ACN Barcelona – Les empreses de salut de Catalunya van aixecar el 2022 445 milions d’euros (MEUR) d’inversió, la xifra més alta registrada i pràcticament el doble que el 2021, quan les start-ups del sector van aconseguir 238 MEUR de finançament. Destaca la primera megaronda d’aquesta bioregió, captada per la companyia dental Impress, amb 122 MEUR. Són dades de l’informe anual del Biocat, la institució creada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per impulsar l’ecosistema de ciències de la vida i la salut. Entre els reptes que encara té Catalunya hi ha la transferència de la recerca al mercat. També, les desigualtats de gènere en el sector, sobretot a mesura que avança la carrera investigadora i en les posicions de lideratge de les empreses.
L’activitat empresarial del sector de ciències de la vida i la salut representa el 8,7% del Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya. El sector aglutina més de 1.350 empreses, que exporten més del 53% de productes de ciències de la vida i la salut de l’estat espanyol. Hi treballen unes 247.000 persones, el 7% de la població ocupada de Catalunya, segons dades recollides en l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2022, presentat aquest dilluns.
El director general del Biocat, Robert Fabregat, ha explicat que la inversió en start-ups i scale-ups de salut ha anat creixent de forma progressiva en els últims anys i que el 2022 s’han superat “de molt” les expectatives, sobretot tenint en compte que era un any que es presentava incert.
Així, les empreses dels sectors biofarmacèutic, de tecnologies mèdiques (tecmed) i digital health, així com proveïdors i empreses d’enginyeria i serveis del sector de la salut, van aixecar una inversió de 445 MEUR el 2022. El finançament provinent de capital risc <em>(venture capital)</em> ha tornat a ser el principal motor del creixement, amb 343 MEUR (77%), i en què destaca la megaronda de la companyia Impress, de 122 MEUR.
L’any passat també es van captar més ajuts competitius que mai, amb 53 MEUR de finançament, gairebé el doble que anys anteriors, i sobretot gràcies a l'<em>European Innnovation Council </em>(EIC Accelerator) i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI).
El 95% del total de capital aixecat ha comptat amb empreses inversores internacionals. El nombre de fons d’inversió internacionals que històricament han participat en operacions ha arribat als 117, una xifra que s’ha doblat en els darrers tres anys. Aquests inversors estrangers provenen majoritàriament d’Europa, Estats Units i Àsia.
Durant el 2022, es van tancar 35 operacions, una menys que l’any anterior, però superior pel que fa a l’import mitjà per operació. La xifra del total d’operacions es manté estable en els últims anys.
Per a Fabregat, totes aquestes xifres xifres mostren que el sector de la salut “va a l’alça” i també la seva “maduresa” i “resiliència”, tot i que s’ha mostrat prudent en les previsions de cara al 2023, sobretot per la incertesa geopolítica global, la davallada de les valoracions i de l’activitat borsària i l’augment de la inflació i dels interessos el 2022. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha inaugurat la jornada per presentar l’informe, ha elogiat l’activitat del sector i l’ha esperonat a “no acomodar-se”.
<strong>Alta competitivitat en recerca</strong>
L’informe recull que, amb més de 1.200 assajos clínics en actiu, Catalunya ocupa la sisena posició a Europa, per darrere de França, el Regne Unit, Espanya -els centres catalans participen en el 75% dels assajos actius que es realitzen en el conjunt de l’Estat-, Alemanya i Itàlia. A nivell mundial, Catalunya se situa en el novè lloc i els Estats Units i el Canadà encapçalen les dues primeres posicions. Gairebé la meitat dels assajos són en l’àrea d’oncologia, seguits d’altres especialitats com malalties cardiovasculars, oftalmologia, sistema central nerviós i salut mental.
El marc temporal en què la recerca i les noves teràpies tindran un impacte en els pacients es reflecteix a través del <em>pipeline</em>, amb un total de 58 teràpies en desenvolupament. El <em>pipeline </em>inclou algunes de les teràpies avançades que s’estan desenvolupament a l’Hospital Clínic, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’ICO-IDIBELL, el VHIO-Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i el Banc de Sang i Teixits. En vacunes, destaca la farmacèutica catalana Hipra, que espera l’aprovació de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) de la que ha de ser la primera vacuna contra la covid-19 de l’estat espanyol.
Catalunya se situa en la cinquena posició a Europa en nombre de publicacions científiques en ciències de la vida i de la salut per milió d’habitants i en el primer lloc pel que fa als estudis més citats (<em>Highly Cited Papers</em>), amb un 3,08% sobre el total de publicacions.
L’informe mostra que Catalunya es troba en la cinquena posició per milió d’habitants en captació de finançament europeu competitiu H2020 i en les subvencions ERC (European Research Council), les més valuoses i competitives, amb 85 beques de recerca.
El document també recull que tot i que la bioregió és altament competitiva en recerca, la transferència dels resultats cap al mercat “continua sent un dels grans reptes d’ecosistema”. S’observa molta variabilitat entre el pressupost per investigador i les spin-offs que generen els centres de recerca, situació que també respon a les àrees de recerca i les prioritats estratègiques de cada institut.
<strong>Les dones ocupen només un de cada cinc llocs directius en la indústria farmacèutica</strong>
L’informe posa el focus en la desigualtats de gènere del sector. Ja en l’àmbit universitari, les carreres de ciències, tecnologies, enginyeries i matemàtiques (STEM) són les que tenen menys estudiants dones a les aules. En recerca, les desigualtats es van agreujant a mesura que avança la carrera investigadora i en l’empresa, poques dones ocupen posicions de lideratge. “Encara falta molta feina i hi ha molts sostres per trencar”, ha advertit Fabregat.
Algunes xifres d’aquests sostres. Les dones en la indústria farmacèutica representen més del 53%, però només ocupen el 20,3% de les posicions directives. El 19,6% de les start-ups catalanes compten amb dones en els seus equips fundadors o directius, una xifra baixa, però tot i així, superior a la mitjana europea (17%).