Més ajuntaments gironins reclamaran els diners republicans espoliats pel franquisme La República
Dilluns, 14 d'Octubre de 2019 - Edició 445
La República

Més ajuntaments gironins reclamaran els diners republicans espoliats pel franquisme

ACN Sant Julià de Ramis.-El camí que va engegar l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Gironès) perquè l’Estat retorni els diners republicans espoliats pel franquisme comença a agafar volada. Ja […]

Avatar
Agències 09/10/2019

ACN Sant Julià de Ramis.-El camí que va engegar l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Gironès) perquè l’Estat retorni els diners republicans espoliats pel franquisme comença a agafar volada. Ja hi ha altres consistoris gironins que han decidit seguir-lo, i que també engegaran la via per intentar que es restitueixi el greuge. De moment, es té constància que, passada la Guerra Civil, 31 ajuntaments gironins van entregar diner roig dels seus veïns al Banc d’Espanya, que després es va fer fonedís. En total, segons explica l’historiador Narcís Castells –que ha recopilat els rebuts- serien uns 45 milions de pessetes de l’època, que ara equivaldrien a 625,5 milions d’euros (MEUR). Precisament, aquest dimecres l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis ha acollit una reunió informativa per explicar els passos a seguir. Hi han assistit alcaldes, regidors i veïns de set pobles. L’alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, diu que l’objectiu final és anar a la una i actuar “conjuntament”. “Quants més siguem, més força farem”, subratlla.

A les acaballes de la Guerra Civil, la dictadura va qualificar de “moneda de l’enemic” tots els bitllets emesos pel bàndol republicà després del juliol del 36 i va obligar a retirar-los. En aquells pobles on no hi havia cap sucursal bancària, van ser els ajuntaments qui van haver de recollir-los entre la ciutadania i dur-los al Banc d’Espanya. A partir d’aquí, els diners es van fer fonedissos, deixant molta gent en la misèria.Al maig, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis va engegar el camí per reclamar a l’Estat aquest diner roig. Al poble, al 1939 es van entregar gairebé 819.000 pessetes de l’època. Unes 9.000 eren del mateix consistori i la resta les van aportar 134 veïns. L’alcalde, Marc Puigtió, assessorat per l’historiador Narcís Castells i el bufet d’advocats Delso Quintana, va presentar una reclamació adreçada al Consell de Ministres per reclamar el retorn dels diners.S’espera que la resposta sigui negativa i que, fins i tot, no arribi. Però si passat mig any no s’ha mogut res –el termini expira al novembre- aleshores l’Ajuntament mourà fitxa. Segons explica l’advocat Toni Quintana, si l’Estat rebutja la petició o es manté en “el silenci administratiu”, aleshores l’afer s’elevarà al Suprem. I fins i tot, pot acabar arribant al Tribunal d’Estrasburg.Més pobles s’interessenSigui com sigui, però, més pobles gironins han decidit seguir els passos de Sant Julià de Ramis. I per anar a la una, l’alcalde ha convocat aquest dimecres una reunió a l’Ajuntament. A la trobada hi han assistit alcaldes, regidors i veïns de Camós, Palafrugell, Bellcaire d’Empordà, Sant Miquel de Fluvià, Vilajuïga i Bordils. L’historiador Narcís Castells, però, ha arribat a recopilar documents que proven que es va confiscar diner roig a 31 municipis gironins. “La majoria són pobles petits, perquè és allà on no hi havia sucursals bancàries”, concreta. En total, l’any 1939, entre tots, aquests ajuntaments van entregar al Banc d’Espanya 45 milions de pessetes republicanes. Per extrapolar quants diners serien avui dia, Castells es remet a un estudi de la Universitat de Girona (UdG), que calcula que una pesseta republicana avui dia equivaldria a 13,9 euros. És a dir, que en conjunt, la xifra actual pujaria a 625,5 MEUR.De cadascun dels 31 pobles, Castells n’ha fet un llistat que recull tant el número de veïns que van entregar diner roig com la suma total que es va aportar al Banc d’Espanya. De Vilajuïga, per exemple, van ser 152 veïns i 1,42 milions de pessetes de l’època; de Sils, 380 veïns i 2,8 milions. I a Vilademuls, es van arribar a entregar fins a 4,4 milions de pessetes republicanes.”Sóc aquí per respecte”Entre els pobles que han decidit engegar el camí per reclamar els diners espoliats, i que avui han assistit a la reunió, hi ha Camós. El seu alcalde, Josep Jordi Torrentà, explica que es té constància que al 1939 hi va haver 143 veïns que van entregar 1,3 milions de pessetes. “Nosaltres som un poble petit, imagineu-vos què deuria suposar”, explica. “Sóc aquí per respecte a tots ells, perquè després de la guerra a aquests veïns se’ls van espoliar els pocs diners que tenien”, hi afegeix.L’alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, explica que a més dels que han assistit avui a la reunió, hi ha altres pobles –com ara Celrà- que no han pogut anar a la trobada, però que també volen seguir el mateix camí. “Allò que volem és ser molts; quants més siguem més força tindrem”, assegura Puigtió, que també es planteja fer pinya a través d’entitats com l’Associació Catalana de Municipis (ACM).L’advocat Toni Quintana explica que la reunió d’avui ha estat l’embrió i el punt de sortida per aconseguir que “nous ajuntaments” se sumin al camí engegat per Sant Julià “i posin també la seva demanda”. “D’aquesta manera, arribarem a algun lloc”, subratlla.

Relacionats