Dimarts, 31 de gener de 2023 - Edició 1650
La República

Los Aurora conviden a “salpar en un viatge per diferents emocions” en el disc ‘La Balsa de la Medusa’

ACN Barcelona – Flamenc, jazz i música tradicional espanyola amb so rocker es fusionen en el segon disc de Los Aurora, ‘La Balsa de la Medusa’ (Autoedició). El grup planteja […]

Agències 10/12/2022

ACN Barcelona – Flamenc, jazz i música tradicional espanyola amb so rocker es fusionen en el segon disc de Los Aurora, ‘La Balsa de la Medusa’ (Autoedició). El grup planteja l’àlbum com “la història d’un viatge”. En declaracions a l’ACN, Max Villavecchia, piano, ha demanat que qui l’escolti tingui “la predisposició de salpar cap a un viatge per diferents emocions, ambients i textures”. El disc compta amb les col·laboracions de Niño de Elche, Chicuelo, Tarta Relena o Mario Mas i inclou les influències literàries de Federica García Lorca, Pablo Neruda, José Martí, ‘L’Odisea’, d’Homer o la ‘Divina Comèdia’, de Dante.

Després del seu primer disc ‘Aurora’ (Taller de Músics/ Discmedi, 2017), Los Aurora han publicat un nou àlbum. En els darrers mesos, ja van veure la llum tres avançaments a les plataformes digitals: ‘La constelación de la saeta’, ‘La flor del oro’ amb Chicuelo i ‘Las manos del día, Pt.2: Naciendo’ amb Mario Mas.

El canvi més important, apunta el cantant Pere Martínez, és que el primer disc es basava en cançons ja creades per Manuel de Falla i Federico García Lorca i que van portar els temes a un estil de flamenc-jazz i, en aquest segon àlbum, agafen les poesies de diversos autors i els hi posen la seva música pròpia, les seves composicions. “És una diferència alhora de treballar molt gran i el punt de partida és molt diferent”.

Villavecchia explica que el so del grup ha anat canviant. En els concerts del primer disc van sortir moments en els quals improvisaven i se n’anaven cap a un so més dur i rocker i això ho han volgut plasmar en el segons disc.

En aquesta línia, Martínez afegeix que han inclòs dos elements nous al disc. En els directes del primer disc, a diferència de la gravació de l’àlbum, el baixista va afegir pedals que donaven un efecte molt diferent al so gravat i els teclats també van aparèixer en aquests directes, donant una nova sonoritat.

Villavecchia indica que el flamenc és una base molt important del grup, però també ho és el rock i el jazz. “És una base nostra que ens agrada molt i surt de manera natural, el cos ens demanava incloure tots aquests ritmes i sons”, declara.

El repertori està format per composicions creades per la banda, on també hi incorporen una adaptació de la ‘Fantasía Bætica’, de Manuel de Falla i d’un ‘Nocturn’ de Chopin al que afegeixen versos del ‘Nocturno’, de Federico García Lorca. D’ell també recuperen el poema ‘La Aurora’, que ja van enregistrar en el seu primer disc amb música d’Enrique Morente i que ara vesteixen amb música pròpia. Les influències literàries de l’àlbum s’amplien cap a escriptors llatinoamericans com Pablo Neruda i José Martí, així com Enric Palomar i clàssics com ‘L’Odisea’, d’Homer, la ‘Divina Comèdia’, de Dante, i el poema ‘Ítaca’, de Cavafis.

<strong>Col·laboracions</strong>

El disc compta amb les col·laboracions de Juan Gómez Chicuelo, guitarra flamenca a ‘La Flor del Oro’; Mario Mas, guitarra flamenca i elèctrica a ‘Las Manos del Día’; Lucas Balbo, palmes i nudillos; Germán Díaz, ‘zanfona’ a ‘Danza da Lúa’; Pau Solà, cello; Xoan Sánchez, congas, tinaja, caxixis, cencerro i cors a ‘Noche Africana’; Tarta Relena, veus: Niño de Elche, veu a ‘Rapsodia a Odiseo’, i Vasco Trilla, a ‘Sin Mirarnos’. Martínez remarca que va ser molt enriquidor gravar amb ells perquè cadascú ve d’una escola diferent.

Martínez afirma que el disc té més capes que la música que toquen en directe, perquè a l’àlbum hi ha més capacitats tècniques en el moment de crear. “Al presentar-ho en concert totes les capes afegides, no hi són. La música i la vibració dels concerts va directe, de músics a públic i són dos coses molt diferents”. Considera que seria trampós creure que tot el que passa al disc, també pot passar al directe.

El cantant admet que quan pensa en la música l’objectiu és que l’emoció arribi a qui l’escolta. Prefereix no descriure quina emoció en concret ha de sentir cada persona perquè això depèn de moltes coses. “Si ja et desperta una emoció, ja has aconseguit l’objectiu”. Villavecchia assenyala que les primeres vegades que va escoltar l’àlbum va tenir la sensació d’intensitat i potència.