ACN Brussel·les – El ministres de finances de la zona euro –l’Eurogrup- insisteixen en la necessitat d’impulsar mesures fiscals “temporals i específiques per a les classes vulnerables” per fer front a la crisi energètica actual. En un comunicat emès aquest dilluns, els dirigents avisen que els governs “no poden protegir completament l’economia”, tot recordant que l’eurozona és un importador net d’energia, i adverteixen que les mesures universals de suport fiscal aprovades fins ara “no estaran justificades” de cara al 2023. “Aquestes solucions pesaran cada cop més sobre els nostres pressupostos nacionals i, en alguns casos, poder alentir el necessari ajust del consum energètic”, han apuntat.
El document pretén donar continuïtat a la carta que van emetre els ministres de finances de l’eurozona el passat juliol, on per primera vegada parlaven de la importància que tenia deixar enrere les mesures universals i centrar-se a donar suport a grups de població més específics.
En el comunicat publicat aquest dilluns, a més, l’Eurogrup es compromet a actuar “de forma coordinada” per preservar “la integritat del mercat únic”, i fins i tot obre la porta a paralitzar “ajustos fiscals que puguin ser perjudicials”. Pels ministres de l’eurozona, és vital que la volatilitat dels preus de l’energia no derivi en efectes de segona ronda que accelerin encara més la inflació i que, com a conseqüència, “acabin danyant les economies”.
A banda de l’aposta per unes mesures fiscals coordinades i específiques, el document demana accelerar la reducció del consum d’energia per estabilitzar els preus i rebaixar la dependència energètica de Rússia, invertir en alternatives verdes i diversificar les fonts d’energia. En aquest sentit, els ministres fan una crida a les elèctriques perquè actuïn sota el principi de “solidaritat” i contribueixen a alleugerir l’impacte de la crisi després d’obtenir grans beneficis en el context recent.
Pel comissari d’economia, Paolo Gentiloni, la política fiscal “necessita complementar en comptes de complicar la política monetària” i insisteix en la importància que les mesures que es tirin endavant siguin “ambicioses” però alhora “ben dissenyades”. “Cal recordar que les accions en l’àmbit nacional tenen conseqüències a altres estats i, per tant, una acció coordinada és més necessària que mai”, ha sentenciat.
<strong>Un nou director pel Mecanisme Europeu d’Estabilitat</strong>
La reunió de l’Eurogrup d’aquest dilluns ha estat la darrera per Klaus Regling, director del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (ESM, per les seves sigles en anglès), un organisme intergovernamental que va néixer l’any 2012 amb l’objectiu de distribuir suport financer als estats que estan en perill d’entrar en situacions econòmiques delicades.
El seu mandat finalitza el pròxim 7 d’octubre, però segons ha detallat el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, encara no s’ha definit un relleu. Per poder escollir un nou president de l’ESM, cal que aquest compti amb el suport d’almenys un 80% de la junta de govern de l’organisme, un percentatge que cap dels candidats presentats fins ara ha assolit.
Durant la roda de premsa, Donohoe ha comentat que té previst celebrar una reunió amb la junta de govern aquest 6 d’octubre per accelerar el procés, tot i que també ha recordat que, si és necessari, l’ESM pot comptar durant un temps amb un president interí fins que es trobi un substitut definitiu.
