ACN Barcelona.-L’Ateneu Barcelonès, el PEN Català i CIEMEN debatran sobre els drets lingüístics en el 25è aniversari de la seva declaració. Lingüistes, periodistes i escriptors analitzaran el present i el futur de la jurisprudència lingüística en l’acte commemoratiu de l’efemèride que tindrà lloc el dilluns 27 de setembre a les set de la tarda a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu. L’acte serà conduït per la periodista Tona Català i al debat hi participaran l’escriptor Sebastià Alzamora, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, la professora de lingüística Carme Junyent i la sociolingüista Maite Puigdevall, en una conversa moderada per Vicenta Tasa, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans; Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Àngels Gregori, presidenta del PEN Català; David Minoves, president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN); Isona Passola, presidenta de l’Ateneu Barcelonès, i Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat, donaran la benvinguda a l’acte.El juny del 1996 més de 200 persones provinents de més de 90 estats d’arreu del món, convocats pel PEN Club Internacional i CIEMEN, van reunir-se al Paranimf de la Universitat de Barcelona per proclamar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. S’hi va aplegar el treball de 61 ONG, 41 centres PEN i 40 experts mundials en drets lingüístics i va tenir el suport de la UNESCO. 25 anys més tard, lingüistes, periodistes i escriptors faran balanç de l’efemèride i analitzaran la situació actual i els reptes principals que afronten aquests drets.La Declaració Universal dels Drets Lingüístics no té caràcter jurídic vinculant, però és un document de referència en l’àmbit internacional que desplega conceptes bàsics com la noció de llengua pròpia o les distincions entre comunitat lingüística i grup lingüístic, entre drets individuals i drets col·lectius o entre integració i assimilació, entre d’altres.El text aborda la necessitat d’articular els drets lingüístics de comunitats, grups i persones que comparteixen un mateix espai, de manera que sigui possible la convivència entre tots i es garanteixi la diversitat lingüística i cultural, en un marc en què no es posi en risc la continuïtat de cap comunitat lingüística.
