Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

L’únic metge condemnat a l’Estat per aplicar l’eutanàsia porta el seu judici a La Beckett amb ‘Celebraré mi muerte’

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Marcos Hourmann va decidir practicar l’eutanàsia a una pacient l’any 2005 quan li quedaven poques hores de vida i “plenes de patiment”. El fiscal demanava 10 anys de presó, però un acord entre les parts va evitar que entrés a presó si es declarava culpable d’homicidi. Aquell judici que no es va arribar a celebrar, arriba a l’escenari de la Sala Beckett de la mà d’Alberto San Juan i Víctor Morilla, que dirigeixen un Marcos Hourmann que en primera persona presenta l’al·legat de defensa que mai va poder pronunciar. “Quan el patiment humà té un punt de final els metges hi han de ser”, ha assegurat el doctor aquest dimarts en la presentació de l’obra. Amb aquest espectacle, que es podrà veure del 15 al 26 de gener, La Beckett reprèn el cicle ‘Memento mori. Recordem-nos de morir’, en què també hi ha l’obra de Lara Díez ‘Herència abandonada’, que torna als escenaris barcelonins després de rebre el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2019.

La Beckett comença el 2020 amb dos espectacles que tenen la mort de rerefons, temàtica que impregna tota la temporada de la sala del Poblenou. La primera, ‘Celebraré mi muerte’, obra d’Alberto San Juan i Víctor Morilla, de les productores Teatro del Barrio i Producciones del Barrio, que arriba a la Beckett després d’un any de gira per tot l’Estat. “És un debat sobre la sedació i la hipocresia de la societat davant moltes coses que estan permeses legalment i també maten”, ha assegurat el seu protagonista, Marcos Hourmann. L’espectacle va néixer a partir del programa ‘Salvados’ de la Sexta sobre l’eutanàsia, i la voluntat del realitzador Víctor Morilla d’anar més enllà i portar aquest debat a un contacte directe amb els espectadors. Així doncs, en un documental escenificat en directe, Marcos Hourmann explica la seva història acompanyat d’una pantalla que inclou fragments reals de les vistes prèvies del judici, així com evocacions visuals d’alguns dels textos que es narren. Aquests textos escrits pels directors sorgeixen de les seves converses amb el protagonista. “La mort forma part de la vida, és l’últim acte vital”, ha dit Alberto San Juan, que assegura que l’obra intenta abordar el tema de la mort de la manera “menys obscura possible” i en canvi fer-ho “lúdic i lluminós”. D’aquesta perspectiva sorgeix el títol de l’obra, ‘Celebraré mi muerte’.Al parer del doctor Hourmann, que actualment exerceix a domicili al Garraf, abans de metge s’ha de ser ésser humà. “Quan la ciència ja ho ha intentat tot, després va la humanitat”, assegura Hourmann, que sol a l’escenari assegura interpretar “un cant a la vida”. El teatre els ha servit com a eina per posar sobre la taula una temàtica de la qual busquen que el públic “faci de jurat”. Els espectadors de les primeres files opinen en un paper que després Hourmann llegeix davant del públic, i rep així la sentència popular que no va tenir en el seu moment. Lara Díez, fidel a La BeckettUna de les habituals de la pedrera de la Sala Beckett, Lara Díez, porta la seva obra ‘Herència abandonada’ des d’aquest dijous fins al 2 de febrer. L’espectacle es va estrenar a l’Àtic del Tantarantana i va rebre a l’abril el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2019. El director de la Sala Beckett, Toni Casares, va quedar “enamoradíssim” de la peça i de la interpretació de Ramon Bonvehí i Francesca Vadell, i després de l’embaràs de la protagonista, l’obra s’ha pogut programar aquest 2020. L’obra aborda l’herència que “tots tenim preparada abans de néixer i la que ens deixen després de morir”. “Tots venim fets, de la família, d’una posició, i tota aquesta idiosincràsia forma part de la nostra herència”, explica Lara Díez. L’obra planteja què fem amb aquest llegat, “si dona ales”, o bé “atrapa i destrossa”. El text parteix de l’Àngela, l’única noia de quatre germans, d’una família patriarcal a qui se li mor el pare. Quan gestionen les últimes voluntats del pare, els germans homes es discuteixen i abandonen la sala, deixant sols l’Àngela i l’advocat amic de la família, en Felip. “En quest espai d’espera i suspens, es precipitaran una sèrie de confessions i empentes per veure si es possible abandonar aquesta herència que ens tortura i ens fa mal”, ha dit la directora.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió