ACN Barcelona.-El filòleg i periodista Magí Camps apel·la al seu llibre ‘Parla’m amb estil’ (Eumo Editorial) a la “consciència lingüística” per transmetre el que es vol dir “de manera clara i neta”. Segons ha explicat a l’ACN, a l’hora de reivindicar l’estil no demana elegància, sinó que afirma: “Cadascú té el seu estil i l’ha de buscar, i penso que és important que en siguem conscients”. L’autor espera que el llibre ajudi a pensar i reflexionar els lectors per a trobar la seva pròpia manera de parlar, que sorgeix de la formació, de la vida i d’un entorn sociolaboral determinat. “De la mateixa manera que portem la camisa planxada, una americana o sabates, o ens movem d’una determinada manera, hem de tenir més cura de la llengua que fem servir”, ha dit.
“Penso que el que ens falta molt a la majoria de persones que parlem púbicament, que ens posem davant d’un micròfon o una aula, o als polítics, ens falta en general una bona consciència lingüística de com ens expressem”, ha lamentat l’autor. Tanmateix, Camps ha remarcat que tot i que el llibre es dirigeix a tots els públics, li venia de gust fer una obra adreçada a les persones amb responsabilitat mediàtica, com periodistes, polítics, artistes i actors.’Enfermetats’Camps, que ha coordinat el llibre d’estil de ‘La Vanguardia’ tant en català com en castellà, ha dit per exemple que li fa vergonya quan sent parlar, per exemple alguns metges “gurús” de la pandèmia, que no saben termes del seu entorn immediat: “Em sorprèn molt que hi hagi metges que parlin d”enfermetats’ quan són malalties”, diu. Davant d’això, Camps ha considerat que “el conseller de l’especialitat determinada, tot el llenguatge del seu àmbit l’ha de saber dir quan parli en català”.Tanmateix, ha defensat que el llibre està adreçat a tots els lectors, ja que tothom parla en públic, per exemple a la reunió de veïns. Camps ha assegurat que sempre es projecta la pròpia imatge: “Quan et veuen poden pensar que l’estil és més esportiu, elegant o despreocupat. També projectem la nostra imatge. I si tens cura del llenguatge que fas servir, aquesta imatge l’estàs potenciant molt”.Ha assegurat que una persona que pot semblar molt atractiva, segons com obre la boca no ho és tant, mentre que una altra que no és tan atractiva pot resultar seductora si s’expressa bé: “Tenim una potència brutal en les paraules i en la manera d’expressar-nos, i crec que molta gent no n’és conscient”.El llenguatge usat també transmet prejudicis, per exemple sexistes, tot i que Camps ha criticat el desoblament dels termes en masculí i femení perquè això “converteix el món en binari” i deixa fora altres col·lectius, com l’LGTBI. “Resulta que el masculí inclusiu és el més neutre de tots perquè inclou tothom sense distingir”, ha considerat. Per a ell, “s’ha de visibilitzar la dona, i els càrrecs han de tenir forma femenina i masculina, evidentment”.
