ACN Madrid.-L’economia espanyola va retrocedir el 2020 un 10,8% per culpa de la pandèmia, segons l’INE, que rebaixa en dues dècimes la caiguda estimada a finals de gener. Pel que fa el quart trimestre, va registrar una variació del 0% davant les estimacions que apuntaven a un creixement del 0,4% i 17,1 punts inferior a la registrada al tercer trimestre. Al 2020, la demanda interna va contribuir en -8,8 punts al creixement del PIB de l’any passat respecte el 2019, és a dir, 10,2 punts menys en comparació a l’any anterior. Per la seva banda, la demanda externa va presentar una aportació de -2,0 punts, 2,6 menys que al 2019. El valor del PIB a preus corrents per al conjunt del 2020 es va situar en 1.121.698 milions d’euros, un 9,9% menys que al 2019.
La revisió de les dades definitives de la Comptabilitat Nacional Trimestral corresponent al 2020 per part de l’INE també ha comportat una revisió a l’alça del creixement del tercer trimestre, coincidint amb els mesos d’estiu i d’una certa obertura de l’economia, en set dècimes i ha quedat fixat en el 17,1% davant el 16,4% calculat inicialment.La caiguda del 10,8% de l’economia espanyola és una mica menor a l’estimada per altres organismes com el Banc d’Espanya, que va preveure un descens de l’11,1% el desembre passat; del govern espanyol, que ho va fer en un 11,2% -d’acord amb les previsions de la tardor passada-; de l’OCDE, que a finals de l’any passat estimava una variació del -11,6% i més lluny del -12,4% que va pronosticar la CE la desembre.Al quart trimestre es va registrar un descens del -8,9% davant el -8,6% del tercer trimestre, dues dècimes més que la xifra avançada el 29 de gener. La contribució de la demanda interna al creixement interanual del PIB va ser de -6,2 punts, cinc dècimes més que el tercer trimestre, i la de la demanda externa de -2,7 punts, vuit dècimes menys.Al quart trimestre, la contribució de la demanda interna al creixement interanual del PIB al quart trimestre va ser de -6,2 punts, cinc dècimes superior a la del tercer trimestre. La despesa final de les llars i de les Institucions Sense Ànim de Lucre al Servei de les Llars (ISFLSH) és l’indicador que va presentar una aportació més negativa a la variació interanual del PIB, amb -5,3 punts, seguida de la formació bruta de capital, amb -1,8. L’evolució negativa d’aquests agregats es va veure compensada per una aportació positiva de vuit dècimes de la despesa del consum final de les administracions públiques.Pel que fa la demanda exterior, l’evolució de les exportacions de béns i serveis va aportar -5,7 punts a la taxa interanual del PIB, una contribució negativa que es va veure compensada per l’aportació positiva de tres punts les importacions de béns i serveis.El nombre d’hores treballades va augmentar un 1% respecte el tercer trimestre, 23,7 punts menys que en el trimestre anterior. En termes interanuals, el nombre d’hores efectivament treballades va augmentar tres dècimes, fins al -6,1%.Per sectors, la taxa de variació interanual de les hores treballades en les branques industrials es va situar en el -6,9%, xifra que suposa dos punts més en el trimestre precedent. En el cas de la construcció, la variació interanual va ser del -4,6%, amb un descens de set dècimes respecte el trimestre anterior. Les hores treballadors en el sector serveis van augmentar dues dècimes la seva variació interanual respecte al trimestre anterior, fins al -6,3%. Per últim, en les branques primàries, es va registrar una variació del -1,4%, una dècima menys que el trimestre anterior.
