ACN Barcelona.-L’escriptor Manuel Baixauli reflexiona en la seva nova novel·la ‘Ignot’ (Edicions del Periscopi) sobre el “gran misteri que és el talent”, la creació i l’art. Algunes de les grans obsessions que han perseguit l’autor d’obres com ‘L’home manuscrit’ i ‘La cinquena planta’. Baixauli ho expressa en aquest llibre a través de personatges que escriuen, pinten o són descobridors de talent. El que també és habitual en l’autor és escriure llibres no lineals. De fet, en una entrevista amb l’ACN, assegura que “reflecteix més la realitat un relat fragmentari” que no pas lineal. “La vida tampoc és una història lineal, ja que tot són contrastos, interrupcions i es barregen coses diferents”.
Baixauli no planifica, diu, els seus llibres, ni fa un esquema previ, sinó que s’inspira a partir d’una imatge o una anècdota. Aquell inici, que compara amb una espurna, va creixent i convertint-se en una novel·la. En el cas d”Ignot’, explica, l’espurna va néixer quan un dia es va trobar passejant per la costa de Sueca, el seu poble, un home que de jove havien sigut companys. Llavors, Baixauli era pintor i el seu amic, poeta. “Prometia molt”, apunta. Quan el va veure, va seure amb ell en un bar i aquest li va començar a narrar els seus problemes. “Era la imatge estereotipada del fracàs”. A l’autor d”Ignot’ va “xocar-li” que el seu amic que prometia en el món de la literatura acabés d’aquella manera i que ell s’acabés finalment dedicant a escriure. “Aquella trobada em va quedar molt gravada”, reconeix. A partir d’aquí va començar a escriure el que finalment ha estat ‘Ignot’. Mateu, un pintor en hores baixes, rep l’encàrrec d’il·lustrar els textos d’un escriptor anomenat Crisòstom, i ho accepta. Amb el pas del temps i a través d’altres personatges, Mateu anirà coneixent més sobre aquest escriptor i sobre el seu passat. Aquest és part de l’argument d”Ignot’. De tots els personatges del llibre, considera que Mateu és el que més s’acosta a ell perquè és pintor i moltes de les seves reflexions podrien ser seves. L’escriptor defensa que “una obra d’art ha de ser radical. L’art o és radical o no li veig massa sentit; un ha de jugar-se-la quan fa un llibre o un quadre i no s’ha de quedar en les mitges tintes”. Baixauli explica que als seus llibres hi apareixen personatges “molt marginals i bandejats per la societat amb un punt de vista hipercrític. D’aquí la radicalitat”, apunta. Baixauli indica que el tema principal del llibre és aquell “gran misteri que és el talent”, que “no depèn ni de la intel·ligència ni de la cultura. El talent és produeix, no es planifica”. Un dels altres temes recurrents i que més obsessionen a l’autor són la creació i l’art i més en concret, la pintura i la literatura. Temes que apareixen en les seves obres anteriors. L’autor desvetlla que ‘Ignot’ tanca una trilogia que va arrencar amb ‘L’home manuscrit’ i ‘La cinquena planta’. “És una trilogia inesperada, són llibres germans”. ‘Ignot’ no és una història lineal. De fet, els anteriors llibres de Baixauli ja no ho són. “La vida no és una història lineal, ja que tot són contrasts, interrupcions i es barregen coses diferents. Avui en dia reflecteix més la realitat i el món, un tipus de relat que no sigui lineal sinó fragmentari”. L’èxitEl llibre també reflexiona sobre l’èxit en el món literari. “En la literatura he tingut molta sort perquè tot el que he fet ha tingut bones conseqüències”. Tot i això, reconeix que quan va escriure ‘L’home manuscrit’ li va costar molt que una editorial li publiqués, però va tenir la “recompensa” de rebre el Premi Mallorca que “va donar una empenta molt gran al llibre”. Preguntat per l’èxit, Baixauli admet que aquest és perillós si és gran, tot i que es necessita “una mica d’èxit per tenir una mica d’estímul al crear”. L’escriptor considera que tothom necessita “likes” i que “l’elogiïn”, però el que realment fa a les persones superar-se són “les crítiques”. “Hauríem de desitjar que se’ns parli amb sinceritat i no que se’ns consoli”. L’autor d”Ignot’ està molt agraït a les persones que li donen la seva opinió sincera “encara que sigui positiva, si és negativa, millor. A la llarga, les persones que em parlen sincerament les valoro moltíssim”. Preguntat per la literatura en català, ha considerat que és com una llar de foc amb “molta llenya petita, molts encenalls i pastilles inflamables, però poca brasa. Hi ha moltes revelacions, però poca consistència. La gent que es considera revelació un any, al cap de quatre anys normalment ha desaparegut i ens fan falta trajectòria sòlides que li donin consistència a la literatura catalana”.Autor Manuel Baixauli és pintor i escriptor. Va publicar el seu primer llibre l’any 1998: ‘Espiral’ (Columna), un recull de contes breus. El segueixen les novel·les ‘Verso’ (Premi Ciutat d’Alzira, 2001; Bromera, 2002) i ‘L’home manuscrit’ (Moll, 2007). L’any 2014 va publicar ‘La cinquena planta’ (Proa), novel·la que va rebre el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi Crexells. El 2016 va publicar ‘Ningú no ens espera’ (Periscopi), un recull d’articles acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor.
