ACN Barcelona.-El compositor Marc Timón ha estrenat aquest dissabte al Palau de la Música la màgica peça simfònicocoral ‘Les trompetes de la mort’, una obra basada en la novel·la ‘Canto jo i la muntanya balla’ d’Irene Solà, narradora convidada de la temporada. Sense voler ser una banda sonora de l’exitosa ficció literària, el creador ha posat música a la naturalesa i ha retut homenatge a la immutabilitat del cicle de la vida amb aquesta obra de nova creació que li ha estat encarregada per l’auditori, al qual és compositor resident. L’univers imaginat per Solà i musicat per Timón ha cobrat vida amb la interpretació del Cor de Noies de l’Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Víctor Pablo Pérez.
Just abans de l’estrena d’aquesta peça simfònicocoral, l’autora del llibre ‘Canto jo i la muntanya balla’, Irene Solà, ha explicat que va rebre “la proposta amb molta il·lusió, amb molta alegria, amb moltes ganes de formar part d’aquest viatge i de veure com un altre creador agafava un text” que ella havia creat “sola en una habitació i el convertia en una altra peça, acompanyat de tots aquests músics”.En el mateix sentit s’ha expressat el compositor Marc Timón, que ha explicat que quan la va llegir per primera vegada era a Califòrnia i que, tot i la distància, va “empatitzar amb la nostra natura d’aquí”. “Em van frapar moltíssimes coses del llibre perquè té una poètica que va connectar amb una part molt íntima de mi mateix”, ha detallat. “Vam agafar un capítol que és el de les trompetes de la mort, que parla del dolor, de la mort, de la memòria i hi ha unes frases que em semblen brutals que diuen que no hi ha dolor si el dolor és compartit i no hi ha pena si no hi ha mort i una mica la meva música parteix d’aquí”, ha avançat. “He volgut establir una dialèctica entre allò individual i allò col·lectiu”, ha conclòs.A ‘Canto jo i la muntanya balla’ prenen la paraula éssers humans, dones d’aigua, fantasmes, bolets, gossos i cabirols que habiten el tros de món que hi ha entre Camprodon i Prats de Molló, un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament.El concert s’ha emès en directe per streaming i de manera gratuïta a través del Palau Digital i els seus canals de Facebook i Youtube a partir de les 18.30 h. Al recital, els assistents han pogut escoltar un personatge musical encarnat pel Cor de Noies, que ha representat el sotabosc, al qual Solà dona veu en la seva novel·la. Segons ha explicat aquesta setmana Timón, el sotabosc és per a ell allò que passa arran de terra i on s’uneix tot el joc entre els bolets, el senglar, el bosc i la pluja.Els espectadors – en format presencial i telemàtic – han pogut sentir una composició fosca, màgica i onírica plena d’elements que recordàven a la natura. La percussió i la corda han estat protagonistes d’una peça on s’ha materialitzat la sonoritat de la pluja, de la terra i dels petits elements que, com a metàfora, fan ballar la muntanya. Timón també ha jugat amb diferents intensitats per vestir un relat colpidor que ha jugat amb diferents velocitats durant el seu trascurs. Un recital que ha acabat amb un fort aplaudiment per part del públic.Una obra amb dolor i mortPer a la construcció de la peça, Timón va partir del capítol de ‘Les trompetes de la mort’ i va convertir el text una mena de dialèctica sobre la individualitat i la col·lectivitat. El resultat és una obra que parla molt del dolor, mort i memòria. També és “una obra amb molta foscor” perquè reflecteix el moment actual i perquè “el dolor i la mort són el que són”.Un dels reptes del compositor, amb experiència en la música de cinema, ha estat cercar la una veu pròpia en aquesta peça i no convertir-la en una mena d’adaptació o narració musical de la novel·la. El resultat ha estat una obra de nova creació plena de l’univers de Solà.’Les trompetes de la mort’ ha format part del concert, titulat ‘El somni d’una nit d’estiu’, que s’emmarca dins el cicle Simfònics al Palau. Després d’aquesta estrena, el concert ha ofert el ‘Somni d’una nit d’estiu’, de Felix Mendelssohn, en una nova producció semiescenificada i estrenada el dia abans a La Faràndula de Sabadell, amb direcció teatral de Dani Coma i amb la participació de les solistes Núria Vilà i Marta Valero i la narradora Mar Blanch.
