ACN Madrid – L’Estat va tancar l’exercici de l’any passat amb un dèficit del 6,76%, una xifra molt inferior a al prevista pel mateix govern espanyol, que era del 8,4%, i per sota a les previsions dels organismes internacionals com la Comissió Europea (-8,1%), l’OCDE (-8,1%) o l’FMI (-8,6%) i d’altres d’estatals com l’Airef (-7%), el Banc d’Espanya (-7,5%) o Funcas (-7,3%). En total, el dèficit es va situar en els 81.521 milions d’euros davant els 113.060 MEUR del 2020, fins al 10,08%, 3,3 punts percentuals menys, segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. En el cas de Catalunya, el dèficit va ser de 752 MEUR, un 0,33% del PIB.
<em>(En aquesta actualització, s’ha afegit que Catalunya va tancar l’any amb un dèficit del 0,3%)</em>
Montero ha celebrat que els comptes de l’any passat es tanquessin amb una reducció d’uns 19.500 milions d’euros respecte les previsions enviades a la Comissió Europea, una quantitat que permetrà, ha dit, afrontar amb major “folgança” les mesures per afrontar els efectes de la guerra entre Rússia i Ucraïna, com l’aplicació de rebaixes fiscals i les bonificacions per litre de combustible.
La ministra d’Hisenda ha explicat que la millora del saldo fiscal no ha sigut conseqüència de retallades o austeritat, en referència en com va afrontar la crisi financera el govern del PP, sinó a una millora de l’activitat econòmica i a la protecció de rendes durant la major part de la pandèmia. En aquest sentit, ha comentat que el millor instrument va ser el desenvolupament dels ERTO.
Per sectors, l’administració central és el que va tenir més dèficit, amb 72.133 milions d’euros, és a dir, un 5,99% del PIB i un punt i mig percentual per sota la xifra del 2020 (12.078 milions d’euros). La ministra ho ha atribuït aquesta millora al creixement de l’activitat econòmica i de la creació d’ocupació. En aquest sentit, ha apuntat que l’Agència tributària va ingressar un 15,1% més, especialment en concepte d’IRPF (+7,5%) i impost de societats (+6,7%). En total, fins als 223.385 MEUR.
“Això implica que el govern ha complert per primer cop en deu anys les previsions d’ingressos que es van incorporar als PGE”, ha celebrat Montero, que ha afegit que la política pressupostària de l’actual executiu és “prudent i realista”.
D’altra banda, els impostos especials com l’IVA han augmentat un 6,7% tot i el context de rebaixes fiscals relacionades amb l’energia (reducció del 21% al 10%) o amb els productes sanitaris de primera necessitat, com les mascaretes.
Pel que fa les comunitats autònomes, van aconseguir l’equilibri fiscal (-0,03%), fins als 334 milions d’euros i van reduir el dèficit en 2.093 milions d’euros, fins als 334 MEUR. Segons Montero, el govern espanyol ha donat suport als governs autonòmics perquè no empitjoressin el seu saldo fiscal en un context d’emergència sanitària, tot i que també ha elogiat la gestió dels governs territorials.
En el cas de Catalunya, el dèficit va ser de 752 milions d’euros, un 0,33% del PIB, segons el Ministeri d’Hisenda. Això suposa una reducció de 195 milions d’euros respecte a l’any passat, quan el dèficit va ser finalment de 947 milions d’euros, un 0,44% del PIB.
Del total, hi ha deu comunitats que van tancar amb superàvit (Astúries, les Illes Balears, les Illes Canàries, Cantàbria, Castella-La Manxa, Extremadura, la Comunitat de Madrid, Navarra, La Rioja i el País Basc). En canvi, les que van fer dèficit són Aragó, Andalusia, Catalunya, Galícia, Múrcia i el País Valencià.
D’altra banda, les entitats locals van tancar un any més amb superàvit, en aquest cas del 0,27% del PIB, una centèsima més que el 2020, fins als 3.271 milions d’euros.
Finalment, els Fons de la Seguretat Social, van tancar l’exercici del 2021 en un 1,02%, lluny del 2,62% de l’any anterior. Traduït en xifres, es va passar d’un dèficit de 29.344 milions d’euros a 12.325 MEUR, menys de la meitat.
Amb tot, el govern espanyol assegura que l’administració central ha assumit el 89% del total del dèficit.
<strong>Montero espera que Brussel·les mantingui la suspensió de les regles fiscals per la guerra d’Ucraïna</strong>
En la roda de premsa, la ministra d’Hisenda també s’ha mostrat confiada que Brussel·les prorrogui la suspensió de les regles fiscals, previst inicialment per als anys 2020 i 2021, després de la invasió Rússia a Ucraïna i els efectes que ha tingut en les economies europees.
Per la ministra cal analitzar novament l’escenari europeu després del conflicte i s’ha mostrat partidària d’aquesta suspensió perquè no es posi en risc la transformació digital i la transició ecològica, que han d’anar acompanyades de “grans inversions”, ha dit. De moment, ha pronosticat un debat “intens” de cara als pròxims mesos i ha reiterat que “no és moment de fer una política de retallades i ajustos”.
