ACN Barcelona – Les restes del militant antifranquista Cipriano Martos descansen finalment al cementiri de Huétor-Tajar, el seu poble natal, a Granada, després que fossin identificades en una fossa comuna al cementiri de Reus com a part del Pla de fosses de la Generalitat. Martos va ser detingut i torturat per la Guàrdia Civil el 1973, i va morir després d’ingerir àcid sulfúric durant un interrogatori. Va ser enterrat en una fossa sense que la seva família pogués assistir-hi ni emportar-se el cos a la seva terra. Aquest dissabte, la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha entregat les restes identificades al seu germà, Antonio Martos. Els familiars han enterrat les despulles al panteó familiar, amb les dels seus pares.
“Avui tanquem un cicle d’injustícia i abandonament que ha durat 50 anys”, ha assegurat la consellera Ubasart, que ha remarcat que la Generalitat pretén oferir “més veritat, més justícia, més reparació i més memòria”. “Aquest és un homenatge merescudíssim a un lluitador per la llibertat”, ha sentenciat.
El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha destacat que l’acte “permet als familiars tancar una etapa”. “La justícia encara es veu lluny, però amb aquest acte podem reparar parcialment el dany que van patir”, ha indicat.
<strong>Tasques per recuperar les restes</strong>
Les tasques arqueològiques per recuperar les restes de Martos van començar el mes de desembre. El 10 de gener, es va confirmar que entre els 41 individus exhumats de la fossa comuna del cementiri de Reus n’hi ha havia un que per les característiques físiques i el lloc on s’havien localitzat podien correspondre a les del militant antifranquista.
Així, les despulles es van traslladar al laboratori i es van extreure mostres genètiques per creuar-les amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica de la Generalitat. Els resultats van confirmar que es tractava de Cipriano Martos.
Cipriano Martos Jiménez era un obrer i sindicalista andalús que va emigrar per buscar feina, i va acabar a Catalunya, primer a Sabadell, Terrassa, i finalment a Reus.
La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost de 1973 i el va portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d’agost ‒com a resultat de la ingesta d’un líquid corrosiu el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus, l’actual Hospital Universitari Sant Joan.
La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre de 1973, a les 22.15 h, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna.
La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus, i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri.
<strong>Espoli, simbologia franquista i la nova llei de memòria catalana</strong>
D’altra banda, en una entrevista al diari ‘ARA’ publicada aquest dissabte, Ubasart ha parlat d’altres temes relacionats amb la tasca del seu Departament, com és el cas de l’espoli. Així, detalla que actualment s’està documentant el que s’hauria fet a les entitats jurídiques per passar, posteriorment, al de propietats de particulars. “Volem tenir el mapa i després procedir a la reparació”, sosté.
En aquest sentit, parla d’un ventall “ampli”. En molts casos “haurà de ser una reparació simbòlica perquè s’ha perdut la traçabilitat de les propietats” però, no descarta que “en algun cas excepcional” es pugui retornar el patrimoni espoliat. “Per exemple, en algun cas que aquest patrimoni hagués anat a parar a mans de la Generalitat. Algun ajuntament ja ha fet algun retorn”, detalla.
Ubasart també confia en les possibilitats que podria oferir l’aprovació de la nova llei de memòria catalana, la qual espera que sigui una realitat “al llarg d’aquest any” si el procés “avança amb una velocitat adequada”. Una llei que, afirma, “interessa als grups parlamentaris”, que ja han mostrat una voluntat “que vagi de pressa”.
Amb aquesta nova llei sobre la taula, la consellera explica que possiblement els permetria presentar-se com a acusació popular en casos com el de Cipriano Martos. També intensificar la retirada de la simbologia “que fa apologia del franquisme” de l’espai públic. “Estem treballant en un cens per identificar tota la que pugui quedar, en la llei de memòria nosaltres posem dos anys com a màxim per retirar-los, si no hi haurà sancions”, avisa.
Finalment, preguntada pel futur de la comissaria de Via Laietana, insisteix en que “ha de ser un espai de memòria” i assegura que continuaran “insistint”. De fet, la consellera confia que aquesta resignificació arribi “més d’hora que tard” perquè els vents “bufen cap aquí”. “No té cap sentit que un espai on es van produir tortures fins avançats als anys 70, continuï sent un espai policial”, conclou.
