ACN L’Esquirol.-L’Esquirol (Osona) ha commemorat aquest dissabte el 75è aniversari del concurs parroquial de poesia de Cantonigròs. El certamen va aplegar grans i joves poetes durant la postguerra i es va convertir en un refugi de les lletres catalanes entre el 1944 i el 1968. Un dels organitzadors del certamen literari va ser el crític, pedagog i activista Joan Triadú, de qui se celebra el centenari. L’acte commemoratiu s’havia de fer l’any passat però la pandèmia va obligar a posposar-lo. Finalment, aquest dissabte s’ha celebrat l’efemèride amb una missa solemne, una conferència, un recital de poesia, l’actuació musical del grup Safareig, la inauguració d’un monument commemoratiu, una exposició i una ofrena foral a la tomba de Triadú.
El 75è aniversari va ser l’any passat però la pandèmia va impedir que es pogués commemorar. “Aquest any sí que ho hem pogut fer com calia, amb la vocació plena del que va representar el concurs i fens reviure les personalitats, les obres, els sentiments i les emocions que van inspirar aquest esdeveniment en un moment tant difícil de la nostra història”, explica un dels impulsors de l’acte, Carles Duarte. I és que des de Cantonigròs, i gràcies a l’aixopluc del bisbe, van aconseguir crear un refugi per a la creació catalana en ple franquisme. La història d’aquest concurs es remunta al 1943, quan Joan Triadú va pujar a Cantonigròs per recomanació mèdica, i, l’any següent va sorgir la idea del concurs. Es va parlar amb el mossèn Feliu Vila, que ho va acceptar “com un acte, totalment en català durant els actes de la festa de Sant Roc”. L’acte es va fer del 1944 al 1947 a l’escola femenina del poble, però a partir del 1948 es passa a fer a l’escola parroquial, on quedava més protegit per la jurisdicció eclesiàstica. El concurs es va anar emmotllant a un certamen literari; diplomes i premis en espècies (llibres) i fins i tot monetaris, de fet demanaven col·laboració a les cases del poble. A partir del 1951 i fins al 1959 el concurs va aconseguir superar la barrera local i comarcal, amb una participació creixent de novells; fins al 1968, que va ser el darrer any que es va fer.El certamen va reunir alguns dels escriptors amb més projecció, molts dels quals van ser figures de la llarga resistència antifranquista o simplement escriptors que no van voler renunciar a la llengua catalana. “Ens hem de situar en el context d’extrema duresa de la postguerra i amb dificultats molt grans per a qualsevol acció cultural desenvolupada en llengua catalana”, subratlla Duarte. En aquell moment, el concurs parroquial va complir la funció de “recuperar veus d’abans de la Guerra Civil que havien quedat silenciades com a conseqüència del desenllaç del conflicte com Carles Riba, Espriu o J.V. Foix que es van recuperar i enllaçar amb veus noves que emergien en aquell moment, com Maria Àngels Anglada, Miquel Martí i Pol o Màrius Sampere”.Carles Duarte remarca, a més, que l’èxit del certamen no es va limitar només a Catalunya, sinó a tot l’àmbit lingüístic perquè entre els guanyadors hi ha Vicent Andrés Estellés o Blai Bonet: “Aquesta visió de conjunt no hauria estat possible sense el suport de parròquia i molt singularment del bisbe Masnou perquè el règim no ho hauria permès”. Els actes de celebració dels 75 anys han començat a un quart d’onze del matí amb una missa solemne, concelebrada pel bisbe de Vic, Romà Casanova; l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives; l’abat de Montserrat, Josep M. Soler; i el rector de Catnonigròs, Josep Castanyé.Posteriorment s’ha fet un acte acadèmic, presentat per Blanca Busquets, i una conferència a càrrec del professor Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El mateix Duarte acompanyat de Busquets i de l’actor Joan Crosas han llegit alguns dels poemes guardonats al concurs. Un dels punts més festius de la jornada ha arribat amb l’actuació musical del grup Safareig musicant versos que van guanyar el certamen. A tres quarts d’una del migdia s’ha inaugurat una escultura commemorativa realitzada per l’artista visual Alícia Casadesús. Seguint el fil de relligar les veus de la literatura catalana amb l’actual, han proposat un joc a poetes demanant-los que triessin uns versos. Evocant un pupitre de l’escola franquista, es pot seure i llegir plàcidament aquesta evolució de les lletres catalanes des de l’ahir fins a l’avui. A un quart de dues del migdia han inaugurat l’exposició fotogràfica comissariada per Carles Comella i amb l’assessorament de Teresa Clota. El punt final l’ha posat una ofrena floral a la tomba de Joan Triadú, fundador del Concurs.Carles Duarte ha recordat que Triadú es referia al segle XX com el d’or de la literatura catalana: “Avui ho podria reblar perquè hi ha un veritable esclat de noves veus de grans qualitat i gran talent”.
