ACN Barcelona.- Més de 1.100 persones han donat teixits en una trentena d’hospitals catalans el 2020. Les dades, fetes públiques pel Banc de Sang i Teixits (BST) el Dia del Donant, suposen un 32% menys de donacions respecte el 2019. Des del BST detallen les donacions fetes el 2020 per més d’un miler de persones: 1.107 còrnies, 192 peces de teixit cardiovascular (com vàlvules cardíaques i segments vascular), 246 unitats de teixit musculoesquelètic (ossos, tendons o lligaments) i 216 de pell. Gràcies a les donacions de còrnies, per exemple, 2.700 persones que havien perdut la visió a causa d’un accident o malaltia l’han recuperat. D’altra banda, 29 pacients han pogut tornar a caminar gràcies a transplantament de cartílag provinent de donants de teixit ossi.
A Catalunya, es fan uns 5.000 trasplantaments de teixits cada any. A diferència dels òrgans, on el temps és crucial, els teixits donats es poden emmagatzemar un cop processats per ser distribuïts segons necessitats.Des del BST, remarquen que la donació de teixits és una “oportunitat” per millorar la vida de moltes persones gràcies als transplantaments dels teixits donats.Altres dades que faciliten per exemplificar-ho és que per a una persona amb el 80% del cos cremat el transplantament de pell és l’única possibilitat de sobreviure o que cada any prop de 40 vàlvules cardíaques són implantades a infants amb malformacions al cor.Per això, el BST assegura que ser donant és el major acte altruista que pot fer una persona després de la mort, ja que en la donació s’obtenen teixits sans per trasplantar-los a persones que ho necessiten.Un donant de teixits, indiquen, pot ajudar a més de 100 persones per a qui el trasplantament és l’única via per reparar els seus teixits malmesos.Recuperar els nivells d’abans de la pandèmiaLa directora del Banc de Teixits, la doctora Anna Vilarodona, ha assenyalat que esperen assolir en els propers mesos els nivells de donacions d’abans de la pandèmia per respondre a les necessitats actuals, en un context en què s’està recuperant l’activitat quirúrgica després de l’impacte més virulent de la covid-19. En una jornada organitzada amb motiu del Dia del Donant, la doctora Vilarodona ha destacat les particularitats de les donacions de teixits a Catalunya, que fan que sigui referent a l’estat espanyol i a Europa. Una de les singularitats és que la donació de teixits està desvinculada de la d’òrgans: “En altres territoris de l’Estat, si no hi ha donant d’òrgans, no hi ha donant de teixits. Nosaltres fem donacions de teixits a partir de donants d’òrgans i de difunts que són exclusivament donants de teixits”. Una altra de les característiques és que el Banc de Teixits fa les extraccions als hospitals però també a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, des del 2015, perquè els difunts a qui es fa una autòpsia també pugin ser donants si així ho volien. Donacions fora dels hospitals, un dels reptesPrecisament un dels reptes que aborda el Banc de Teixits és anar a buscar les donacions fora dels hospitals. “La societat ha canviat molt i la gent també mor fora de l’hospital. De manera que haurem d’anar a buscar les donacions fora dels hospitals”, ha afirmat la directora del Banc de Teixits. En aquest sentit, la doctora Vilarodona ha assenyalat que l’atenció primària, per les persones que moren a casa, i les residències poden tenir un “paper fonamental”. “Són dos actors a tenir en compte per millorar”, ha conclòs. “Doctora, puc veure la meva filla”L’Organització Catalana del Trasplantament (OCATT) i el Banc de Sang i Teixits han organitzat una jornada amb motiu del Dia del Donant per posar el focus, aquest any, en la donació de teixits, menys coneguda que la d’òrgans. Han intervingut en l’acte diversos professionals sanitaris, que han fet un recorregut per les donacions de còrnia, de teixit múscul esquelètic, de teixit cutani i de teixit cardiovascular, i també han compartit l’experiència d’un hospital terciari, el de Bellvitge, i un de comarcal, el de Palamós. La doctora Noèlia Sabater, oftalmòloga de l’Hospital Cínic de Barcelona, ha explicat com un pacient que només podia distingir si la llum estava encesa o apagada va veure-hi després d’un trasplantament de còrnies: “‘Filla, que guapa que ets’, va dir. Després em va mirar a mi i em va dir, ‘Doctora, puc veure la meva filla”, ha recordat, per afegir: “Vivències com aquestes fan que estimem encara més la nostra feina i que no puguem estar més agraïts als que donen qualitat de vida”. “Reconforta pensar que tot el que va fer repercuteix en tantes persones, salvant-los la vida o millorant-la”Míriam Font ha explicat l’experiència personal i familiar de la mort de la germana, fa tres anys. Havia decidit ser donant d’òrgans i de teixits arran d’una pel·lícula que les havia fet reflexionar sobre la mort i les voluntats de les persones difuntes. “No volia un enterrament trist. Volia que tothom anés vestit de colors, que es brindés amb Martini i que es toquessin cançons de Guns N’ Roses. I volia ser donant d’òrgans. Així ho vam fer”, ha expressat. I ha continuat: “A dia d’avui reconforta pensar que tot el que ella va fer repercuteix en tantes persones, no només salvant-los la vida, sinó millorant-la a d’altres. Que persones hi puguin tornar a veure o grans cremats puguin tenir una altra oportunitat. Quan estem tristos o pensem per què va ser ella, ella va ser perquè tenia l’oportunitat de salvar moltes vides i millorar-ne moltes altres”.
