Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

L’escriptora Jung Chang recupera en la nova novel·la la història de les germanes Soong en una viatge a la “Xina moderna”

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-La historiadora i escriptora xinesa Jung Chang ha recuperat la història de les germanes Soong, representants de “la Xina moderna” en la seva nova novel·la històrica ‘Las hermanas Soong’ (Taurus). L’autora reviu la seva situació al centre del poder a la Xina en una època en la qual van confluir la modernització del país, la globalització i la penetració occidental en el si d’un antic imperi. Mentre la Xina lluitava per definir-se a si mateixa davant del món occidental, les germanes van descobrir un nou tipus de país cosmopolita, culte i alliberat. Durant quasi tot el segle XX, mentre la Xina afrontava guerres, revolucions i transformacions, les tres dones van dur a terme papers “crucials” i van deixar petjades a la història del seu país.

“La relació entre elles va ser emocionalment intensa i de vegades conflictiva”, ha dit l’autora. Es tracta de Ching-ling (la germana roja, casada amb el que seria vicepresident de Mao, Sun Yat-sen); May-ling, germana gran (que va ser una important figura política), i Ei-ling, la germana gran i principal consellera no oficial del líder de la República Xinesa Chiang, a més de ser esposa del primer ministre i una de les dones més riques de la Xina. L’autora explica la història de la Xina entrellaçant la intimitat i l’àmbit privat amb l’àmbit públic, i situa tres germanes d’ideologies “fins i tot oposades” que van dur a terme “un paper essencial” en el segle XX. Ha defensat que “són les germanes més famoses de la Xina, i a més van tenir uns matrimonis extraordinaris”.Segons ha relatat, quaranta anys després de la mort de les germanes, Mao va arribar al poder i va convertir la Xina en un “abisme totalitari”. Per a ella, el punt de partida del llibre va ser preguntar-se “què va passar durant aquells quaranta anys?”, i la resposta que va trobar va ser que aquestes tres germanes i la seva història representaven per a ella “aquests quaranta anys de buit” de la mà d’una llarga vida (sobretot de la petita, que va travessar tres segles), i representen “la Xina moderna”.Una família unida “molt dividida”Ha destacat que el més extraordinari era que eren tres germanes d’una família molt unida que tanmateix va quedar “molt dividida” per les seves afiliacions polítiques: mentre la mitjana “era roja”, la gran i la petita eren “absolutament anticomunistes”, pel que “la història era dramàtica”. A la Xina comunista eren famoses i, de fet se n’explicaven moltes llegendes, per exemple que una d’elles es banyava en llet cada dia i per això la seva pell era “tan fina i delicada”. L’autora ha defensat que això s’explicava perquè la gent l’odiés perquè la llet era molt nutritiva per als nens, “però era impossible obtenir-ne perquè era caríssima”.Shang també ha destacat moltes històries sobre la germana roja. Ha dit que es feien córrer rumors malgrat que era la vicepresidenta de Mao. “Ara que he fet la investigació he entès que era així perquè era una dona independent, i el règim volia donar el missatge que si ofens el poble, no tindràs la seva protecció”, ha considerat l’autora, que veu aquests rumors “com a senyals d’advertència”.De fet, ha considerat que una de les majors dificultats a l’hora d’escriure la novel·la ha estat “trobar la matèria primera per escriure”, ja que tot i que la història de la Xina moderna s’ha escrit molt, també moltes mentides s’han barrejat amb la veritat. “El meu home Johnny Hallyday, historiador, va anar a 28 arxius i va entrevistar a pràcticament tothom que havia tingut tractes amb Mao”, ha detallat.L’emperadriu CixiHa subratllat que la persona que realment va portar la Xina medieval a l’era moderna va ser l’emperadriu Cixi, de la qual va escriure la biografia ‘Cixi, la emperatriz’ abans d’escriure l’actual. Pel que fa a les germanes, van ser les “beneficiàries” de l’alliberació de la dona escrita per l’emperadriu a finals del segle XIX. “Elles van poder exercitar el seu poder i convertir-se en figures públiques gràcies a l’emperadriu”, ja que ella va portar els costums més occidentals i americans.De fet, la figura de l’emperadriu va ser “tot un descobriment” per a l’autora. Segons les seves investigacions, va prohibir el posar benes dels peus de les nenes, mentre que a la Xina deien que eren els comunistes els que havien prohibit aquesta norma. “Va ser ella, tot i que encara té mala fama i hi ha històries contra ella”, ha lamentat. Quan l’autora va investigar, es va adonar que “va ser la primera persona a treballar en pro de la dona”.Els inicis com a escriptoraChang ha recordat que li encantava escriure quan era una nena, i que sempre havia volgut dedicar-s’hi, però a l’època en què va créixer era impossible sota la “tirania de Mao” perquè la majoria dels escriptors eren perseguits, conduïts al suïcidi, al gulag i fins i tot eren executats. Tanmateix, escrivia per a ella mateixa: “Però fins i tot escriure per a mi mateixa era perillós”, ha dit. De fet, ha recordat l’escriptura del seu primer poema a setze anys, que va haver de llençar pel lavabo per no posar en problemes la seva família: “Però el desig d’escriure mai em va deixar”, ha dit.També ha recordat: “Sempre estava escrivint al meu cap amb un bolígraf imaginari. Però mai vaig poder posar el bolígraf al paper”. El 1976 Mao va morir i Xina va començar a canviar i va poder obtenir una beca, sent de les primeres a sortir de la Xina per doctorar-se fora. Tanmateix, el desig d’escriure la va abandonar aleshores, i volia gastar cada minut investigant el nou món en el qual vivia i deixar enrere el passat, de manera que no va escriure durant deu anys. Va ser després d’una visita de la seva mare, que va tornar a escriure, primer ‘Cisnes salvajes, Mao’, i després la biografia de Cixí.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió