Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

Lluís Maria Todó reflexiona sobre Flaubert, Proust i Stendhal al llibre ‘Un diàleg imaginari’

ACN Barcelona.-L’escriptor Lluís Maria Todó dedica el llibre ‘Un diàleg imaginari’ (Club Editor) als autors Flaubert, Proust i Stendhal. Todó ha manifestat que al llibre no s’ha inventat una conversa […]

Avatar
Agències 08/06/2021

ACN Barcelona.-L’escriptor Lluís Maria Todó dedica el llibre ‘Un diàleg imaginari’ (Club Editor) als autors Flaubert, Proust i Stendhal. Todó ha manifestat que al llibre no s’ha inventat una conversa entre ells, sinó que és un diàleg en el qual l’interlocutor és ell mateix. “En aquest llibre mostro simultàniament els tres oficis que he exercit tota la vida que són el de traductor, professor i escriptor”, ha recalcat l’autor d”El mal francès’ (2006, premi Josep Pla). Maria Bohigas, editora de Club Editor, ha explicat que el llibre convoca tres mestres i ha negat que sigui un text erudit o que vulgui actualitzar el coneixement acadèmic sobre les obres d’aquests autors, sinó que “tracta del lligam vital entre un lector, que és Todó, amb aquestes obres”.

Todó considera que ‘Un diàleg imaginari’ és un llibre “molt fora de gènere. No és un llibre d’assaig, però m’agradaria pensar que alguna de les coses que dic sobre alguns dels escriptors tenen un cert valor com a tesi i pensament”. Com ha apuntat Club Editor, aquest llibre és “el diàleg imaginari de Todó amb tres gegants de la literatura francesa: Stendhal, Flaubert i Proust”, així com “un passeig deliciós per les seves novel·les”.De fet, al llibre, Todó recorda per exemple que va llegir ‘Madame Bovary’ als 19 anys a la platja del Maresme i va ser una revelació per a ell. Ha defensat que Proust va ser el “desllorigador de l’escriptura i, més endavant, de l’homosexualitat”. Todó descobreix que ‘À la recherche du temps perdu’ és la primera aparició del ‘ligue’ en la gran literatura. Stendhal, ha apuntat, el va incorporar “més tard al seu panteó. Si hagués d’escollir un escriptor que fa gaudir més de la lectura és Stendhal”, ha assegurat. Todó ha assenyalat que Stendhal tenia “una intel·ligència extraordinària i l’aplicava a la vida, la literatura, la música, les senyores, les ciutats… Té una cosa molt agradable que el distingeix de Flaubert i Proust i és que no es pren l’escriptura com un sacrifici o un càstig com ells dos”. Todó ha remarcat les diferències entre els tres autors, sobretot el fet que Proust i Flaubert van renunciar a tot per la literatura i es van tancar per escriure, mentre que Stendhal sempre viatjava. “Flaubert no he llegit enlloc que hagi apreciat ni mica cap obra de Stendhal, mentre que a Proust li feia molta ràbia que Stendhal digués que només li interessava viatjar”. Proust, ha afegit, “apreciava enormement Stendhal. No ho sé del cert, però va ser dels primers que van valorar en tota la seva profunditat Stendhal, ja que ell va ser un autor que va trigar molt a ser valorat”.Sobre el procés de creació literària, Todó ha reconegut que, en el seu cas, “limitar-se” li va permetre a posar-se a escriure, limitar-se tant geogràficament com temporalment i sociològicament. “A partir d’aquest moment em vaig poder posar a treballar”, ha remarcat. L’autor Novel·lista i traductor, Todó ha ensenyat durant prop de 40 anys literatura francesa, traducció literària i teoria de la literatura, primer a la UB, després a la UPF. Entre les seves obres, destaquen les novel·les ‘Els plaers ficticis’ (1991), ‘El joc del mentider’ (1994), ‘L’adoració perpètua’ (1997) i ‘El mal francès’ (2006, premi Josep Pla). Ha traduït al català ‘Manon Lescaut’, de Prévost, Molière (‘Tartuf’, ‘El misantrop’, ‘El malalt imaginari’), Bossuet (‘Sermons i discursos’), Flaubert (‘Madame Bovary’, ‘Tres contes’ i ‘L’educació sentimental’), Maupassant (‘Una vida’, ‘La petita Roque’, ‘Vetllant un mort i altres contes’) o Artaud (‘Van Gogh suïcidat per la societat’).