ACN Barcelona.-El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE) acull l’exposició virtual ‘Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques’. Es tracta d’una proposta que permetrà conèixer en línia com són els set vestits escènics de Montserrat Caballé que el museu de la Diputació de Barcelona va adquirir l’any passat. A partir del vestuari de la soprano catalana, el MAE posa en relleu la seva col·lecció d’indumentària d’òpera, que compta actualment amb més de cent-vuitanta peces. L’exposició original del vestuari escènic de Caballé havia d’inaugurar-se a mitjans del 2020 a l’edifici de Can Serra de la Diputació de Barcelona, però va ser cancel·lada a causa de la pandèmia.
Posteriorment, el Museu de les Arts Escèniques va plantejar fer una experiència més propera i obrir la mostra a grups reduïts durant només quatre dies, de l’11 al 14 de novembre. Però davant l’ampliació de les mesures per contenir la pandèmia i la cancel·lació de la Nit dels Museus prevista pel 14 de novembre, el MAE ha optat ara per oferir a la ciutadania la possibilitat de veure l’exposició virtualment. En qualsevol cas, l’objectiu és muntar l’exposició presencial a l’Institut del Teatre i obrir-la al públic de cara a la primavera de 2021, previsiblement en el marc de la Nit dels Museus prevista pel mes de maig.La indumentària de Montserrat Caballé ha donat vida a alguns dels personatges femenins més admirats de l’òpera com Maria Stuarda, Isabel de Valois o Floria Tosca. Les peces de l’exposició majoritàriament van ser utilitzades fins als anys 80 i es van poder veure en escenaris com el Théâtre Antique d’Orange de França, La Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York, la Royal Opera House de Londres, l’Òpera de Marsella o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, espai on Caballé va lluir sis dels set vestits comprats. La mostra vol destacar també la rellevància del disseny de vestuari en la creació del personatge a través d’una mirada específica a la relació entre Caballé i el seu armari operístic.Aquesta és la col·lecció més gran de vestits d’escena de Montserrat Caballé en un museu. Els altres museus que tenen peces de la soprano catalana són el Centre National du Costume de Scène et de la Scénographie de Moulins, a França, que disposa de dos vestits de l’Òpera Turandot, i la Galleria del Costume di Palazzo Pitti de Florència, a Itàlia, que té un vestit de l’obra Semiramide i un altre de Norma.Els set vestits adquirits, que van pertànyer a la pròpia soprano, van ser venuts en una subhasta benèfica entre els anys 2013 i 2015. El MAE va aconseguir el vestuari mitjançant l’oferta d’una empresa de compra-venda d’art.Els vestits d’òpera de Caballé venen a completar la important col·lecció d’indumentària operística del MAE que compta amb peces de Hipólito Lázaro, Manuel Ausensi, Celestino Sarobe, Mercè Capsir, Francesc Viñas, Maria Espinalt i Victoria de los Ángeles. Sumar els vestits de Caballé permet posar en valor la col·lecció sencera d’indumentària del museu que supera les 1.000 peces i que preserva, apart dels vestits dels artistes ja esmentats relacionats amb l’òpera, vestuari d’altres tant diversos com: Enric Borràs, Margarida Xirgú, Antonio el Bailarín, Carmen Amaya o Tórtola Valencia.Caballé, una veu inoblidableLa soprano Montserrat Caballé (1933 – 2018) ha estat una de les veus més importants del segle XX. Especialista del repertori del bel canto, va ser una de les primeres veus del món per la seva qualitat vocal, inspiració i perfecte domini de la tècnica. El seu amplíssim repertori, amb més d’un centenar d’obres, abasta des del barroc fins el verisme.El seu debut oficial va ser l’any 1956 amb La flauta mágica de Mozart. El mateix any va actuar al Carnegie Hall de Nova York, substituint a última hora Marilyn Horne en un recital de la Lucrezia Borgia de Donizetti. A partir d’aquell moment la carrera de Montserrat Caballé s’enlaira, actuant en escenaris com l’òpera de Rouen, on va interpretar la Violetta de ‘La traviata’ (1972) i la Norma belliniana (1974); el Teatre Colón de Buenos Aires, on es va convertir en la Liù de ‘Turandot’ (1965), i La Scala de Milà, on va fer un dels seus papers més importants, el de Maria Stuarda (1971).Entre els molts premis musicals rebuts, destaquen la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu (1996), el Premi Grammy a la millor interpretació vocal solista de música clàssica per la seva interpretació en l’àlbum Rossini: Rarities (1968) o la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1982).
