Divendres, 22 d'octubre de 2021 - Edició 1184
La República

L’escultura es reivindica a la Fundació Joan Miró de la ma de David Bestué

ACN Barcelona.-La Fundació Joan Miró inaugura divendres ‘El sentit de l’escultura’, una exposició que aborda l’eclosió i l’evolució de l’escultura moderna i contemporània a través d’un centenar de peces. L’escultor […]

Avatar
Agències 14/10/2021

ACN Barcelona.-La Fundació Joan Miró inaugura divendres ‘El sentit de l’escultura’, una exposició que aborda l’eclosió i l’evolució de l’escultura moderna i contemporània a través d’un centenar de peces. L’escultor David Bestué ha estat l’encarregat de dissenyar el recorregut “personal, poètic i transhistòric” -en opinió del director de la Fundació, Marko Daniel- amb què es vol palesar també la “revitalització” de la pràctica escultòrica en els darrers anys. Noms consagrats com Calder, Gaudí, Julio González i Eva Lootz conviuen amb nous talents en una mostra que analitza l’evolució d’aspectes com els materials escultòrics, la representació del cos humà, el concepte de còpia o la temporalitat de l’escultura.

‘El sentit de l’escultura’ és un projecte comissariat per David Bestué en col·laboració amb la cap d’exposicions de la Fundació Joan Miró, Martina Millà, que té el patrocini de la Fundació BBVA. És, segons entén Bestué, una “aposta” de la Fundació per la contemporaneïtat, i concretament una reivindicació de l’actualitat de la pràctica escultòrica. S’hi exhibeixen un centenar d’obres de 65 artistes amb préstecs de més d’una trentena de col·leccions públiques i privades d’arreu. Amb alguna incursió en l’època premoderna, el gruix de la mostra es localitza en un període que abraça des dels inicis del segle XX i fins als nostres dies. Marko Daniel ha remarcat en la presentació de l’exposició que el projecte fa que l’escultura “envaeixi” la Fundació, en el sentit que algunes de les obres s’ubiquen fora de la sala d’exposicions i dialoguen amb la col·lecció i l’edifici de Sert, des de les sales fins al jardí. Bestué explica que l’exposició és en sí mateixa una reivindicació de la pràctica escultòrica en l’actualitat, com un desafiament a la virtualitat i al domini de la imatge. Un fet, però, que no exclou el recurs a les últimes tecnologies per part dels creadors de tots els temps. L’exposició inclou diversos noms consagrats de l’escultura del segle XX i també del XXI, al costat d’altres noms menys coneguts pel gran públic. ” La pràctica escultòrica s’està revitalitzant amb força tant a nivell nacional com internacional els últims anys; jo he intentat copsar la pràctica escultòrica del present, utilitzant també eines del passat, i per això la mostra no és tant cronològica com temàtica”, comenta l’escultor i comissari. La ‘gramàtica’ de l’esculturaA les sales d’El sentit de l’escultura’ l’exposició es desplega en set àmbits temàtics. La idea de còpia –primer denostada, més tard abraçada o revisada pels artistes-, l’ús de nous materials –en cada període històric-, els límits de la fisicitat en la representació escultòrica, la nova noció de temporalitat de les escultures, i les representacions del cus humà, el desig i el contacte físic, són els diversos àmbits de la ‘gramàtica de l’escultura’ que ha dibuixat Bestué. La selecció d’artistes abasta un ampli arc temporal. Hi ha obres de 65 creadors, entre els quals el mateix Joan Miró, Antoni Gaudí, Julio González, Alexander Calder, Lygia Clark, On Kawara, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Susana Solano, Pipilotti Rist, Marisa Merz i Sarah Lucas, entre altres.