Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

Marcel Duchamp, fil conductor de les noves exposicions de la Fundació Antoni Tàpies

ACN Barcelona.-La Fundació Tàpies pren la influència de Marcel Duchamp com a fil conductor de les noves exposicions que inaugura aquest dijous l’equipament, ‘Tàpies. La realitat en primer pla’ i […]

Avatar
Agències 17/06/2021

ACN Barcelona.-La Fundació Tàpies pren la influència de Marcel Duchamp com a fil conductor de les noves exposicions que inaugura aquest dijous l’equipament, ‘Tàpies. La realitat en primer pla’ i ‘Saâdane Afif. Els arxius de la font i més enllà…’. “No es tracta de trobar una similitud formal, que òbviament no hi és, sinó de veure com les idees de Duchamp estan en el desenvolupament d’una obra”, ha reflexionat la comissària de l’exposició ‘Tàpies. La realitat en primer pla’, Núria Homs. En aquest sentit, l’exposició comissariada per Homs mostra la producció de l’artista català entre les dècades del 1960 i el 1970. Per la seva banda, la mostra de l’artista francès Saâdane Afif pren com a punt de partida el conegut orinal invertit de Duchamp.

‘Tàpies. La realitat en primer pla'”La figura de Duchamp és determinant a finals de la dècada de 1950 perquè és un dels elements que influencia un canvi en la pràctica artística”, ha assegurat Homs. En aquesta línia, ‘Tàpies. La realitat en primer pla’ se centra en la producció de l’artista català entre les dècades de 1960 i 1070, quan va apostar per incorporar objectes a les seves obres, sigui directament al quadre o en forma d’assemblatge. Tàpies va centrar el seu interès en objectes usats, com mobles vells, utensilis domèstics o roba bruta, entre altres. “És un objecte diferent, de caràcter simbolista”, valora Homs sobre l’obra que s’exposa a la mostra aquest cop respecte a la d’ocasions anteriors. En aquest sentit ha explicat que Tàpies s’havia “endinsat” en el món de l’objecte uns anys abans, el Nadal del 1956, quan va fer una intervenció als aparadors de la botiga de roba Gales del passeig de Gràcia de Barcelona, però no és fins més tard que els objectes passen a ser “predominants” en les seves obres. Homs ha explicat que Tàpies en unes declaracions va assegurar que ell se sentia com un artista “realista” i no pas “abstracte”, tal com se l’etiquetava. “Tàpies volia adreçar-se a qüestions més connectades amb la realitat i que fossin més útils per a la humanitat”, ha apuntat la comissària. Les obres de l’exposició provenen de la col·lecció privada de la fundació i també n’hi ha altres cedides per la família de l’artista, una família francesa i Tatxo Benet. Algunes, de fet, s’exposen per primer cop a Barcelona. Tot plegat s’acompanya de tres audiovisuals sobre Tàpies realitzats entre el 1967 i el 1974.’Saâdane Afif. Els arxius de la Font i més enllà…’L’exposició del francès Saâdane Afif parteix de l’obra ‘Font'(1917), el conegut orinal invertit de Duchamp. A ‘Saâdane Afif. Els arxius de la Font i més enllà’ l’artista converteix la difusió impresa de l’obra de Duchamp en el material de l’exposició. A través d’això, Afif examina la capacitat de les obres d’art de produir narratives. “Estic extremadament interessat en la manera mitjançant la qual veiem l’art i la responsabilitat d’integrar això en el nostre pensament”, ha confessat Afif.L’artista francès va recollir entre el 2008 i el 2020 publicacions de tota mena on hi apareix una o més reproduccions de l’obra ‘Font’. Així, cada pàgina que trobava l’arrencava, la digitalitzava i l’emmarcava. Aquest conjunt de pàgines emmarcades constitueix la base del projecte. A més, també es mostra una estanteria amb totes les publicacions d’on Saâdane ha tret aquest material.El segon element de l’exposició ‘Saâdane Afif. Els arxius de la Font i més enllà…’ el conformen pàgines emmarcades amb comentaris que s’han publicat amb les imatges de Fountain, el que l’artista descriu com “un arxiu de l’arxiu”. A banda dels retalls, la mostra s’acompanya de cançons que Afif ha encarregat relacionats amb ‘Font’. A l’exposició de la Fundació Tàpies se n’incorporen dues de noves en català, encarregades a Ignasi Aballí i Alicia Kopf. El recull de Saâdane Afif s’ha exposat prèviament al centre Georges Pompidou de París i a Mònaco, malgrat que en aquests casos l’artista encara no havia donat la col·lecció per tancada. Així doncs, a Barcelona Afif exposa per primer cop el recull complet.