ACN Barcelona – El 2023 van finalitzar 1.728 programes de mediació penal en l’àmbit de la justícia juvenil on van participar 1.622 joves, el 75% dels quals homes, segons dades del Departament de Justícia. Les víctimes van participar en un 63% dels processos mitjançant una trobada directa amb les parts (45%), una mediació indirecta (46%) o a través d’una reparació a iniciativa de les parts (9%). Pel que fa als adults, el servei de justícia restaurativa va rebre l’any passat 1.973 sol·licituds i en van finalitzar 2.246, un 64% dels quals de forma exitosa. Justícia ha presentat aquest divendres l”Estratègia Justícia Restaurativa 2030: d’un servei pioner a un dret de la ciutadania’, full de ruta per universalitzar el servei.
En el cas dels joves, la majoria arriben a la mediació penal per delictes de lesions (23,5%) i contra el patrimoni (29,1%). En un 82,2% dels casos, aquesta mediació és satisfactòria per a les parts.
En el cas dels adults, tant la majoria de víctimes (53%), com de victimaris (67%), són homes. Un 52,9% van ser mediacions indirectes, un 18,3% conjuntes, un 25% van ser entrevistes reparadores amb la víctima i un 3,8% són cercles restauratius en els que participa la comunitat afectada. El procés té una durada mitjana de 58 dies.
<strong>Garantir l’accés el 2030</strong>
Les xifres s’han donat a conèixer en el marc de la jornada organitzada per la conselleria per presentar l”Estratègia Justícia Restaurativa 2030: d’un servei pioner a un dret de la ciutadania’. El document vol esdevenir el full de ruta per tal que Catalunya pugui garantir a totes les víctimes l’accés a la justícia restaurativa com un dret de la ciutadania, universal i de qualitat. El document recull una quinzena de mesures. Una de les primeres que s’ha posat en marxa és el pla pilot a les Terres de l’Ebre i Tarragona per universalitzar el servei, que està actiu des de l’abril. Precisament, les conclusions d’aquest pla pilot han de servir per redissenyar el servei d’adults posant el focus en la universalització i la qualitat. També s’incidirà en la formació dels professionals i el redimensionament dels equips.
El pla s’estructura en tres fases i recull propostes en el sentit de reforçar qualitativa i quantitativament els equips, penetrar en els operadors jurídics i redimensionar el servei. D’altra banda, es contempla la possibilitat d’impulsar un organisme autònom o direcció general que centri la seva activitat en la gestió adequada de conflictes i la justícia restaurativa. En paral·lel a l’aprovació d’una llei catalana de justícia restaurativa, hauria de donar l’impuls institucional i normatiu necessari. També caldria harmonitzar els requisits formatius dels professionals d’acord amb uns estàndards mínims així com crear la figura del tècnic de gestió de conflictes de la Generalitat.
La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha explicat que l’estratègia neix de la necessitat d’actualitzar el servei, “pioner” a Catalunya. “És hora de fer un salt qualitatiu i quantitatiu per tal que la justícia restaurativa esdevingui un dret de ciutadania”, ha dit durant la jornada. Per a Ubasart, la justícia restaurativa ha de ser la resposta normal i habitual als delictes per tal de rehabilitar victimaris, reparar víctimes i reforçar la convivència i la cohesió social.
