ACN Barcelona – L’Opéra National de París acull aquest dissabte per primer cop l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, que interpreta, en versió concert, ‘El castell de Barbablava’. L’esdeveniment forma part de les celebracions del 175è aniversari del teatre operístic barceloní i s’emmarca en el programa d’internacionalització de la institució. Estrenada a l’Òpera de Budapest el 1918, ‘El castell de Barbablava’ surt dels codis del gènere operístic i, amb només dos personatges a l’escenari i una acció minimalista, concentra en una hora una partitura de gran intensitat dramàtica i una trama plena d’històries d’intrigues amb dos protagonistes, interpretats pel baríton gal·lès sir Bryn Terfel (Barbablava) i la soprano sueca Iréne Theorin (Judith).
En aquesta obra de Bela Bartók, ara dirigida per Josep Pons, Judith arriba al castell ombrívol i en penombra del duc, i vol obrir totes les portes perquè hi entri la llum. Reticent, Barbablava li va donant, d’una en una, les claus de cada porta. A les dues primeres, hi troba maquinària de tortura i armes. En contraposició, a les dues següents, joies i flors. La cinquena deixa veure els dominis de Barbablava: un paisatge vibrant que és, al seu torn, un clímax musical que anuncia la decadència de la sisena porta, on hi ha una vall de llàgrimes, i la setena, on es troben les anteriors dones de Barbablava.
Cadascuna d’aquestes portes revelarà informacions sobre la personalitat i el passat d’un Barbablava que no aconsegueix superar velles cicatrius. Bartók signa una obra d’art que és un estudi de la soledat, de la manca de comunicació i il·lusió enfront de la realitat. En l’obstinació de Bartók per divulgar i explorar la música hongaresa i eslava, l’obra respecta la dicció de l’hongarès amb un ús gairebé parlat de les veus, i també amb un ús heterodox d’allò que transmet en el terreny harmònic i rítmic l’entorn popular.
<div>
El director musical del Liceu, Josep Pons, assenyala que “orquestralment, Bartók beu de Wagner, i en la seva resposta a la influència wagneriana, hi conjuga dos elements: la música popular i la pròpia llengua hongaresa, de la qual emana la seva concepció del ritme”.
Després del concert de Gustavo Dudamel i l’orquestra del teatre parisenc el passat setembre al Liceu, l’agermanament del teatre barceloní amb l’Opéra de París i l’intercanvi de les seves orquestres mostra la bona sintonia entre dues de les institucions operístiques referents a Europa.
</div>
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, han assistit al debut de l’orquestra del Liceu al teatre parisenc. Garriga ha destacat la importància que l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu debuti a París i ha ressaltat que “Catalunya i la seva cultura són més presents que mai arreu”. Garriga també ha fet valdre “l’excel·lent nivell de l’orquestra” i ha dit que aquest concert “és la millor manera de celebrar el 175è aniversari d’una institució de primer nivell, reconeguda internacionalment i primordial per a la cultura catalana”. La consellera de Cultura també ha convidat tothom a participar en la resta d’activitats que s’estan programant per celebrar el 175è aniversari del Liceu.
Per la seva banda, Serret ha afirmat que la presència del Liceu a París és un exemple excel·lent de com l’acció exterior catalana s’exerceix des de tots els àmbits. “El Govern la lidera i acompanya, però l’acció exterior la fem entre tots”, ha dit Serret, qui també ha destacat especialment el “paper que juga la cultura catalana en la projecció internacional del país”. Serret ha agraït la tasca de la Delegació del Govern a França i de l’Institut Ramon Llull, i ha celebrat “la coordinació creixent entre tots els actors que fan acció exterior i que permeten assolir fites com el concert a París”. A la celebració també hi ha assistit la delegada del Govern a França, Eva Doya le Besnerais.
El president del Liceu, Salvador Alemany, valora positivament l’agermanament. “Tots estem orgullosos d’aquesta relació musical entre París i Barcelona, encarnada a les nostres respectives institucions. Les nostres dues cases, l’Opéra de París, i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, fundat a mitjans del segle XIX, segueixen sent tan vibrants i potents com sempre, dedicats a l’òpera i la dansa després de més d’un segle i mig”, ha dit.
