Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

L’exrector de Sant Vicenç de Castellet nega haver falsificat un casament perquè la vídua cobrés l’herència

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-L’exrector de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, ha negat que falsifiqués el casament d’un matrimoni al municipi per tal que la vídua cobrés l’herència quan l’home va morir. Vargas ha assegurat, davant el tribunal, que l’ofici es va celebrar “en secret” el juliol de 2008 a petició dels nuvis i que no ho va notificar al registre civil, tal com marca la llei. “El costum és que ho facin ells i no comprovar-ho”, ha assegurat. L’enllaç es va inscriure el març de 2009, cinc mesos després que l’home morís. En el mateix procés també s’ha jutjat la filla de la dona, que va firmar com a testimoni i que, segons la fiscalia, va col·laborar en la inscripció fraudulenta. La dona va morir el 2018. Fiscalia demanava 8 anys de presó per a cadascun.

El judici, celebrat aquest dijous a l’Audiència de Barcelona, s’ha ajornat després de més de sis hores i resten pendents les conclusions finals, que seran el proper 22 de febrer. Durant la seva declaració, l’exrector ha explicat que va oficiar l’ofici l’1 de juliol de 2008 i que el matrimoni els hi va demanar fer-ho en “secret” per evitar ser tema de conversa al poble, però “no volien seguir vivint en pecat”. La parella, ha dit Vargas, portaven anys junts. L’ofici es va realitzar només amb la filla, el gendre i el net de la dona com a convidats. Un cop acabat, ha afegit, va signar l’enllaç i va entregar al matrimoni el certificat corresponent per poder-lo inscriure al registre civil.A preguntes de la fiscalia, ha dit que ell no va notificar l’enllaç al registre civil, tal com marca la llei, perquè “a la pràctica no era el costum, els nuvis acostumen a fer-ho”. També que va trigar a inscriure-ho al llibre de matrimonis de la parròquia. “No ho acostumava a fer al moment”, ha dit.Vargas va signar l’ofici tot i saber que a l’expedient matrimonial faltava documentació i les partides de baptisme dels nuvis. “Li vaig reclamar -a la dona- reiteradament”, ha assegurat.Per la seva part, la filla de la dona, acusada també en el procés, ha assegurat que el matrimoni es va oficiar i que ella en va ser testimoni. A preguntes de la seva defensa -s’ha negat a contestar a la fiscalia- ha explicat que no sabia per què el matrimoni no va dur el certificat de l’enllaç al registre i que ho va saber a posteriori de la mort de l’home. “La mare deia que ell era molt despistat amb els papers”, ha dit. Va ser llavors, ha dit, que van regularitzar la situació.Segons la fiscalia, arran de la mort de l’home, la seva mare hauria heretat un patrimoni valorat en 497.800 euros entre propietats i diners.”Va saber que no era hereva i ho va moure tot”En el judici ha declarat un dels dos únics familiars que tenia l’home, la seva neboda. La dona ha explicat que quan els va citar l’advocat, després de la mort del seu tiet, a ella, el seu germà i la dona. Els hi va dir que com no estaven casats a ella no li pertocava res a ells. “Es va posar nerviosa i en cap moment va dir res”, ha explicat, tot afegint que “va ser llavors que ho va començar a muntar tot”. La neboda, que ha qualificat els fets “de muntatge”, ha dit que no va ser al cap del temps que li van dir que s’havia casat en secret.”Vaig estar una estona a l’ofici”El judici ha comptat amb diversos testimonis, entre els quals els d’un mossèn que hauria estat a l’enllaç. Ell i l’acusat tornaven aquell mateix dia, l’1 de juliol de 2008, de vacances. “Hi vaig estar una estona, vaig veure l’ofici”, ha dit. “No va ser un gran casament, però hi havia gent”, ha assegurat davant el tribunal. No obstant això, a preguntes de la fiscalia, ha negat haver vist el moment del consentiment.També les llavors sagristanes de l’església han assegurat haver estat a l’enllaç.L’expedient va sortir de la parròquiaSegons ha explicat l’exrector, l’expedient matrimonial va sortir de la parròquia abans de presumpte enllaç. Ell, ha dit, era de vacances i la llavors secretaria, que ha declarat al judici, li va entregar a la contraent. Segons ha dit la secretaria, quan li va tornar, abans del casament, ja estava signat pels contraents, un fet que s’hauria d’haver fet a posterior de l’ofici.Les firmesLa signatura del finat que inclou l’expedient matrimonial, ha assegurat un expert en grafologia durant el judici, no coincideix amb la d’aquest. És més, ha assegurat que tot el document, a excepció de la firma de la dona i de la filla -com a testimoni- està elaborat per una mateixa persona, inclosa la firma del mossèn.També l’agent dels Mossos encarregat de la investigació ha assegurat que l’informe dels seus perits va corroborar que la firma que apareixia a l’expedient matrimonial del finat era falsa.Investigació del BisbatSegons ha explicat el mossèn encarregat de substituir de Vargas a l’església de Sant Vicenç de Castellet i actualment vicari general del Bisbat de Vic, David Compte, va ser el mateix bisbat qui va denunciar les presumptes irregularitats del matrimoni. Segons explica, després de la visita de la neboda del finat, van obrir una investigació i va ser quan van descobrir que s’havia incorporat informació a l’expedient matrimonial a posteriori de la seva mort. També que la inscripció al registre civil havia estat després.8 anys de presóEn la seva petició inicial, la fiscalia imputa als acusats un delicte de falsedat en document oficial i un delicte d’estafa agreujada. Demana per a ells 8 anys de presó i a una multa de 24 mesos a raó de 20 euros diaris. A més, per l’exrector demana 6 anys d’inhabilitació per exercir qualsevol responsabilitat a l’Església catòlica.Presó provisionalVargas va ser rector de Sant Vicenç de Castellet entre 2006 i 2011. Dos anys més tard, el Vaticà li va retirar la seva condició de sacerdot per no tenir una personalitat “idònia” després que apareguessin unes fotos seves “comprometedores” de caràcter homosexual.L’excapellà es troba en presó provisional des de desembre de 2019, acusat de diversos delictes d’estafa mentre exercia a la població bagenca, que sumen uns 3,5 milions d’euros.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió