Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

L’Observatori Europeu de les Presons alerta de la situació “preocupant” als centres penitenciaris europeus

ACN Brussel·les.-La pandèmia del coronavirus ha generat preocupació als centres penitenciaris d’arreu del món i també d’Europa. Els motins a les presons italianes han posat en alerta la resta de […]

Avatar
Agències 14/04/2020

ACN Brussel·les.-La pandèmia del coronavirus ha generat preocupació als centres penitenciaris d’arreu del món i també d’Europa. Els motins a les presons italianes han posat en alerta la resta de països que en les darreres setmanes han optat per alliberar alguns reclusos. Alessio Scandurra, membre de l’Observatori Europeu de les Presons, admet a l’ACN que la situació és “preocupant”. Una cinquantena d’ONGs europees també han alertat de la “manca de preparació a les administracions penitenciàries” i de “l’alt risc de transmissió” als centres. La majoria d’estats només deixen sortir aquells que estan a punt de complir la condemna o que tenen un règim flexible, com és el cas d’Espanya, on la principal polèmica ha girat entorn dels independentistes empresonats.

“Els estats estan obligats a adoptar totes les mesures necessàries per protegir la vida i la salut dels detinguts”, defensen les entitats en un comunicat publicat per la Xarxa Europea de Litigis de Presons.Més d’un milió i mig de persones al vell continent estan tancades en centres penitenciaris. És l’equivalent a tota la població de la ciutat de Barcelona. Tots els països pateixen en major o menor mesura de superpoblació a les presons, però especialment Bèlgica, Itàlia i França tenen uns nivells d’amuntegament “preocupants”, segons el Consell d’Europa. Amb gairebé 59.000 reclusos, l’estat espanyol té un nivell baix de densitat a les presons, si bé a Catalunya és una mica superior.L’Observatori Europeu de les Presons avisa que inclús les presons que no estan superpoblades són vulnerables al covid-19 per les dificultats d’aïllar els interns. Aquests acostumen a dormir acompanyats i tenen un accés limitat als espais lliures.”Les presons són un entorn complicat per prevenir la propagació d’una malaltia infecciosa”, alerta Scandurra.Problemes de proteccióEls països més afectats pel covid-19 com Itàlia, Espanya, França, Bèlgica o Regne Unit han registrat contagis i alguna mort a les seves presons. Entre els principals problemes que denuncien sindicats penitenciaris i ONGs hi ha la manca de material protector, com mascaretes i guants, la menor qualitat dels serveis mèdics, les dificultats per aïllar els reclusos i la seva limitada comunicació amb familiars i advocats.En el pitjor dels casos, la por al contagi ha provocat alguns incidents. El més destacat a Itàlia, on van morir 13 persones en disturbis a les presons. En aquest sentit, Scandurra remarca que no només és una qüestió de salut, sinó també de seguretat.”Per mantenir la situació sobre control necessites l’ajuda dels presos”, recorda.Les recomanacions internacionalsL’alta comissària dels Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, va demanar a finals de març l’alliberament dels “presos polítics” i “delinqüents de baix risc” durant la crisi del coronavirus. La comissària va instar governs i autoritats competents a treballar “ràpidament” per reduir el nombre de presos en general amb especial atenció pels presos “particularment vulnerables”, entre ells els detinguts majors i malalts.A banda, Bachelet va advertir que les restriccions de visites a les presons i altres centres de confinament “poden ser necessàries” per ajudar a prevenir la pandèmia, però han de ser introduïdes “de manera transparent” i s’han de comunicar “clarament” als afectats. El cessament “sobtat” dels contactes amb el món exterior pot “empitjorar situacions ja tenses, difícils i potencialment perilloses”, segons ella.Des del Consell d’Europa, la comissària de Drets Humans Dunja Mijatovic va fer un al·legat similar encoratjant als països europeus a buscar “alternatives” a l’empresonament “sense discriminar” entre els presos i amb especial per la gent grans i amb problemes de salut a les presons, així com per aquells condemnats per delictes no violents. Mijatovic veu “més imprescindible” que els defensors de drets humans, activistes i periodistes detinguts “siguin alliberats de manera immediata i incondicional”.”La disminució de la població reclusa és imprescindible a tot Europa per assegurar la implementació eficaç de la normativa sanitària i per reduir la creixent pressió sobre el personal penitenciari”, defensa, malgrat no posicionar-se sobre el criteri exacte per decidir els candidats a abandonar la presó pel covid-19.Criteri per alliberar a EuropaDes de l’Observatori Europeu de les Presons asseguren que el criteri més estès a Europa és permetre que els reclusos que estan al final de la condemna i que hagin comès delictes no violents passin el confinament a casa.Després dels disturbis a Itàlia el govern va decretar l’alliberament anticipat dels presos amb menys de 18 mesos per complir la seva condemna. França alliberarà uns 5.000 reclusos dels 70.000 que hi ha a les presons, però només afectarà aquells que els hi quedi menys de sis mesos per acabar la condemna.A Alemanya, un altre dels països amb més contagis, l’estat de Nord-Westfàlia també han adoptat una mesura similar que ha beneficiat uns 1.000 reclusos.El Regne Unit també es planteja l’alliberament de milers de reclusos amb menys de dos mesos per complir la condemna i que no siguin potencialment perillosos.El cas d’EspanyaAmb gairebé 59.000 reclusos, Espanya per ara només permet alliberar els interns amb el tercer grau, és a dir un règim de semillibertat, i aquells en segon grau que tenen un règim de vida flexibilitzat amb un 100.2. Tanmateix, la decisió final sobre qui pot passar el confinament a casa està en mans de les juntes penitenciàries de tractament.A l’estat espanyol la principal polèmica ha girat entorn de la denegació del permís als líders independentistes condemnats pel cas de l’1-O. El Tribunal Suprem havia advertit les juntes de tractament penitenciari que deixar que els líders independentistes passessin el confinament a casa podia ser un delicte de prevaricació.Només 15 persones recluses amb el 100.2 a Catalunya han sigut autoritzades a passar el confinament a casa seva. Pel que fa als presos classificats en tercer grau, un total de 1.174 reclusos en semillibertat estan ara a casa seva per la pandèmia, el 69% del conjunt de tercers graus de les presons catalanes.Així, poc més del 14% dels 8.371 interns que hi ha a Catalunya estan passant el confinament a casa.Prevenir l’entrada de nous reclusosPer tal d’accelerar l’alliberament de presos en la línia que demana el Consell d’Europa, Scandurra veu més pràctic i “ràpid” estendre les vies de sortida que ja existeixen, com els règims de semillibertat, a “més presos”, en comptes “d’inventar coses noves”. Posa com a exemple el cas d’Itàlia, on s’ha intentat alliberar reclusos amb el braçalet electrònic, però la manca d’experiència amb aquest tipus de tecnologia està fent fracassar aquest mètode.D’altra banda, Scandurra defensa que també és important “prevenir l’entrada de nous reclusos” a les presons, per exemple, evitant l’empresonament preventiu.