ACN Barcelona – L’Institut Català de Finances (ICF) va finançar 470 empreses per valor de 478,7 milions d’euros durant el 2022, segons les dades facilitades per l’entitat pública aquest dijous. Així, el volum de finançament ha baixat un 10,5% en comparació amb el 2021, quan l’entitat va finançar 535 milions d’euros. En relació amb el nombre d’empreses, la reducció ha estat de més del 60%, tenint en compte que l’any anterior la xifra es va enfilar fins a més de 1.213 companyies. La consellera delegada de l’ICF, Vanessa Servera, ha atribuït el descens a la “normalització” de l’activitat empresarial després de la pandèmia. En aquest sentit, les xifres de balanç del 2022 se situen a nivells similars als del 2019.
Així mateix, a l’hora de fer la comparativa amb el 2021, Servera també ha recordat que aleshores l’exercici va estar impactat pel canvi d’homologació fiscal, que a grans trets va provocar un canvi comptable en les deduccions fiscals de l’ICF.
L’entitat financera pública calcula que amb els 478,7 milions d’euros de finançament a empreses durant el 2022 va contribuir a mantenir o crear 25.746 llocs de treball. Del total, un 40% va ser destinat a finalitats ASG, és a dir, ambientals, socials i de governança. Fins a 152 milions d’euros van anar a parar a projectes de transició verda i 38 milions d’euros a iniciatives relacionades amb l’habitatge social, on Servera ha assegurat que s’està agafant “embranzida”. Destaca també que un 93% dels beneficiaris van ser emprenedors o pimes, que van captar el 83% de la inversió.
Per sectors, la indústria agroalimentària i el sector primari van encapçalar el rànquing, amb 78,2 milions d’euros; seguits de les indústries manufactureres, amb 74,6 milions; i el comerç, turisme i transport (69,3 milions).
Per territoris, la demarcació de Barcelona va concentrar més del 60% de la inversió. Servera ha assegurat que la distribució es fa “de manera similar” a la contribució de cada zona en el PIB català. Girona va captar un 11,7% del total i Lleida un 8%.
En l’exercici del 2022 l’ICF també va augmentar l’activitat en capital risc, fins als 67,8 milions d’euros. Servera ha explicat que “majoritàriament” es va destinar a projectes relacionats amb la innovació i la tecnologia.
Pel que fa a reestructuracions -l’ICF entén per aquest concepte situacions en empreses que ja són clientes, tenen dificultats i cal reestructurar el seu endeutament-, durant el 2022 s’hi van trobar 159 companyies i el refinançament va situar-se en 116,7 milions d’euros. Es tracta d’un descens significatiu en comparació amb els 315,2 milions d’euros de reestructuracions del 2021.
Amb tot, durant el 2022 l’ICF va mobilitzar 663,2 milions d’euros, una xifra que té en compte l’activitat en préstecs i avals, les reestructuracions de crèdits i les inversions en capital risc.
<strong>Balanç “estable, sòlid i equilibrat”</strong>
El balanç del 2022 assegura que l’ICF es troba en una situació “estable, sòlida i equilibrada”. Servera ha detallat que al tancament de l’any, l’entitat pública finançava més de 4.500 empreses per valor de 2.394 milions d’euros. Els resultats nets provisionals es van situar en els 27,4 milions d’euros, de manera que s’encadenen 12 anys de resultats positius.
En relació a la solvència, Servera ha remarcat que el coeficient va ser del 39,4% el 2022, “àmpliament” per sobre del que exigeix la normativa de les entitats de crèdit i també superior al sistema financer. En aquest punt, la consellera delegada de l’ICF ha avançat que pel 2023 han fet un “esforç” en la constitució de provisions davant de l’escenari d’incerteses futur a nivell econòmic.
<strong>El projecte per obtenir llicència bancària continua sobre la taula</strong>
Durant la roda de premsa de balanç, preguntada per la petició de llicència bancària de l’ICF, Servera ha assegurat que és un projecte “complex” que “continua sobre la taula”. Després que el març de l’any passat el Banc d’Espanya tombés la petició que va fer la Generalitat per obtenir la fitxa, l’actual consellera delegada de l’ICF -que va accedir al càrrec el gener del 2023- ha dit que treballen “interna i intensament” per donar-hi resposta.
<strong>L’ICF ha participat “amb una xifra important” en la reindustrialització de Nissan</strong>
Sobre la participació de l’ICF en el hub de descarbonització (D-Hub) que ha d’ocupar els terrenys de l’antiga Nissan, Servera ha evitat concretar quantitats, però ha assegurat que l’entitat pública ha contribuït “amb una xifra important” en el projecte. “A esperar que el projecte tiri endavant, ara és feina dels empresaris”, ha verbalitzat. Així mateix, tampoc ha detallat la fórmula que finalment ha fet l’ICF va fer servir per participar-hi. En un principi l’ICF va oferir-se a posar els recursos directament, però el govern espanyol ho va denegar perquè l’ens no té fitxa bancària reconeguda.
