Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

Més de 150 ramaders exigeixen un preu just de la llet en una protesta a les portes del Mercadona de Vic

ACN Vic.-Més de 150 pagesos vinguts d’arreu del país s’han concentrat aquest divendres a les portes d’un Mercadona a Vic per reclamar un preu just de la llet. Es tracta […]

Avatar
Agències 20/08/2021

ACN Vic.-Més de 150 pagesos vinguts d’arreu del país s’han concentrat aquest divendres a les portes d’un Mercadona a Vic per reclamar un preu just de la llet. Es tracta de la segona mobilització d’aquestes característiques que organitza Unió de Pagesos i JARC, després de la del 27 de juliol passat. Una quinzena de tractors han tallat la carretera i alguns dels concentrats han llançat fems, aigua, palla i llet a l’entrada del supermercat. El responsable del sector lleter d’UP, Marc Xifra, ha exigit un canvi en la llei de la cadena alimentària i ha titllat de “càrtel” la direcció de Mercadona. Per la seva banda, Jordi Vidal, secretari tècnic de JARC, ha lamentat que el sector lleter pateix “l’esclavatge del segle XXI”.

Els sindicats Unió de Pagesos i JARC s’han plantat davant de les portes del centre comercial Mercadona de Vic per exigir a la cadena que “garanteixi un preu just per la llet als ramaders”. Els sindicats demanen que es deixi d’utilitzar la llet com a “producte reclam” i recorden que els preus que actualment es paguen al productor per aquest aliment no cobreixen els costos de producció. Segons Unió de Pagesos, el preu mitjà que percep avui dia el vaquer català és de 33 cèntims el litre, mentre que produir un litre de llet costa uns 40 cèntims.El responsable del sector lleter d’Unió de Pagesos, Marc Xifra, ha exemplificat la situació en què es troben els ramaders: “Una granja de vaques mitjana que produeixi uns 3.000 litres de llet diaris, estaria perdent uns 6,22 cèntims per litre, és a dir, uns 5.598 euros al mes”. Xifra també ha posat de relleu el degoteig constant de granges lleteres que pleguen, ja que, segons les dades d’UP, el 2020 hi havia a Catalunya unes 430 explotacions, mentre que l’any 2000 n’eren 1.633. De la seva banda, el sectari tècnic de JARC, Jordi Vidal, ha denunciat que el sector lleter pateix “l’esclavatge del segle XXI”, ja que “els productors de llet han d’estar disponibles les 24 hores a l’explotació i no poden posar preu al que compren ni a la llet que venen”. Vidal també ha posat de relleu que la crisi del sector s’ha vist agreujada l’últim any per l’augment dels costos de producció degut a l’increment del preu de les matèries primeres. “Tot puja, però el preu que cobra el ramader no, i això els ha fet entrar en un espiral de pèrdues i endeutaments”, lamenta. Per tot plegat, els ramaders han demanat que es revisi la Llei de la cadena alimentària, ja que consideren que aquesta hauria de fixar la quota a partir de la qual es pot parlar de posició de domini “per detectar i penalitzar males praxis com l’arrossegament de preus a la baixa o la utilització de determinats productes com a producte reclam”. Marc Xifra ha denunciat que les grans multinacionals fan un “joc brut” i obliguen els ramaders a “signar contractes perquè no tenen cap altra solució”. També s’ha preguntat on estan els dirigents polítics: “Estem patint un esclavatge i mentrestant els polítics s’ho estan mirant”. La protesta també ha comptat amb el suport de la Cooperativa Plana de Vic i els Vaquers d’Osona, que el 3 d’agost passat van signar un acord ‘in extremis’ amb Làctia perquè els hi seguís comprant la llet, almenys fins a finals de setembre. La distribuïdora els hi compra a un preu de 0,35 cèntims, molt per sota del que reclamaven. “Nosaltres munyim cada dia i la llet només dura 48 hores en una explotació i per això necessitem treure-la. Estem en una posició complicada”, lamenta Vicenç Fabré, president de la Cooperativa Plana de Vic. Fabré també ha manifestat que estan “assenyalats” i “corren risc” pel fet d’haver denunciat públicament la situació en què es troben. A més, ha explicat que molts ramades haguessin volgut acudir a la manifestació però no ho han fet per por. “Hi ha ramaders que avui voldrien ser aquí però no hi són perquè, directa o indirectament, els hi arriba el missatge que si venen estaran assenyalats”, ha denunciat.