ACN Lviv – La regió ucraïnesa d’Stryi (Lviv), a l’oest del país, ha transformat una escola bressol i un centre de primària en centres d’acollida per a desplaçats interns, expulsats de les seves llars, a l’oest d’Ucraïna, com a conseqüència de la guerra amb Rússia. Es tracta d’un projecte que gestiona i coordina l’ONG alemanya Arbeiter-Samariter-Bund (ASB) i que té el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD). L’ens de cooperació municipalista ha aportat 30.000 euros provinents de donacions d’ajuntaments catalans per finançar la compra de rentadores, neveres i microones per tal de poder condicionar els espais i oferir els serveis més bàsics als desplaçats que s’hi allotgen.
Actualment en aquests centres hi viu més d’un centenar de persones que, en alguns casos, han vist destruïdes les seves cases. Amb tristor lluiten ara per poder refer les seves vides lluny de les bombes o, en el millor dels casos, poder tornar a les llars que encara es mantenen dempeus a la zona de combat. “Hi ha una veritable crisi de persones desplaçades internes”, explica en declaracions a l’ACN el president del FCCD, Isidre Pineda.
Una delegació de l’entitat que aplega la solidaritat del municipalisme visita aquests dies les ciutats de l’entorn de Lviv per fer balanç dels projectes finançats amb fons catalans, així com conèixer d’altres iniciatives humanitàries que esperen també rebre ajudes per continuar fent tasques de suport a la població desplaçada d’Ucraïna. Es calcula que n’hi ha més de set milions en el conjunt del país.
Només a Stryi, amb una població de poc més de 300.000 habitants, hi ha 35.000 desplaçats interns provinents de l’est del país. El president de la regió ha explicat en una trobada amb la delegació del Fons Català de Cooperació que s’està plantejant la possibilitat de construir pisos per allotjar de manera definitiva i en condicions de dignitat aquestes persones. “És gent que ho ha perdut tot”, admetia.
En aquest sentit, els representants locals i les ONG sobre el terreny agraeixen també les aportacions dels ajuntaments catalans, vital, diuen, en la gestió del ‘mentrestant’. “És molt difícil viure així. Tenim la sensació que la guerra ens persegueixen arreu”, explica a l’ACN Olha Vdovina, una de les desplaçada a Stryi. Les tropes russes van arribar a casa seva i la van fer fora en l’inici del conflicte: “Ens van donar deu minuts per marxar de casa i vam poder fugir”, recorda. Els seus fills, assegura, ja no es comuniquen com abans i són menys socials des de llavors.
Shatokin Maksym, un home que també s’ha establert a l’entorn de Lviv a l’espera que l’exèrcit ucraïnès el pugui cridar a files, explica que està en “contacte permanent” amb els seus veïns per saber com evoluciona la guerra a l’est del país. De moment, detalla, casa seva es manté dempeus i els veïns s’han fet càrrec de les mascotes. Va marxar de casa el 8 de març i ara per ara no es planteja quan podran tornar amb seguretat.
<strong>La vida segueix a Lviv</strong>
La situació d’aquestes persones contrasta amb la vida a la capital de la regió. Al centre de Lviv la vida segueix amb certa normalitat. Restaurants i botigues obertes, joves xerrant als parcs o persones anant i venint de la feina dibuixen un escenari de contrast amb la cruesa de la guerra a l’est del país o les colpidores històries dels centres d’acollida a escassos quilòmetres de la ciutat. A les onze de la nit, el toc de queda torna el silenci a Lviv, que espera no desvetllar-se amb les alarmes d’un, per ara improbable, atac rus a la regió.
