ACN Barcelona.-El Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona ha localitzat dos nous trams del Rec Comtal a les antigues casernes de Sant Andreu, en el marc dels treballs d’urbanització que s’estan fent en aquests terrenys. En el tram de rec localitzat a tocar del passeig de Santa Coloma s’han localitzat un mur a banda i banda de la llera, a la seva part inferior, i que canalitzaria el curs de l’aigua. En aquesta àrea del barri de Sant Andreu es coneguda l’existència del pas del Rec Comtal, així com de l’aqüeducte romà, gràcies a diverses intervencions arqueològiques realitzades els darrers anys. L’origen del Rec Comtal es remunta cap el segle IX, però serà al llarg del segle XI quan l’ús del Rec es generalitza.
Des de principis de febrer s’està portant a terme una intervenció arqueològica arran de les obres d’urbanització dels antics terrenys de les casernes de Sant Andreu, en concret l’àmbit d’una nova rambla entre el carrer de Palomar i el passeig de Santa Coloma. La primera estructura hidràulica construïda va ser l’aqüeducte romà, cap al canvi d’era. A l’entorn del segle IX es va construir el Rec, seguint el mateix traçat de l’aqüeducte, afegint-n’hi grans revolts per ubicar els nous molins. Tant el Rec com l’aqüeducte neixen a una zona imprecisa propera al riu Besós, a la zona de Montcada, i té un recorregut d’uns 13 quilòmetres fins arribar a la ciutat.Aquesta infraestructura era un gran canal a cel obert, amb un gran cabdal d’aigua, la qual cosa es va fer per poder fer funcionar els molins que es van bastir al seu redós. La construcció de molins va anar en augment. Al segle XIII estan descrits 21 molins fariners al llarg de tot el traçat. Aquest canal també va funcionar com a sistema de regadiu, ja que feia funcionar tot un sistema de sèquies al llarg del seu recorregut.Els murs del rec, en els trams on n’hi havia, eren de carreus de pedra de Montjuïc, units amb morter de calç, amb el fons de terra natural, sense cap recobriment especial. Al llarg del recorregut hi havia ponts, la majoria de pedra, però n’hi podrien haver de fusta, que facilitaven el seu creuament.Va patir nombroses modificacions en la forma i el traçat al llarg del mil·lenni de la seva existència, sobretot a l’interior de la ciutat, però també en els antics terrenys de les casernes de Sant Andreu.L’any 1929, amb motiu de la construcció de les casernes, es va haver de desviar el traçat del Rec Comtal, tot modificant el recorregut. El nou discorria per l’actual carrer de Fernando Pessoa. Les casernes van ser propietat del Ministeri de Defensa, i van funcionar durant 69 anys, ocupant una superfície de més de 100.000 m2 a banda i banda del passeig de Torras i Bages.Durant la present intervenció arqueològica s’han localitzat dos trams del traçat original del Rec Comtal, que va ser anul·lat per construir les casernes. En total s’estan documentant fins a 24 metres de longitud entre els dos trams, amb una profunditat aproximada de 3 metres, i la llera tindria una amplada d’entre 2,5 i 4 metres a la part inferior i 6 metres a la part superior. El procés d’excavació està permetent documentar fins a dues fases constructives de cronologia indeterminada, així com diferents nivells de neteja del rec, a més de nombroses deposicions fluvials de sedimentació lenta.En el tram de rec localitzat a tocar del passeig de Santa Coloma s’han localitzat un mur a banda i banda de la llera, a la seva part inferior, i que canalitzaria el curs de l’aigua. La intervenció arqueològica continuarà durant les properes setmanes i permetrà acabar de documentar la totalitat dels dos trams descoberts.
