Diumenge, 25 de juliol de 2021 - Edició 1094
La República

López diu que hi va haver “desatenció formal” per part de Mossos a les peticions de Guàrdia Civil el 20-S

ACN San Fernando de Henares.-El comissari dels Mossos Ferran López assegura que hi va haver “desatenció” per part dels Mossos a les peticions “formals” que la Guàrdia Civil va fer […]

Avatar
Agències 29/01/2020

ACN San Fernando de Henares.-El comissari dels Mossos Ferran López assegura que hi va haver “desatenció” per part dels Mossos a les peticions “formals” que la Guàrdia Civil va fer durant els registres del 20-S. El número 2 de Trapero durant aquella època ha dit, en canvi, que les que es van fer per via telefònica van tenir resposta “immediata”. “Vistes totes les ordres, comunicacions i la resposta formal: només puc arribar a aquesta conclusió”, ha dit. El comissari ha afegit que el llenguatge de les respostes era breu i, fins i tot, “un punt displicent”. A preguntes del fiscal Pedro Rubira durant la seva declaració com a testimoni, però, López ha volgut restar importància a aquest fet i ha insistit que aquell dia va atendre diverses peticions i que tot plegat no va tenir “cap importància” en l’operatiu.

Com ja havia explicat anteriorment a la mateixa Audiència i al Suprem, López va tenir coneixement dels escorcolls del 20-S cap a les 8.15 hores quan anava a treballar. La comunicació informal a través del telèfon no li havia arribat. Poc abans, havia arribat a la sala de comandament la petició formal, però era “genèrica” i sense especificar les ubicacions. El comissari ha dit que visualitzant només les peticions formals de la Guàrdia Civil i les respostes de la sala de Mossos es podria concloure que hi va haver “desatenció” per part de la policia catalana, perquè les respostes eren molt breus i trigaven una hora en efectuar-se. No obstant això, ha dit que l’important eren les comunicacions no formals, que li feien a ell per telèfon, i que eren respostes immediatament fins i tot abans que arribessin les peticions formals, cosa que no va passar a primera hora d’aquell dia.En concret, López i el coronel que fa de número 2 de la Guàrdia Civil a Catalunya van parlar prop de 40 cops aquell dia, principalment per quatre peticions sobre la Conselleria d’Economia: entrada dels detinguts, protecció dels vehicles, visualització de les càmeres de seguretat i sortida de la comitiva judicial.López ha explicat que ell estava en contacte amb la intendent Teresa Laplana, però sobretot parlava amb el cap dels antiavalots per avaluar cada situació concreta. Aquest li va dir que era impossible fer arribar els vehicles policials amb els detinguts fins la porta, tot i que podrien fer un cordó de seguretat per entrar a peu. També li va dir que no es podia accedir als vehicles de la Guàrdia Civil i per això van decidir vigilar-los amb la càmera de l’helicòpter. El cap de la unitat de mediació va ser qui li va assegurar que la sortida de la lletrada del jutjat d’instrucció número 13 per una terrassa i el Teatre Coliseum era “segura, ràpida i fàcil”, tot i admetre que no era la “via natural, la que es mereixia” la lletrada i la que més agradava a la policia catalana, tot i ser la millor solució en aquell moment.Sobre la interlocució amb Jordi Sànchez, aleshores president de l’ANC, ha explicat que la policia catalana sempre està obligada a identificar interlocutors amb “ascendència” sobre els manifestants per “intentar arrencar-li una solució positiva”. Ja de matinada, amb la concentració desconvocada, el “perfil” dels manifestants va canviar, i quedava “el pitjor de cada casa”.López ha relatat també que el 19 de setembre, durant el registre a la seu d’Unipost, la Guàrdia Civil va demanar suport als Mossos perquè la comitiva judicial entrés i sortís, i els antiavalots van haver d’actuar davant de centenars de persones que intentaven bloquejar els accessos.