ACN Màlaga – Dos vells amics fan un viatge en cotxe de Viena a Andalusia, que no és només físic, sinó emocional. Un d’ells, Peter René Perez, conegut amb el nom de Pepi, és supervivent de l’Holocaust i del camp de concentració francès de Rivesaltes, on va arribar-hi amb cinc anys. Més 80 anys després no ha pogut oblidar les veus dels nens gitanos que cantaven flamenc en aquell camp. El vienès Peter René Perez és el protagonista del documental de producció catalana ‘Pepi Fandango’, de Lucija Stojevic, directora de ‘La Chana’. En una entrevista amb l’ACN, Stojevic afirma que la pel·lícula reflexiona sobre l’intent d’una persona amb un fort trauma d’infantesa per intentar comunicar-se i la impossibilitat de fer-ho.
La directora va conèixer el protagonista d’aquesta història quan rodava el seu anterior documental ‘La Chana’, que va ser reconegut amb els premis Gaudí i Feroz, i va ser nominada als Premis de cinema Europeu. Un amic seu li va presentar el Pepi i li va dir que tenia “una obsessió amb flamenc” i que podria ajudar-la a conèixer més gent de l’entorn d’aquesta música per fer ‘La Chana’. Stojevic va visitar casa seva i ell li va posar un disc de flamenc i va començar a plorar. Peter René Perez li va explicar la seva història d’infantesa a Rivesaltes i van tenir una conversa molt profunda i ella va veure clar que això s’havia d’explicar en un documental.
Stojevic explica que és un documental amb moltes capes. És “un viatge en el present” de Peter René Perez, que va de Viena, on viu, fins a Paterna de Rivera a Andalusia, lloc on hi viatja cada any des dels darrers 25 anys a la cerca del flamenc. Aquest estil musical, assenyala la directora, representa el trauma de la seva infantesa del protagonista, que a la vegada li obre les ferides i a la vegada l’alleugera.
Segons Stojevic, el protagonista de la història viatja a Andalusia, acompanyat per un molt bon amic seu, buscant aquells nens que cantaven flamenc al camp de concentració, tot i que ell és conscient que ja no existeixen. Busca en el fons, afegeix, “una manera d’expressar tot allò que va viure. El que passa amb un trauma és que et bloqueja”. Afirma que “per un trauma no hi ha una recepta ni un final feliç, sinó que un ha de viure amb això, però també hi ha moments d’alleugeriment”.
La directora explica que ‘Pepi Fandango’ és “una pel·lícula sobre l’Holocaust i la música que no parla ni de l’Holocaust ni tampoc de la música”. El film “parla d’un viatge personal, emocional i d’una cerca del protagonista” i se centra en la cerca del protagonista. La directora va passar molt temps amb Peter René Pérez i ja són com de la família.
<strong>Peter René Perez, Pepi</strong>
Per la seva part, Peter René Perez, que va nèixer el 1936, reconeix que no ha estat fàcil per a ell protagonitzar el documental perquè parla de la seva infantesa, la seva joventut i també parla d’ell avui. “Aquesta pel·lícula m’acompanya amb la música i amb tot”, assenyala també en declaracions a l’ACN. Per això, s’ha mostrat molt agraït amb la productora barcelonina Noon Films: “A vegades penso que ha estat més difícil per a ells que per a mi”.
Pepi destaca que el flamenc és el motor de la pel·lícula. Recorda quan va arribar amb només cinc anys al camp de concentració francès i molt aviat el van separar dels seus pares i el seu germà. En aquest camp del sud de França, narra, va trobar nens republicans, anarquistes, gitanos i paios, jueus i gent de tot el món. Recorda la soledat que va viure i la “desesperació total”.
Recorda, amb emoció als ulls, com els nens gitanos del camp de concentració cantaven fandangos als pares que estaven a l’altra banda de la tanca i els pares parlaven amb ells. Els nens, recorda Pepi, cridaven les seves mares i els hi preguntaven on estaven. “Això et marca i es queda en les teves entranyes, com es diu a Andalusia, i no es perd”.
Al camp de concentració, va conèixer un gitano que es deia Paco que no estava trist i tenia un gran somriure als llavirs. “Un mati li vaig agafar la mà al Paquito i a poc a poc la mà es va quedar freda, havia marxat, li faltava la força, el menjar i estava malalt. Van ser temps molts durs”.
<strong>“No vivim en temps de pau”</strong>
Per altra banda, Peter René Pérez assegura que aquests no són temps de pau. “No n’hi ha pels jueus ni per la gent que lluita per més democràcia i per més drets i pels drets humans en general”, afirma. De la seva família, comenta, se li va quedar la idea de lluitar sempre per més drets humans i per igualtat entre els homes i les dones, sense importar d’on ve una persona.
<strong>Noon Films</strong>
El segon llargmetratge documental de Lucija Stojevic, ‘Pepi Fandango’, va tenir la seva premiere mundial al Festival de Varsovia i s’estrena a l’Estat al Festival de cinema de Màlaga, en el qual forma part de la secció documental a competició. La cinta és una producció de Noon Films, que té el suport de l’ICEC, l’ICAA Claims Conference, i va ser reconeguda en la fase de producció amb el premi DAE New Talent del festival DocsBarcelona (2021).
