ACN Barcelona – Maria Arnal i el comissari i investigador José Luis de Vicente han presentat aquest dimarts un “assaig sonor” sobre les empremtes de la crisi climàtica. Junts han creat el podcast ‘Cada capa de l’atmosfera’ –i també una instal·lació temporal que es pot visitar al CCCB- de quatre capítols cadascun, que combinen les composicions musicals de la cantant amb la divulgació i el pensament. ‘Cada capa de l’atmosfera’ reflexiona amb científics i pensadors a través d’espais naturals i patrimonials, arquitectures industrials o laboratoris de Barcelona. “El clamor de cada capa de l’atmosfera és el que hem volgut aprendre a distinguir amb aquest programa”, explica Arnal sobre un projecte que connecta aquest amb el seu darrer disc amb Marcel Bagès.
“Allò va ser un èxit, ens ho vam passar molt bé”, rememora Maria Arnal en declaracions a l’ACN. Es refereix al procés de conceptualització de l’àlbum ‘Clamor'(2021) que ella i Marcel Bagés ja va fer al costat de José Luis de Vicente. D’aquella experiència neix ara aquest “assaig sonor” anomenat ‘Cada capa de l’atmosfera’, un podcast i una instal·lació sonora.
“Al disc parlàvem d’un estat d’ànim específic que flota en el nostre temps, però volíem anar a la font original: als filòsofs, als científics, als músics… Que poguessin compartir aquesta noció que en el so del planeta es reflecteix l’escala de la crisi que vivim avui”, resumeix de Vicente. “Podríem haver fet un llibre, però tenia tot el sentit del món fer un projecte sonor”, diu sobre el “díptic” que al seu parer formen l’àlbum i ara el podcast.
A partir d’aquest dimarts el primer capítol del podcast està disponible tant en plataformes digitals com a la sala-1 del CCCB, en aquest cas amb instal·lació sonora oberta al públic fins al 16 d’octubre. Els tres episodis que completen el projecte s’aniran alliberant setmanalment els tres propers dimarts.
<strong>Un viatje als sons de la terra</strong>
«Cada capa de l’atmosfera» és un viatge pel so de l’Antropocè a través d’espais naturals i patrimonials, arquitectures industrials, laboratoris i centres d’investigació de Barcelona. En aquest recorregut els ha acompanyat la veu curiosa de filòsofs, científics, músics, naturalistes i investigadors de múltiples disciplines, de l’astrofísica a la bioacústica, de la intel·ligència artificial a l’apicultura.
Arnal destaca, entre altres, l’aportació de Michel André, responsable del Laboratori d’Aplicacions Bioacustiques de l’UPC. Amb ell van parlar de la contaminació acústica humana al mar, una problemàtica poc coneguda i que tanmateix provoca greus lesions als dofins. Concretament els provoca acúfens, curiosament la mateixa dolència que pateixen molts músics, fa notar la cantant.
La crisi climàtica està “molt present” al projecte, constata José Luis de Vicente. Els enregistraments del podcast s’han fet a indrets com el Palau Güell, la basílica de Santa Maria del Pi, l’Observatori Fabra i altres, tots ells amb alguna història singular que relaciona l’estat del planeta amb algun element acústic.
<strong>Espais únics, so binaural</strong>
Precisament, l’apartat auditiu està extremadament cuidat i per això Maria Arnal no dubta a aconsellar que el podcast es gaudieix sempre amb auriculars. Està gravat amb l’anomenat format binaural, explica de Vicente, que és el que millor emula com funciona la composició del so en la oïda humana i genera la sensació de “ser al lloc” on s’ha gravat.
Al llarg dels capítols, la conversa s’alterna amb tres recursos musicals: remixos de cançons de ‘Clamor’, ambients i intepretacions a capella d’algunes cançons originals, i també de versions, com la peça ‘Lombra della luce’, de Franco Batiato, en compañía de l’orgue del Palau Güell. Arnal també ha cantat dins d’un rusc d’abelles o introduïnt el cap dins del pou del Monastir de Santa Maria de Pedralbes, enumeren orgullosos els artífex del projecte.
Ha sigut una feina inigent, diu Arnal, però també “un retrat i un viatge fantàstic” que ara els seus dos autors están contents de presentar. “Convidem tothom a escoltar-lo, i a visitar la instal·lació”.
