Diumenge, 26 de juny de 2022 - Edició 1431
La República

María Pagés i El Arbi El Harti estrenen finalment al Liceu la posada al dia del seu ‘Yo, Carmen’

ACN Barcelona – María Pagés i El Arbi El Harti oferiran al Liceu del 27 de maig al 3 de juny l’estrena absoluta de ‘De Scherazade a Yo, Carmen’, una […]

Agències 25/05/2022

ACN Barcelona – María Pagés i El Arbi El Harti oferiran al Liceu del 27 de maig al 3 de juny l’estrena absoluta de ‘De Scherazade a Yo, Carmen’, una relectura i actualització del seu darrer muntatge conjunt. Si l’any 2014 la bailaora reivindicava l’empoderament de les dones amb una evocació quotidiana del personatge de la ‘Carmen’ de Bizet, la nova coreografia flamenca de Pagés parteix de l’actual “regressió general de la societat”, i és una representació de la por al que pot venir. En aquesta actualització, la parella artística incorpora la figura del personatge de la cultura oriental Sherezade, símbol del poder de la paraula com a antídot a la violència i la intolerància. 11 bailaoras i set músics en directe expliquen aquesta aventura en onze escenes.

La Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2022, i El Arbi El Harti han presentat aquest dimecres la revisió de l’obra coreogràfica ‘Yo, Carmen’, que han creat expressament per al Liceu i que s’estrena amb uns dos anys d’endarreriment causat per la pandèmia.

En una coproducció conjunta entre Maria Pagés, l’Abu Dhabi Festival i Gran Teatre del Liceu, la proposta vol aprofundir en la realitat polièdrica de la quotidianitat de les dones, com ja feia el primer espectacle, però aquest cop amb una reflexió que va més enllà de la reivindicació feminista. La nova coreografia torna a posar sobre l’escenari una dona lliure i sense pors ni convencionalismes, però ara el motor de l’espectacle és “la por al que està passant, i al que pot passar, perquè ens l’estem jugant”, en paraules d’El Harti.

El co-director de l’espectacle i parella de Pagés ha concretat que l’espectacle s’interroga sobre l’origen de la violència i de l’odi als altres. En clau més política, hi aflora la inquietud dels creadors sobre què està fent que els valors de la societat del benestar estiguin avui amenaçats per la pèrdua dels “equilibris” sorgits després de la Segona Guerra Mundial.

<strong>Sherezade i altres mites femenins</strong>

La incorporació de Sherezade funciona a l’obra “com a síntesi d’altres veus”, mites femenins com Medea, Safo de Lesbos, Athos, Bernarda Alba, i fins a Carmen. “Dones que estan allà, mites que d’alguna manera han influït, per bé o per mal, en la nostra societat i en la transmissió de valors”, enumerava Pagés aquest matí. A través del seu llegat, però principalment de la figura de Sherezade (de Les mil i una nits), l’obra es pregunta sobre “per què matem” i com la paraula, el diàleg i l’escolta poden conduir a l’empatia i a evitar la violència.

Des del punt de vista de la dramatúrgia, María Pagés i El Arbi El Harti expliquen una aventura genuïnament femenina en onze quadres, deu nits i una sortida del sol. Les coreografies, amb 11 ‘bailaoras’ i 7 músics en directe, recullen el moviment físic i emocional de dones plurals, amb una singularitat forta, que també simbolitzen la diversitat del gènere que representen.

La música de De Scheherazade a Yo, Carmen recorre un diàleg entre la música clàssica i flamenca, interpretada per un quartet de corda i percussió, acompanyat per dues veus flamenques. En la composició, hi ha col·laborat músics flamencs i clàssics.

María Pagès ha assegurat que la companyia arriba a Barcelona “pletòrica i amb moltíssimes ganes”, entusiasmats que s’hagi mantingut la producció malgrat el trasbals de la pandèmia (un tràngol que no és aliè a l’obra, on la idea de confinament és “vertebradora”). Per la coreògrafa, la seva estrena al Liceu “ratifica” que amb perseverança i “complicitats”, és possible que el flamenc tingui el lloc “que li correspon”.