ACN Barcelona – ‘Macbeth’, de Shakespeare, que dirigirà Pau Carrió amb Julio Manrique i Laia Marull; ‘Ifigènia’, d’Eurípides, amb direcció d’Alícia Gorina amb Pere Arquillué i Emma Vilarasau; ‘Odissea (poema èpic en 24 cants)’, d’Homer, que dirigiran Juan Carlos Martel Bayod i Raül Refree, i ‘Le congrès ne marche pas’, el nou muntatge de La Calòrica, són alguns dels plats forts de la pròxima temporada al Teatre Lliure. Una temporada que té com a letimotiv la força de la comunitat i està formada per 24 espectacles. El muntatge ‘300 el x 50 el x 30 el’ del col·lectiu anarquista belga FC Bergman arrencarà la temporada del teatre a Montjuïc el 13 de setembre.
La programació està formada per històries que van dels grecs a les escriptures contemporànies, mitologies i religions, cartes d’amor i poders obscurs, tendresa i joventut, mort i denúncia. S’hi podran veure 24 espectacles, dels quals 8 són produccions pròpies, 12 són coproduccions i 4 són espectacles convidats. La programació inclou 15 estrenes absolutes i 5 espectacles internacionals.
<strong>Sala Fabià Puigserver</strong>
La Sala Fabià Puigserver de Montjuïc seguirà, una temporada més, amb una línia de programació que inclou grans clàssics i espectacles internacionals. Obrirà la temporada el muntatge ‘300 el x 50 el x 30 el’ del col·lectiu anarquista belga FC Bergman, una peça visual amb el segell del teatre Toneelhuis d’Anvers.
El seguirà Ferran Utzet, que dirigirà ‘La nostra ciutat’, de Thornton Wilder, amb dramatúrgia de Llàtzer Garcia, una peça metateatral sobre què significa ser humà amb Rosa Renom encapçalant el repartiment. El director xilè Marco Layera tornarà al Lliure per abordar ara l’adolescència masculina a ‘La posibilidad de la ternura’ i abans d’acabar l’any es recuperaran dos espectacles que s’han pogut veure en temporades anteriors: ‘Falaise’, de Baró d’evel, i ‘Yerma’, de Federico García Lorca dirigida per Martel Bayod.
El 2024 començarà amb la cinquena edició de Katharsis i una versió de ‘Macbeth’ de Shakespeare que dirigirà Pau Carrió amb Julio Manrique i Laia Marull de protagonistes. La seguiran dues propostes internacionals: la instal·lació performativa de realitat virtual I AM (VR), de Susanne Kennedy, Markus Selg i Rodrik Biersteker, que es podrà veure al Foyer de la Sala Fabià Puigserver, i el muntatge ‘Mothers. A Song for War Time’ de la directora polonesa Marta Górnicka, una peça coral amb vint-i-cinc dones refugiades de Mariúpol, Kíiv i Butxa.
Tancaran la temporada de la Sala Fabià Puigserver dos muntatges d’autors grecs: ‘Ifigènia’, d’Eurípides, que dirigirà Alícia Gorina amb Pere Arquillué i Emma Vilarasau, i ‘Odissea (poema èpic en 24 cants)’, d’Homer, que dirigiran Martel Bayod i Raül Refree.
<strong>Lliure de Gràcia</strong>
El Teatre Lliure de Gràcia, que avançarà les funcions a les 19 h de dimarts a dissabte, serà la sala de les companyies i les autories contemporànies. Marcarà el tret de sortida el nou espectacle de La Calòrica, ‘Le congrès ne marche pas’ el 20 de setembre, una comèdia política sobre el Congrés de Viena de 1814, i el seguirà ‘El dia que vam matar els llops’ (01/11), un espectacle del projecte IT Teatre que dirigirà Lucía Miranda, inspirat en els contes de Mercè Rodoreda.
Marilia Samper portarà a escena ‘El cine’, de la dramaturga nord-americana Annie Baker, un drama còmic que transcorre en un vell cinema analògic i que va rebre el premi Obie de dramatúrgia 2013 i Pulitzer de teatre 2014; Mario Gas dirigirà Jordi Boixaderes i Rosa Renom a ‘Casares – Camus: una història d’amor’, un espectacle de teatre documental amb dramatúrgia de Renom a partir de la relació epistolar entre l’actriu María Casares i l’escriptor Albert Camus; i Jordi Oriol s’inspirarà en el mite de ‘Sísif’ per presentar el monòleg ‘Sísif fa no fa’, que protagonitzarà Carles Pedragosa.
També s’estrenaran a Gràcia els muntatges ‘L’imperatiu categòric’,de Victoria Szpunberg, que parla sobre l’especulació immobiliària i tindrà Àgata Roca de protagonista, i l’adaptació que ha fet Iván Morales de la novel·la de Francisco Casavella, ‘El día del Watusi’.
Tornarà la companyia gallega Chévere amb el seu nou muntatge, ‘Proyecto Helen Keller’, que s’endinsa en la personalitat de l’activista nord-americana, i tancarà la temporada a Gràcia ‘Retrat de l’artista mort’, una producció del Piccolo Teatro de Milà que dirigeix Davide Carnevali sobre la dictadura militar dels anys 70 a Argentina i la dictadura franquista, i que es remuntarà al Lliure amb un intèrpret català.
<strong>Espai Lliure</strong>
A l’Espai Lliure en el marc del Programa educatiu, s’hi podrà veure ‘L’última f**king nit (o la festa de Zeus i Hera)’, un espectacle de Marc Artigau i coreografia de Núria Guiu. També s’estrenaran dos nous espectacles fets amb La caixa del Lliure: ‘La idea brillant (que al principi no ho era)’, de Marga Socias, i ‘Per sempre?’ (títol provisional) de la companyia Les Pinyes.
Entre altres propostes i espectacles, en el marc dels Ajuts a la creació Carlota Soldevila, amb la col·laboració del Banc Sabadell, s’hi podrà veure ‘L’anorak’, el muntatge familiar que estrenarà la companyia resident Íntims Produccions a partir del conte de Nikolai V. Gógol, i ‘Thauma (un poema escènic)’, la proposta de Magda Puig Torres com a artista resident. Completaran el programa Lucia Del Greco com a Artista del programa EN RESiDÈNCiA.
<strong>Ocupació</strong>
La temporada que s’acaba tanca amb una ocupació mitjana del 74% (un 5% més respecte a la temporada passada) i un públic de 45 anys de mitjana. S’han doblat les entrades de Generació Lliure (menors de 35 anys), s’han realitzat 163 accions educatives i ha augmentat el nombre d’usuaris totals del Lliure, arribant a les 82.500 persones.
<strong>Martel, director fins el 31 de gener</strong>
Com ja es va anunciar Juan Carlos Martel deixarà de ser director del Teatre Lliure a partir del 31 de gener de 2024. Martel va convertir-se en director de la Fundació Teatre Lliure el gener de 2019 després de ser elegit per un concurs públic i finalitzarà el seu contracte el 31 de gener de 2024. Martel va dir que les raons de no voler continuar són “estructurals” i tenen a veure amb la manca de “condicions” per continuar amb el seu projecte. “Vaig dir que venia a fer un canvi en un teatre que ho necessitava i encara ho necessita. I considero que ha arribat un moment en que marxant encara ajudava més al canvi”, va manifestar el director.
