Dissabte, 25 de setembre de 2021 - Edició 1157
La República

L’Estat nega que el Pla de protecció del Delta de l’Ebre plantegi un retrocés del litoral

ACN Sant Jaume d’Enveja.-El cap de Costes a Tarragona, Antoni Espanya, com a secretari de Transició Ecològica del PSC a l’Ebre, ha negat que el Pla de Protecció del delta […]

Avatar
Agències 09/02/2021

ACN Sant Jaume d’Enveja.-El cap de Costes a Tarragona, Antoni Espanya, com a secretari de Transició Ecològica del PSC a l’Ebre, ha negat que el Pla de Protecció del delta de l’Ebre de l’Estat proposi un retrocés del litoral deltaic. Espanya ha defensat que les zones d’acomodació que proposa (comprant i permutant arrossars) i l’actualització del Domini Públic Marítim Terrestre permetran “preservar en conjunt l’actual sistema agrari i ambiental” de la plana deltaica perquè es reforçarà el litoral amb traspassos anual de sorres o bermes, barreres elevades que substitueixen el projecte dels camins de guarda. També ha destacat que es contempla per primer cop la mobilització de sediments al riu, amb un preacord perquè la prova pilot es faci finalment a Riba-roja.

El govern espanyol ha lamentat “l’alarmisme” generat pel Pla de protecció del delta de l’Ebre, des de dimecres en consulta pública, i ha sortit al pas de les crítiques argumentant el seu contingut. El secretari de Transició Ecològica i Agricultura del PSC a l’Ebre i cap de Costes a la demarcació de Tarragona ha defensat que l’estratègia estatal es basa en els treballs científics més solvents i rellevants dels últims 20 anys que han elaborat universitats, administracions i entitats territorials vinculades al Delta.Antoni Espanya sosté que el document no planteja “un retrocés descontrolat” de la plana deltaica i ha qüestionat que el document, de 650 pàgines, s’hagi desqualificat per part d’alguns partits polítics poques hores després de publicar-se. “Hi ha hagut perjudicis a l’hora de jutjar-lo”, ha lamentat.Espanya ha detallat que els eixos del Pla són la mobilització de sediments, la creació de zones d’acomodació i el reforç del litoral amb traspàs de sorres, una acció prevista per iniciar-se al segon semestre d’enguany però que es farà de forma “activa i regular”, cada any. Es preveu moure entre 350.000 i 450.000 metres cúbics des dels dipòsits de les zones fràgils, cap Trabucador, la platja de la Marquesa i l’Illa de Buda.Les zones d’acomodació es naturalitzaran amb la compra o permuta d’arrossars i serviran “per garantir la dissipació de l’energia dels temporals d’alta intensitat i per evitar inundacions”. “No és un retrocés per tornar a retrocedir en 10 o 15 anys. Són zones d’acomodació amb una gestió activa del litoral”, ha explicat el cap de Costes. Espanya ha assenyalat que les 800 hectàrees d’arrossars que preveu naturalitzar el pla “és una proposta de màxims”. “Diu 800 hectàrees en el cas que el retrocés sigui de 500 metres a la part posterior del frontal marítim de Deltebre, però també diu que si hi ha una gestió activa del litoral, com n’hi haurà, es pot reduir el retrocés a 300 metres i parlaríem d’una forquilla d’entre 500 i 800 hectàrees”, ha explicat. Una tercera part d’aquestes zones d’acomodació ja són zones naturals – els frontals de la finca Bombita, Buda i l’Aufacada o els filtres verds de l’Ampolla- i, per tant, les hectàrees agrícoles que es perdrien amb aquesta naturalització podrien reduir-se entre 300 i 500.Espanya també ha desmentit que la modificació i actualització del Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT) serveixi per apropiar-se d’aquests conreus del litoral. L’actual delimitació del DMPT es va fer fa més de 30 anys i en molts trams transcorre ara per l’interior del mar – com és el cas del front marítim de Riumar i el Fangar, o el tram entre l’Illa de Buda, Migjorn i