG o les fundacions.
Coincidint amb el Dia Internacional del Llegat Solidari, Joan Carles Ollé, degà del Col∙legi de Notaris de Catalunya, “un llegat solidari cal fer‐lo explícit en el moment de fer testament i és una manera de donar continuïtat a accions solidàries fetes en el decurs de la vida”. El llegat pot incloure bens molt diversos com, per exemple, un immoble, un import en diners o un percentatge del patrimoni. L’únic límit és que “no pot perjudicar, en cap cas, la llegítima dels hereus forçosos que, a Catalunya, regida pel Dret Civil català, és una quarta part del valor dels bens a repartir entre tots els fills, en cas d’haver‐n’hi”. Ollé també recorda que “les entitats sense ànim de lucre no estan subjectes a l’Impost de Successions i Donacions”. A més, recorda que “el testament, amb un cost d’aproximadament 50 euros, és l’únic document que assegura que els bens propis es transmetran a aquelles persones o entitats que es decideixi”.Històricament, des de l’Edat Mitjana i fins ben entrat el segle XIX, a molts testaments hi havia llegats amb finalitats benèfiques, destinats principalment a l’assistència dels més desvalguts. A Barcelona, per exemple, és gràcies a aquests llegats als segles XII i XIII que es crea la Pia Almoina i sis hospitals més. A finals del segle XIX un llegat del banquer Pau Gil destinà la meitat de la seva fortuna a la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau modernista.