ACN Girona.-Lluís Costa investiga com ha evolucionat la publicitat des de finals del segle XIX fins a principis del XXI a Girona a través del llibre ‘Qui més anuncia, més ven’. Aquest llibre investiga com la publicitat passa de ser un apartat dels diaris sense importància a una secció creativa que és present en totes les pàgines. Segons Costa, els anuncis a la premsa escrita han anat evolucionant al mateix ritme que ho feia “l’economia i la societat”, ja que ha destacat que els anuncis no deixen de ser un “context” d’altres fenòmens. Lluís Costa també destaca el pes que ha tingut la premsa local i comarcal a la demarcació, fet que ha permès que el petit comerç faci campanyes publicitàries als mitjans de comunicació.
El títol del llibre ‘Qui més anuncia, més ven’ sorgeix d’una nota del ‘Diari de Girona’ que es va publicar el 16 de juliol del 1934, en què s’animava als comerciants de la ciutat que pensessin una bona campanya publicitària per vendre més. L’historiador i professor de la UdG Lluís Costa detalla que els primers anuncis arriben a les publicacions de premsa escrita a finals del segle XIX però en un “format reduït”.Costa destaca que la publicitat “ocupava poc espai” i habitualment es podia trobar a les últimes pàgines del diari en una franja concreta “sense cap tipus de creativitat”. La situació, però, canvia a mesura que avancen els anys i “es desenvolupa el capitalisme”. “La creativitat era discreta”, afirma l’historiador, “sobretot a conseqüència de ser un país subdesenvolupat”.Però a mesura que la població guanya poder adquisitiu, el paper de la publicitat a les publicacions gironines guanya pes. Als anys 60 comencen a aparèixer anuncis de televisions o altres electrodomèstics de “petits comerços que formen part de l’imaginari gironí”, com ara Girbau electrodomèstics o Adroher Germans.Lluís Costa remarca la importància de llegir totes les campanyes “en el seu context històric”. D’aquesta manera, es pot analitzar una campanya publicitària en funció “del paper de la dona” que tenia en un moment determinat de la història en què “era gairebé tractada com un objecte”. De fet, l’historiador assegura que “si no s’interrelacionen els fenòmens socials i econòmics” amb els anuncis “aporta ben poc” la publicitat perquè es tracta d’un “anacronisme”. “Si ara es plantegés depèn de quina campanya, la gent es posaria les mans al cap”, remarca Lluís Costa.La publicitat a la premsa gironina, però, reviu amb l’arribada del turisme de la Costa Brava. Lluís Costa destaca que les agències locals comencen a anunciar estades a la Costa Brava i animen als lectors a fer les seves vacances al litoral gironí.Per altra banda, l'”embranzida” que tenia la premsa comarcal i local a les comarques gironines també ajuda als petits comerços a fer les seves pròpies campanyes al públic local. El gran nombre de publicacions gironines”és el paradigma comunicatiu de Catalunya” i això “té una translació en el món publicitari”, ja que les marques que s’hi veuen no són empreses multinacionals o estatals, sinó botigues embelmàtiques gironines.Campanyes trencadores de petit comerçEn el llibre es poden trobar diversos anuncis que van trencar amb la tendència d’aquell moment. Un exemple és l’anunci que va publicar una botiga de sabates en un diari a mitjans dels anys setanta en què en una pàgina sencera apareix la cara d’una dona i una sabata dibuixada al front com si se l’imaginés dins del seu cap. “Estaven trencant motlles”, assegura Costa.Per altra banda, també hi ha anuncis de discoteques històriques de la ciutat de Girona, com ara Piscis, en què “utilitzen recursos associats a la psicodèlia” en els seus anuncis per transmetre modernitat a través de la tipografia i altres elements. L’objectiu era atraure l’atenció dels lectors joves que els podia interessar anar a la discoteca.També hi ha una campanya publicitària al diari l”Autonomista’ en què una empresa crea un misteri anunciant que al llarg de les setmanes desvetllaran quina marca s’anunciarà en el diari. “Successivament et van anunciant que desvetllaran un misteri que han creat ells mateixos”, apunta l’historiador. Aquesta estratègia comunicativa trencadora encara s’aplica en algunes marques a dia d’avui.El llibre ‘Qui més anuncia, més ven’ es presenta aquest dimarts 30 de març a la Cambra de Comerç de Girona. A banda del text de Lluís Costa hi ha un pròleg de l’exconseller Joan Manel Tresserras. En ell, el comunicador fa incidència de com el turisme transforma la societat conservadora de Girona i les seves comarques. Per últim, el publicista gironí Toni Iglesias resumeix en un epíleg “la mirada d’un professional” en el món de la publicitat, tal com detalla Lluís Costa.
