ACN Barcelona – La Fundació Mas Miró oferirà en preestrena mundial ‘La Masia ressonant (a través de 7 Constel·lacions)’, una obra musical contemporània inspirada en la sèrie mironiana ‘Constel·lacions’. El compositor Hèctor Parra se sumar a la celebració del Centenari del quadre ‘La Masia’ a partir de les ‘Constel·lacions’ de Joan Miró. ‘La Masia ressonant (a través de 7 Constel·lacions)’ es preestrenarà aquest dissabte, a les 21 h, a Mas Miró, un any abans que Parra estreni la sèrie sencera de 23 de manera oficial a l’Auditori de Barcelona. Els visitants de la masia podran gaudir d’un espectacle que conjugarà música i poesia.
La sèrie ‘Constel·lacions’ consta de 23 petites pintures que Miró va realitzar entre l’any 1939 i l’any 1941, coincidint amb l’arribada del feixisme a Espanya i Europa. Parra presentarà les peces musicals basades en les pintures que Miró va fer a Mont-roig després de la fugida de França i la seva tornada a Espanya.
Segons Mas Miró, a Parra li fascinen el moviment i el dinamisme d’aquestes pintures, així com les emocions complexes i existencials que irradien. “Els anys en què Miró va pintar les constel·lacions van ser molt difícils, sens dubte una època de por i d’incertesa”, han indicat. “Va refugiar-se en la nit i les estrelles per poder superar emocionalment les monstruositats de la guerra. Finalment, va tornar a Catalunya amb les constel·lacions sota el braç, paradigma de tenacitat, d’harmonia i també d’integritat humana en un dels moments més obscurs de la Història: la prova tangible que podia continuar existint i desenvolupant-se com a artista malgrat que la guerra i el feixisme havien arrasat casa seva”.
Partint d’aquest moment de patiment i de foscor, Parra ha comptat amb la complicitat d’Imma Santacreu, amb qui ha explorat al piano, primer de manera improvisada i després amb una escriptura adaptada, tot un seguit de tècniques especials amb una multitud d’objectes d’origen natural (caragols, petxines, branquillons) o casolans (didals, baldufes, brotxes, agulles de fer mitja).
En companyia del poeta Arnau Pons i de les pianistes Lluïsa Espigolé i de la mateixa Santacreu el compositor s’endinsa en el llenguatge pictòric de Miró per intentar transmetre’n la trascendència.