l’Aufacada-. “S’ha d’actualitzar i es farà al límit dels arrossars actuals. No hi haurà canvis significatius respecte a la delimitació actual i vull desmentir que s’hi incorporin grans superfícies que ara no estan al DMPT”, ha assegurat Espanya.Reconeixement de la falta de sedimentsEl representant del govern espanyol ha fet valer la importància que “per primera vegada” l’Estat reconegui que el fenomen de la retenció de sediments fluvials als embassaments està relacionat amb els problemes de subsidència i regressió del Delta i que incorpori al Pla accions per combatre’l. Espanya ha avançat que hi ha un preacord per traslladar la prova pilot de traspàs de sediment del pantà de Siurana, com preveu inicialment el Pla, al de Riba-roja, com demanaven entitats territorials.S’ha reconegut també que el Pla no contempla l’antic projecte dels camins de guarda però el substitueix per la construcció de bermes, barreres elevades de 3 i 4 metres d’alçada contra temporals d’alta intensitat, que es podran habilitar com a passeig per a vianants o bicicletes. “L’Estat no renuncia a les guardes costaneres sinó que les redefineix i els projectes s’hauran d’adaptar al nou plantejament”, ha explicat Espanya.Pla de PlansA les crítiques per la falta de calendari i pressupost per desenvolupar aquesta estratègia de protecció al Delta, Espanya ha respost que es tracta “d’un pla de plans”. “Ara és difícil quantificar econòmicament i temporalitzar les propostes per aquesta condició. Les mesures es desplegaran en plans executius i rebran finançament de l’Estat, d’Europa i esperem que la Generalitat se sumi a les accions a executar al Delta”, ha demanat.Les al·legacions es poden presentar fins a principis d’abril. Espanya ha insistit que, superat el període de consulta pública, el Pla incorporarà les aportacions que es consideren que “n’enriqueixen la filosofia”. “No és un pla tancat, però està sustentat fermament en l’àmbit de la ciència, es pot matisar i pot incorporar aportacions, però és un bon pla i contempla els problemes actuals del Delta i vol garantir la permanència i perdurabilitat de la plataforma deltaica en el temps i no retrocedir”, ha defensat el cap de Costes.Un cop aprovat a l’estiu, la primera mesura serà la mobilització de sorres litorals, anunciada per al segon semestre d’enguany. “Això mostra la voluntat Ministeri d’alinear-se amb les demandes de la Taula de Consens del Delta. Abans de platejar fer zones d’acomodació, es faran moviments de sorres per refer els punts més dèbils”, ha explicat Espanya. També serà el tret de sortida de tots els estudis previs a la licitació d’obres, projectes executius es redactaran durant enguany i l’any que ve.Crítiques per la inacció del GovernEl senador socialista, Manel de la Vega, ha retret al Govern que converteixin la defensa del delta de l’Ebre “en míting” mentre que els programes electorals d’ERC i Junts no n’incorporen cap actuació. “La Generalitat té competències per actuar al delta de l’Ebre i al riu en acord comú amb l’Estat, però no ho fa. La por a posar-se en contra a certs col·lectius, la mandra i la incapacitat de redactar propostes, i un discurs còmode que Madrid no ens deixa fer res explica la seva desídia i abandonament del territori”, ha criticat De la Vega.El senador ha apuntat que l’única administració que ha invertit l’Ebre és l’Estat i ha criticat “la ineptitud” de la conselleria de Territori “per redactar un sol projecte per executar al Delta”, “les desafortunades declaracions” de la consellera Teresa Jordà advertint del possible delicte mediambiental que suposava el Pla estatal, i també l’incompliment de la promesa del vicepresident en funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, que no ha trucat, com va anunciar, al president espanyol per trobar solucions consensuades.